Introducció a la Història

La història

La història és una de les ciències socials, juntament amb les ciències polítiques, l’antropologia, la sociologia, l’economia, les ciències de la comunicació, la pedagogia i la psicologia. En concret, la història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d’acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Les edats històriques

La història de la humanitat es divideix, convencionalment, en cinc períodes històrics o edats:

  • Prehistòria (3 milions d’anys fins 3000 aC): des de l’aparició dels primers homínids (3000000 aC) fins al sorgiment de l’escriptura (3000 aC). Inclou l’edat de la pedra i l’edat dels metalls. El canvi més important fou la pràctica de l’agricultura i la ramaderia (revolució neolítica).
  • Edat Antiga (3000 aC fins 476 dC): des de l’aparició de la civilització i la difusió de l’escriptura, fins a la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident l’any 476 o la presència islàmica a Europa vers el 711. És l’edat dels grans imperis esclavistes: Egipte, Grècia i Roma.
  • Edat Mitjana (segle V fins segle XV): des de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident l’any 476 fins al descobriment d’Amèrica l’any 1492 o, segons altres fonts, fins a la caiguda de Constantinoble l’any 1453. Inclou el feudalisme, un nou sistema d’organització social.
  • Edat Moderna (segles XVI-XVII-XVIII): des del descobriment d’Amèrica l’any 1492 fins a la Revolució Francesa l’any 1789. Inclou l’absolutisme polític i els grans avenços científics. És l’epoca del Renaixement, el Barroc i la Il·lustració.
  • Edat Contemporània (segles XIX, XX i XXI): des de la Revolució Francesa l’any 1789 fins als nostres dies. Inclou la Revolució Industrial, l’aparició dels Estats liberals, les dues guerres mundials, la guerra freda i el món present.

Una altra periodització, basada en criteris econòmics, divideix la història en tres grans etapes:

  • Etapa preagrària: des de l’aparició dels primers homínids fins al descobriment de l’agricultura.
  • Etapa agrària: des de la pràctica de l’agricultura (revolució neolítica) fins al descobriment de la màquina de vapor al segle XVIII i l’esclat de la revolució industrial.
  • Etapa industrial: inclou tot el procés d’industrialització amb els corresponents canvis econòmics i socials (revolució industrial) fins als nostres dies.

El pas del Paleolític al Neolític
El naixement de la societat agrària

EtapaPrehistòria
Paleolític
Prehistòria
Neolític
CronologiaDes de fa uns
3 milions d’anys aC
Des del VIII mil·lenni aC
EconomiaEconomia depredadora
(caça, pesca i recol·lecció)

REVOLUCIÓ NEOLÍTICA
Economia productora d’aliments
(agricultura i ramaderia)
SocietatNomadisme
Sedentarisme
Divisió social del treball

Primers poblats

El pas de l’Antic Règim al Nou Règim
El naixement de
la societat industrial

EtapaEdat Moderna
Antic Règim
REVOLUCIONS
BURGESES
Edat Contemporània
Nou Règim
CronologiaSegles XVI-XVII-XVIIISegles XIX-XX-XXI
PolíticaEstat absolutistaREVOLUCIÓ
LIBERAL
Estat liberal
Economia


Societat
Predomini de l’economia feudal

Societat estamental

REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
Consolidació de l’economia capitalista

Societat de classes

Les fonts històriques

Els historiadors, per tal d’estudiar el passat i poder-ne donar explicacions, utilitza qualsevol font (document) que pugui donar-li informació. Les fonts històriques, per tant, representen la matèria primera de la història.

Una font històrica és quasevol testimoni (escrit, oral, material) que permet la reconstrucció, l’anàlisi i la interpretació dels fets del passat.

Tipus de fonts històriques

Atesa la gran diversitat de fonts podem fer-ne diferents classificacions: 

1. Segons el seu origen o procedència

a) Fonts primàries o directes
Són fonts de l’època, originals, testimonis de primera mà contemporanis als fets.
Exemples: lleis, tractats, memòries, censos de població, articles de premsa, imatges, objectes de la vida quotidiana, etc. 

b) Fonts secundàries, indirectes o historiogràfiques
Són fonts elaborades amb posterioritat als fets.
Exemples: llibres de text, manuals, estudis científics, articles de revistes especialitzades.També gràfics i mapes temàtics realitzats amb dades primàries. 

2. Segons el seu suport

a) Fonts escrites o textuals
Són les fonts més habituals.
Poden ser manuscrites, impreses, microfilmades o informatitzades.
N’hi ha de primàries i secundàries.
– Primàries: documents jurídics (lleis i testaments), textos oficials, memòries, cròniques, censos i registres parroquials, cartes, diaris privats, premsa, assajos de l’època, textos literaris, etc.
– Secundàries: llibres d’història, treballs d’historiadors, etc.

b) Fonts gràfiques i estadístiques
Normalment són fonts secundàries.
Mostren dades numèriques sobre un temes determinats, de caràcter econòmic, demogràfic, climàtic, etc.
Són fonts d’informació quantitativa i es representen habitualment en forma de taula de dades o gràfics.

c) Fonts iconogràfiques o audiovisuals
Són fonts primàries.
Inclouen qualsevol tipus d’imatges.
Exemples: pintures, fotografies, pel·lícules i documentals, gravats, il·lustracions i cartells, caricatures, còmics, etc.

d) Fonts cartogràfiques
Són els mapes.
Rarament són fonts primàries.
Els mapes tenen un llenguatge específic que cal poder interpretar; per això s’hi afegeix una llegenda amb el significat dels símbols, els colors o les trames utilitzades en la seva realització.
Els mapes històrics són temàtics i de dos tipus:
– Sincrònics o estàtics: expliquen la situació en un moment determinat.
– Diacrònics o dinàmics: expliquen l’evolució d’una situació històrica i quins han estat els canvis produïts.

e) Fonts materials o arqueològiques
Són fonts primàries.
Inclouen qualsevol resta o objecte. Proporcionen informació sobre diversos aspectes (poder, riquesa, societat, vida quotidiana, costums, gustos, modes, etc.).
Exemples: restes materials i construccions, ossos, objectes personals, teixits, eines, monedes, armes, objectes decoratius, etc.

f) Fonts orals
Són fonts primàries.
Poden ser testimoniatges directes o gravacions en diferents suports. L’entrevista és la font més habitual.
Exemples: entrevistes personals (testimonis directes), discursos, programes de ràdio, cançons, contes, llegendes, mites, refranys, etc.

3. Segons la seva temàtica

Segons la informació que ens ofereixin (sobre algun o diversos aspectes, com política, economia, societat, ciència i tècnica, religió, cultura, art…), poden ser: fonts polítiques, econòmiques, tècniques i científiques, socials, religioses, militars, etc.
Les lleis, en qualsevol de les seves formes (pragmàtica, decret, constitució…) són fonts jurídiques o legislatives.

4. Segons la seva intencionalitat

Tot i que la major part de les fonts històriques són informatives, en algunes, com les caricatures, els discursos polítics o determinats articles de premsa, s’observa una intencionalitat crítica, satírica o panegírica (d’elogi a a algú) que si resulta molt evident és convenient destacar.
Igualment, les fonts jurídiques o legislatives tenen una intencionalitat (i funció) normativa, reguladora.

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s