La prehistòria

Introducció

La prehistòria

La prehistòria abraça un període de temps que comença amb l’origen de l’espècie humana, ara fa més de dos milions d’anys, i s’estén fins a l’aparició de l’escriptura (3500 a.C.).
• No hi ha testimonis escrits de l’activitat humana durant aquest període de temps tan llarg, només testimonis arqueològics.

Al paleolític la humanitat vivia de la caça i la recol·lecció, i era nòmada; després, en el neolític, va aprendre a domesticar animals i a conrear la terra, i es va tornar sedentària.

1. Els primers éssers humans

1.1. Adaptació i evolució

Fa uns sis milions d’anys, alguns primats, a l’Àfrica, van començar una lenta evolució per adaptar-se a les noves condicions climàtiques i sobreviure en un medi hostil.
• No tenien grans qualitats físiques, però van ser capaços d’organitzar-se en grups per caçar a les planes.
• Eren els primers homínids, que amb el pas del temps van donar lloc a l’espècie humana.

L’evolució humana

1.2. El procés d’humanització

Els canvis que van convertir els primats en éssers humans van ser lents i complicats: 
– Posició vertical i marxa bípeda.
– Desenvolupament del cervell.
– Alliberament de les mans.
– Aparició del llenguatge.

2. El paleolític: la caça i la recol·lecció

2.1. Les societats de caçadors-recol·lectors

• L’aparició dels primers éssers humans marca el començament del primer període prehistòric: el paleolític.
• Durant aquest període, els éssers humans eren depredadors, vivien d’allò que els oferia la natura: caça, pesca, recol·lecció.
• Aquests grups humans eren nòmades: es desplaçaven sovint buscant menjar, refugi o fugint dels perills.

2.2. La utilització del foc

• L’Homo erectus devia descobrir el foc, de manera casual, ara fa més d’1.500.000 anys.
• Més endavant, els neandertals van aprendre a fer foc per mitjà de diverses tècniques.
• El domini del foc va ser un element molt important per al progrés humà: va permetre escalfar-se, il·luminar i, sobretot, cuinar i fer digeribles els aliments.

2.3. La fabricació d’instruments

• La fabricació d’instruments és un dels signes que diferencia l’espècie humana dels altres animals.
• Al començament, feien servir simples pedres tallades per aconseguir-ne una vora tallant.
• Més endavant van fer servir sílex, amb el qual van fabricar bifaços.
• I amb el pas del temps, es van fer servir nous materials com l’os o la banya, amb els quals feien hams, arpons, agulles, propulsors per llançar fletxes o javelines…

Un campament paleolític

3. L’art de les cavernes

3.1. Les primeres creences religioses

Les primeres creences religioses sembla que van sorgir per la necessitat de donar una explicació a fenòmens que resultaven misteriosos per als primers éssers humans: la vida, la mort, la pluja o el sol.
Els éssers humans també van intentar influir sobre els fenòmens naturals per mitjà de cerimònies rituals.
El fet que els enterraments seguissin unes pautes determinades ens suggereix la possibilitat que existissin ritus funeraris.

3.2. Les pintures rupestres

• Fa uns 30 000 anys, sobre les parets de les coves o dels abrics, els sapiens sapiens hi van començar a pintar i a esculpir motius diversos: mans, animals, escenes de caça…
• Hi
ha diverses explicacions sobre el significat d’aquestes pintures: rituals màgics propiciatoris de la caça, cerimònies…

Escena de la pintura rupestre
Pintures rupestres a Lascaux (França)

3.3. Estatuetes i gravats

• La humanitat prehistòrica també ens ha deixat nombroses mostres d’art mobiliari.
• Es tracta, principalment, de reproduccions d’animals, bastons gravats, penjolls d’os o d’ivori i petites escultures femenines (Venus paleolítiques).

4. El neolític: la producció d’aliments

4.1. L’agricultura i la ramaderia

Fa uns 10 000 anys, en una zona de l’Orient Pròxim (coneguda com a Creixent Fèrtil), va començar la producció d’aliments.
Aquesta nova etapa de la història de la humanitat és coneguda amb el nom de neolític.
• L’observació constant dels fenòmens de la natura i dels animals van ser l’origen de l’agricultura i de la ramaderia.

Poblat neolític

4.2. Noves eines i noves tècniques

Les noves tasques agrícoles van comportar la fabricació d’eines especialitzades: l’aixada, la falç, el molí de mà…
La necessitat d’emmagatzemar, transportar i coure els aliments va propiciar el desenvolupament de la ceràmica.
També van descobrir com s’elaboren teixits.
• L’ús de pedres semiprecioses polides per elaborar joies va comportar el desenvolupament de la mineria.

4.3. La difusió del neolític

Des del Creixent Fèrtil, es va produir, a partir del VII mil·lenni a.C., la difusió de les tècniques agrícoles noves arreu d’Europa.
A més de fer-ho a l’Orient Pròxim, l’agricultura va sorgir de manera autònoma en altres zones del planeta:
• Els canvis que van convertir els primats en éssers humans van ser lents i complicats: 
– La vall de l’Indus (Índia).
– La vall de l’Huang He (Xina).
La vall del Song Hong (Vietnam).
– Els altiplans d’Amèrica Central (Mèxic).
– La serralada dels Andes (Perú).

L’origen de l’agricultura i la seva difusió

5. L’edat dels metalls

5.1. La utilització dels metalls

El primer metall conegut va ser el coure (5000 a.C.), però era molt tou i els estris es deformaven molt de pressa.
• De la mescla del coure amb l’estanyse’n va obtenir el bronze (3000 a.C.), un metall més dur que podia substituir la pedra.
• Vers el II mil·lenni a.C. es va començar a treballar el ferro, un metall excel·lent per fabricar armes i eines agrícoles.

