La Terra i la seva representació

Introducció

La Terra, un planeta del Sistema Solar

El Sol és un estel mitjà situat en un extrem de la galàxia anomenada Via Làctia.
• La nostra galàxia és formada per milions d’estels (com el Sol) que tenen llum pròpia i planetes i satèl·lits que giren al seu voltant.
• L’Univers, format per milions de galàxies, és el conjunt de tots els cossos celestes i de l’espai que els conté.
• La Terra forma part d’un sistema dinàmic en el qual hi ha quatre elements que es relacionen i s’influeixen mútuament: l’atmosfera, la hidrosfera, la litosfera i la biosfera.

La representació de la Terra: els mapes

Antigament, la realització de mapes era lenta i difícil, perquè es dibuixaven a partir d’observacions sobre el terreny.
• Actualment, els mapes es fan a partir de fotografies aèries i d’imatges obtingudes per satèl·lits artificials.
• Aquestes tècniques cartogràfiques permeten representar exactament la superfície de la Terra.
• Els mapes tenen nombrosos usos; un pot ser per orientar-nos.

1. La Terra, un punt a l’Univers

1.1. La Terra a l’Univers

La Terra és un planeta que forma part del Sistema Solar i aquest, al seu torn, pertany a la galàxia anomenada Via Làctia, una de les milers de galàxies que hi ha a l’Univers.

1.2. La Terra al Sistema Solar

El Sistema Solar està format per vuit planetes principals, tres planetes nans i diversos cossos celests (satèl·lits, asteroides, cometes…).
• Els planetes del Sistema Solar són astres sense llum pròpia que giren sobre si mateixos i també al voltant del Sol, en temps i velocitats diferents.
Els satèl·lits són astres que giren al voltant d’alguns planetes.
• Els planetes i els satèl·lits tenen dos moviments: un de rotació i un altre de translació.
• Segons la distància respecte del Sol els planetes es divideixen en: planetes interiors i planetes exteriors:

– Interiors: són planetes rocosos, amb pocs satèl·lits, i són els més propers al Sol. Són Mercuri, Venus, la Terra i Mart.
– Exteriors: són planetes gasosos, envoltats de molts satèl·lits i més allunyats del Sol. Són Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.
• Els planetes nans són Ceres, Plutó, Haumea, Makemake i Eris. Tenen una òrbita al voltant del Sol poc precisa.

El Sistema Solar

2. El planeta Terra

2.1. La Terra: el planeta blau

• La Terra vista des de l’espai té un color blavós a causa de l’abundància d’oxigen que hi ha a l’atmosfera i de la presència dels oceans.
• Té un diàmetre de 40000 km, i una superfície total de 510 000 000 km2, aproximadament 1000 vegades la superfície d’Espanya.
• La Terra no és una esfera perfecta, perquè està lleugerament aplanada pels pols (geoide).
• L’equador divideix el planeta Terra en dos hemisferis iguals:
Hemisferi nord o hemisferi continental: hi ha la major part dels continents, i per tant hi predomina la terra.
Hemisferi sud o hemisferi marítim: hi predominen els grans oceans.

Dimensions de la Terra
La Terra i la Lluna

3. La rotació de la Terra: els dies i les nits

3.1. El moviment de rotació

En el moviment de rotació, la Terra gira sobre si mateixa al voltant d’un eix imaginari, d’oest a est, i tarda 24 hores aproximadament. A causa d’aquest moviment de rotació, es fa clar primer als llocs situats més cap a l’est.
• El moviment de rotació de la Terra explica la successió dels dies i de les nits.
La successió dels dies i de les nits fa que les temperatures de la Terra no siguin extremes i fa possible que hi hagi vida humana, animal i vegetal.

El moviment de rotació de la Terra

3.2. Els fusos horaris

• Els raigs solars no il·luminen tota la Terra alhora; mentre una zona està il·luminada (dia), l’altra resta a les fosques (nit).
A causa del moviment de rotació de la Terra, es fa clar primer als llocs situats cap a l’est. A Espanya es fa clar abans a les Illes Balears que a Madrid o a Galícia.
• Com que el problema de l’horari era comú arreu del món, es va acordar dividir la Terra en 24 fusos horaris, que inclouen un conjunt de territoris amb un mateix horari. De vegades, els fusos horaris tenen forma irregular perquè cada país els ha adaptat a les seves fronteres.

Els fusos horaris

4. La translació de la Terra: les estacions de l’any

4.1. El moviment de translació

En el moviment de translació, la Terra gira al voltant del Sol dibuixant una òrbita el·líptica, que recorre en un any (365 dies, 5 hores i 48 minuts). 
• Com que l’eix de la Terra és inclinat, les diverses zones del planeta no reben llum solar amb la mateixa intensitat, al llarg de l’any.
• Aquest moviment de translació fa que els dies i les nits no durin el mateix durant l’any i que se succeeixin les estacions.
• Les estacions de l’any (estiu, hivern, primavera i tardor) es produeixen perquè la Terra, en el seu recorregut, rep de manera diferent els raigs solars.
• Els equinoccis i els solsticis marquen el començament de les estacions:
– En els equinoccis els raigs del Sol cauen perpendiculars a l’equador. Comença la primavera o la tardor.
– En els solsticis els raigs solars arriben perpendiculars als tròpics. Comença l’estiu o l’hivern.

