El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim

Introducció

El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim

• L’Antic Règim era el tipus de societat que predominava a Europa durant el segle XVIII. Els seus trets característics eren: una economia agrària de tipus senyorial, l’absolutisme monàrquic i la societat estamental.

• El segle XVIII europeu fou un període de transició. D’una banda, es van mantenir les característiques de l’Antic Règim i, de l’altra, es va preparar el camí de les revolucions liberals.

1. Característiques de l’Antic Règim

1.1. Una economia agrària

• L’agricultura era l’activitat més important. Era una agricultura de subsistència, de rendiment molt baix i orientada a l’autoconsum. 

• L’economia es veia periòdicament colpejada per les anomenades crisis de subsistència: períodes d’escassetat d’aliments i de puges de preus, que generaven fam i misèria entre els sectors populars.

• La terra era a mans de la noblesa i el clero, que posseïen grans propietats, transmeses de generació en generació.

• L’artesania, controlada pels gremis, juntament amb la indústria domèstica i la manufactura, foren els exponents de l’escassa activitat industrial.

• L’activitat comercial també era escassa i només destacava el comerç marítim. Els transports terrestres eren insuficients, lents i cars.

• La gran majoria de la població era rural, treballava en les feines del camp.

1.2. Una societat estamental

• La societat de l’Antic Règim es caracteritzava per la seva desigualtat civil.

• La societat es dividia en dos estaments ben diferenciats, els privilegiats (clero i noblesa) i els no privilegiats (estat popular o tercer estat).

•La noblesa i el clero eren els estaments privilegiats. Posseïen la major part de les terres, monopolitzaven tots els càrrecs i estaven exempts del pagament d’impostos.

– La noblesa acumulava la major part de les riqueses i vivia de les rendes de la terra. A més, tenia concessions econòmiques i fiscals (no pagaven impostos).

– El clero vivia de les rendes del seu patrimoni. Hi havia grans diferències entre l’alt clero i el baix clero.

• L’estat popular constituïa l’estament dels no privilegiats. Eren la immensa majoria de la població (entre el 90 i el 95%)  i incloïa grups molt diferents, econòmicament i socialment:

– Burgesia: incloïa els grans artesans, comerciants i banquers. Era el grup més actiu econòmicament i la seva riquesa havia augmentat, però continuava marginada políticament i socialment.

– Classes populars urbanes: en formaven part els treballadors manuals de les ciutats.

– Pagesos: constituïen el grup més nombrós de la població. Estaven obligats a treballar les terres dels grups privilegiats, als quals pagaven impostos elevats.

1.3. Una monarquia absoluta

 En aquesta societat, la forma de govern era la monarquia absoluta: l’autoritat reial tenia origen diví i el monarca concentrava tots els poders de l’Estat en la seva persona, tenia un poder absolut. Els governats eren súbdits sense cap dret.

• El rei estava auxiliat per unes institucions que l’assessoraven (Consells d’Estat). Per a alguns afers també havia de consultar els parlaments.
El Parlament era una institució nascuda a l’Edat Mitjana. Estava composta per representants dels tres estaments, que assessoraven el rei i tenien algunes atribucions.

Europa al segle XVIII

2. L’expansió econòmica del segle XVIII

• El segle XVIII fou d’una relativa pau internacional. Després dels conflictes del segle XVII, la firma del Tractat d’Utrecht (1713) va donar pas a un període d’equilibri internacional.

• En aquesta situació, el segle XVIII va ser  un període de creixement i de progrés, degut a tres factors: l’increment destacat de la població, l’augment de la producció manufacturera i l’increment del comerç.

– Es va produir un creixement demogràfic provocat per l’absència de grans   epidèmies, pels nous cultius, etc.

– L’augment de la població comportà una major demanda de tot tipus de productes. Es va produir una alça dels preus i els propietaris, estimulats per això, augmentaren la producció.

– El comerç colonial és el que va tenir un creixement més gran. S’intercanviaven productes manufacturats a Europa amb matèries primeres de les colònies (sucre, cafè, cotó…). Es basava en el comerç triangular, que tenia com a element cabdal el tràfic d’esclaus de raça negra d’Àfrica a Amèrica per utilitzar-los com a mà d’obra.  

• Les monarquies van potenciar el creixement econòmic.

3. La Il·lustració

3.1. Què és la Il·lustració?

• La Il·lustració és un moviment intel·lectual, desenvolupat a l’Europa del segle XVIII, que va qüestionar tots els principis de l’Antic Règim.

• Presentava aquests principis: concebia la raó com a l’únic mitjà per entendre el món; creia en l’educació i el progrés humà per aconseguir el coneixement i la felicitat; defensava la tolerància i criticava la intransigència religiosa; i lluitava per la llibertat i la igualtat de tots els éssers humans.

3.2. El pensament il·lustrat

• El pensament il·lustrat va teoritzar sobre:

– Economia (fisiocràcia i liberalisme econòmic). Defensava la propietat privada i la llibertat de comerç i d’indústria. En oposició al mercantilisme, teoria que defensava l’acumulació de metalls preciosos com la principal font de riquesa i el comerç, s’hi va imposar la fisiocràcia.