5.2. L’elaboració dels metalls

Al principi, es va començar a treballar el metall en fred (coure).
• Però la veritable metal·lúrgia va sorgir més endavant, quan es va aprendre a utilitzar la forja.
Una nova fase de la metal·lúrgia va començar amb el procés de fosa (bronze), que consistia a fondre el metall en un forn i donar-li la forma desitjada abocant-lo en motlles.
• Finalment, es va desenvolupar la siderúrgia (
ferro), amb una tecnologia més complexa que necessitava temperatures altes.

L’elaboració del bronze

5.3. Artesans i comerciants

La metal·lúrgia era una activitat que necessitava veritables especialistes.
• A mesura que les societats es van fer més riques van sorgir altres oficis: joiers, ferrers, ceramistes…
• La producció de mercaderies noves va estimular l’intercanvi, és a dir, el comerç.
• Paral·lelament es van desenvolupar les primeres tècniques de navegació i es va inventar la roda.

5.4. Les primeres ciutats

Aquestes innovacions van produir transformacions als poblats neolítics de l’Orient Pròxim.
• La població va créixer i els poblats van començar a tenir molts edificis i muralles per defensar-se, i es van convertir en veritables ciutats.
Amb el desenvolupament dels oficis especialitzats, van sorgir grups socials diferenciats i algunes persones van començar a acumular riquesa i poder.
• De vegades, entre els guerrers que defensaven les ciutats s’elegia un cabdill o rei que governava la ciutat.

Poblat de l’edat dels metalls

6. La prehistòria a la Península Ibèrica

6.1. El paleolític

La presència dels pobladors a la Península Ibèrica és molt antiga; a Atapuerca (Burgos) s’han trobat les restes humanes més antigues de la Península Ibèrica.
Aquests pobladors vivien en campaments a l’aire lliure i tenien eines molt bastes.
Més endavant, la Península va estar poblada per neardentals, que vivien en coves i abrics, i van començar a fabricar eines més especialitzades.
• En l’etapa final del Paleolític, amb l’
Homo sapiens sapiens, s’hi van incorporar materials com l’os i la banya, i també sorgiren les primeres mostres d’art.

6.2. Les pintures rupestres

A la Península Ibèrica, molt rica en art rupestre, s’hi diferencien dues grans zones:
– A la zona cantàbrica hi predomina la representació naturalista d’animals, normalment aïllats i de colors vius (cova d’Altamira, Cantàbria).
A la zona mediterrània o llevantina hi ha escenes de grup amb una tècnica més esquemàtica.

Art llevantí

6.3. El neolític. El megalitisme

Les primeres comunitats neolítiques van sorgir a la Península Ibèrica vers el VI mil·lenni a.C.
• Els jaciments més antics es troben a la costa mediterrània i es caracteritzen per la presència de l’anomenada ceràmica cardial.
• El desenvolupament del megalitisme a la Península Ibèrica va començar al final del Neolític i va perdurar fins ben enllà de l’Edat dels Metalls.
• Extremadura, Galícia, País Basc, Catalunya i Andalusia són especialment riques en aquest tipus de monuments.

6.4. L’edat dels metalls

Vers el III mil·lenni a.C. Es va estendre la metal·lúrgia del coure per la Península Ibèrica (Los Millares).
Més tard, vers el II mil·lenni a.C., es van desenvolupar cultures que coneixien la metal·lúrgia del bronze (El Argar).
• L’Edat del Ferro (I mil·lenni a.C.) va començar amb l’arribada de pobles colonitzadors de la Mediterrània (fenicis, grecs i cartaginesos) i celtes de Centreeuropa.

7. La prehistòria a Catalunya

7.1. Els assentaments paleolítics

El territori de l’actual Catalunya segurament està habitat des de fa aproximadament un milió d’anys.
• Ara bé, les restes humanes més antigues són les de les mandíbules de Banyoles i de Sitges que pertanyien a neandertals).
• Són nombrosos els assentaments paleolítics amb restes d’eines de pedra, os o banya, i amb nombrosos fogars. Destaquen les coves de Serinyà (Pla de l’Estany) i l’Abric Romaní de Capellades (Anoia).
També hi trobem una cinquantena de conjunts de pintura rupestre, la majoria d’estil llevantí. Els més importants es troben a la Serra de la Pietat a Ulldecona (Montsià) i a la Roca dels Moros, al Cogul (Garrigues).

Prehistòria a Catalunya

7.2. Les societats agrícoles i el megalitisme

Les primeres comunitats neolítiques (VI mil·leni a.C.) practicaven una incipient agricultura i ramaderia, i es caracteritzaven per l’elaboració de ceràmica cardial.
• En aquesta època van sorgir els primers poblats estables, com el de la Bòbila Madurell (Vallès Occidental), on s’han trobat restes de cabanes i una necròpolis.
• Al final del neolític es construïren els primers megàlits. A Catalunya, la majoria són dòlmens o sepulcres col·lectius i, en menor mesura, menhirs.

Dolmen de Vallgorguina (Vallès Oriental)

7.3. L’edat dels metalls

Durant el III mil·leni a.C. aparegueren els primers grups que coneixien la metal·lúrgia del coure.
• La posterior utilització del bronze (cap al 1800 a.C.) i del ferro va lligada a l’arribada, a finals del II mil·leni a.C., de pobles indoeuropeus procedents del centre d’Europa (camp d’urnes).
Aquests canvis van comportar una major sedentarització de la població, que va propiciar l’aparició dels primers poblats amb estructura urbana
• Situats en llocs elevats i prop d’algun riu, s’organitzaven al voltant d’una plaça central i els seus habitatges, adossats els uns amb els altres, formaven una petita muralla.

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s