El moviment de translació de la Terra

5. La latitud i la longitud

5.1. Per situar-nos en l’espai terrestre

• Amb la finalitat de calcular la distància entre diversos llocs de la Terra o per determinar una ubicació exacta, es va crear un sistema de localització: les coordenades geogràfiques.
•Las coordenades geogràfiques són unes línies imaginàries (paral·lels i meridians) que hi ha als globus terraqüis i als mapes i que formen una trama o quadrícula.
– Els paral·lels són línies imaginàries paral·leles a l’equador. L’equador és el paral·lel 0°. Envolten la Terra paral·leles a l’equador. Els principals són els tròpics de Càncer i de Capricorn, els cercles polars àrtic i l’antàrtic.
– Els meridians són línies imaginàries traçades de nord a sud, de pol a pol. Greenwich és el meridià 0°.

Les coordenades geogràfiques: paral·les i meridians

5.2. Localització exacta d’un punt a la Terra

Les coordenades geogràfiques s’utilitzen per situar exactament un punt sobre la Terra, que es trobarà en l’encreuament entre un paral·lel i un meridià.
• Per localitzar un punt necessitarem dues mesures:

– La latitud és la distància entre qualsevol punt (paral.lel) de la superfície terrestre i l’equador (o paral·lel 0°). Es mesura en graus nord o sud.
– La longitud és la distància entre qualsevol punt (meridià) de la superfície terrestre i el meridià de Greenwich (o meridià 0°). Es mesura en graus est o oest.

6. La representació de la Terra

6.1. Els mapes i les projeccions

La millor manera de representar la Terra és el globus terraqüi, que és com una maqueta del planeta; però no és possible disposar d’un globus terraqüi que permeti estudiar detalladament una part de la Terra.
• Per això els cartògrafs van idear la manera de representar una imatge esfèrica en una superfície plana: els mapes.
• Projectar exactament la forma esfèrica de la Terra sobre un pla és impossible, de manera que hi ha diferents tipus de projeccions cartogràfiques (projeccions per als mapes):
– Cilíndrica: la més utilitzada per representar la zona intertropical.
– Cònica: la més adequada per a zones temperades.
– Plana o zenital: utilitzada per representar els pols.

6.2. L’escala dels mapes

L’escala d’un mapa ens indica quantes vegades s’ha reduït una zona geogràfica real per poder ser representada al mapa.
•L’escala apareix escrita als mapes i als plànols de manera numèrica (una fracció; s’utilitzen centímetres) o de manera gràfica (una línia recta dividida en segments; un segment indica la distància en quilòmetres).
•En funció de l’escala els mapes poden ser d’escala gran (denominador petit) o d’escala petita (denominador gran).

Mapa de la Terra mostrant les coordenades geogràfiques

7. Els mapes

7.1. Tipus de mapes

• Els mapes són imprescindibles per a l’estudi de la geografia.
En general, els topògrafs treballen amb dos tipus de mapes: els topogràfics i els temàtics.
– Els mapes topogràfics són els més generals pèrquè inclouen informació tant d’aspectes físics (naturals) com humans (artificials) i acostumen a servir de base per fer altres mapes.
– Els mapes temàtics reflecteixen un aspecte concret de la realitat: el relleu, el clima, la vegetació, la població, els recursos econòmics…
• En qualsevol mapa sempre hi ha d’haver un seguit d’elements per poder interpretar-los:
– Signes convencionals: són les trames de colors, les línies, els punts o dibuixos simbòlics.
– Llegenda: normalment és a la part inferior del mapa i recull l’explicació dels signes.
– Escala: és la proporció entre la realitat i la seva representació en el mapa.

7.2. Els signes convencionals

Cada element representat al mapa s’hi indica per mitjà d’un símbol o d’un color. Aquests símbols són anomenats signes convencionals.
• A la llegenda hi ha els signes convencionals juntament amb el seu significat.
• Els signes convencionals utilitzats als mapes temàtics acostumen a ser: trames de colors, línies, punts, cercles…, que poden ser de mides i gruixos diversos.

7.3. Per llegir un mapa

• Llegir un mapa és aprendre a localitzar-hi i a interpretar-hi la informació que hi ha representada.
• Tots els mapes reprodueixen la realitat de manera simplificada i proporcional.
• Per llegir un mapa cal seguir uns certs passos: tenir en compte l’escala, entendre la llegenda i, quan sigui possible, confrontar la informació amb altres mapes, fotografies, textos, etc.

Més webs d’aquest tema a Buxaweb

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s