– Política (liberalisme polític). Propugnava per la divisió de poders (Montesquieu), el principi de sobirania nacional (Rousseau) i la necessitat de limitar el poder reial per mitjà d’un parlament (Voltaire).

– Societat. Els filòsofs del Segle de les Llums es van oposar a la societat estamental i van argumentar que totes les persones neixen lliures i iguals. Defensaven la mobilitat social i el mèrit segons la vàlua i la intel·ligència de les persones.

• La Il·lustració va configurar una nova doctrina: el liberalisme.

3.3. L’Enciclopèdia

• El projecte de l’Enciclopèdia fou posat en marxa per dos pensadors il·lustrats, Diderot i D’Alembert.

• Es tractava de publicar una gran obra que reunís tots els coneixements de l’època, fonamentats en la raó i en l’estudi de la natura.

• L’Enciclopèdia va tenir un gran èxit i va ajudar a la difusió de les idees il·lustrades.

4. La fallida de l’absolutisme

4.1. Les revolucions angleses

• A Anglaterra, des de l’Edat Mitjana, el poder del rei estava limitat pel Parlament. Al segle XVII, una nova dinastia, els Stuart, va voler governar sense el control parlamentari i establir una monarquia absoluta. 
Aquesta situació va desfermar dues revolucions en contra dels Stuart: 

Primer es va produir una guerra civil entre els defensors del Parlament i els de la monarquia absoluta. El 1649, el rei Carles I va ser ajusticiat i es va proclamar la república. Oliver Cromwell, el principal impulsor del canvi polític, va acabar transformant la república en una dictadura militar. El 1660, després de la mort de Cromwell, es va restablir la monarquia.

– El 1689, una segona revolució va acabar amb la monarquia absoluta dels Stuart i el Parlament va oferir la corona a Guillem d’Orange. El nou rei va haver d’acceptar els poders del Parlament. 

Anglaterra va ser la primera monarquia parlamentària (de poder limitat), un exemple per als il·lustrats.  

4.2. El Despotisme Il.lustrat

• Malgrat l’exemple anglès, la majoria dels monarques europeus seguien exercint un poder absolut.

• No obstant això, alguns monarques van intentar fer compatibles el principi d’autoritat de l’absolutisme amb la idea de progrés, racionalització i modernitat de la Il·lustració.

• Així, en altres estats europeus el poder absolut dels monarques es va convertir en el Despotisme Il·lustrat:

– Aquesta doctrina reformista pretenia racionalitzar l’administració de l’Estat, reformar l’ensenyament i modernitzar l’agricultura i l’economia en general, a fi de millorar les condicions de vida del poble, però sense modificar el poder absolut del monarca. Els dèspotes il·lustrats i els seus ministres van promoure un cert reformisme per actuar a favor del bé del poble, però reservant-se la capacitat de decisió. “Tot per al poble, però sense el poble”.

– Les reformes limitades que es van dur a terme i les seves contradiccions van obrir les portes a les revolucions del segle XIX.

5. La revolució americana

5.1. La revolució de les colònies angleses

• A la darreria del segle XVIII, a les tretze colònies angleses de la costa est d’Amèrica del Nord va esclatar una insurrecció colonial contra la seva metròpoli, la Gran Bretanya. Era la primera insurrecció colonial contra una metròpoli.

• Els principals motius van ser: els canvis polítics que s’havien viscut a la mateixa Gran Bretanya; la introducció de les idees il·lustrades d’igualtat, llibertat i tolerància; i la reacció davant del monopoli comercial britànic, que ignorava i perjudicava les colònies. Els colons americans no estaven d’acord amb les taxes i impostos, així com tampoc amb el monopoli comercial que Gran Bretanya exercia sobre el seu territori.

• El 4 de juliol de 1776 es va redactar la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica, que va ser reconeguda per la Gran Bretanya l’any 1783, després d’una guerra.

• Aquesta declaració expressava el dret de totes les persones a la llibertat i a la recerca de la felicitat, i el deure dels governants de respectar els “drets inalienables” del poble.

5.2. La Constitució dels Estats Units

• La guerra contra la metròpoli va ser llarga. Gran Bretanya va reconèixer la independència del territori americà el 1783, després de la derrota de Yorktown.

• L’any 1787 es va redactar la primera Constitució escrita de la història, que assegurava la separació i l’equilibri de poders i establia un govern republicà i una estructura federal en la qual els tretze estats tenien una capacitat àmplia d’autogovern. Per sobre dels Estats, se situava el govern federal, responsable dels assumptes exteriors, de la defensa, de les finances i de la moneda del nou país.

• La Constitució es completava amb una Declaració de Drets, que garantia les llibertats bàsiques (expressió, religió, reunió, etc.) i el dret a ser jutjat.

• A Europa, la revolució americana i l’aplicació del liberalisme polític van reforçar l’hostilitat envers les monarquies absolutes.

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s