El món grec

Introducció

La Grècia antiga

• La civilització grega va néixer a les costes de la Península Balcànica i a les illes del mar Egeu, i es va estendre per una bona part del litoral mediterrani.
• Els grecs es van organitzar en petites ciutats independents: les polis.

Al segle V a.C., a la ciutat d’Atenes, es va imposar un nou sistema polític: la democràcia.
• Totes les polis gregues estaven unides per uns llaços culturals indestructibles: una mateixa llengua i una mateixa religió. Amb Alexandre el Gran la cultura grega es va expandir cap a l’Orient.

1. El naixement del món grec

1.1. L’espai físic

• La civilització grega va néixer a les costes de la Península Balcànica i a les costes i les illes del mar Egeu.
• Aquest medi físic va donar lloc a una agricultura de tipus mediterrani: oliveres, vinyes i blat.
• La seva gran façana marítima permet la pesca i el comerç per tota la costa mediterrània.

1.2. Una mateixa civilització

• Els grecs tenien una cultura que els agermanava: parlaven una mateixa llengua i feien servir un alfabet comú per escriure-la.
• També practicaven una mateixa religió i adoraven els mateixos déus.
• Per això els grecs tenien molts lligams en comú que feien que se sentissin membres d’una mateixa civilització: l’Hèl·lade.

1.3. Els primers grecs

 Els grecs són el resultat d’una barreja de pobles que es van instal·lar a Grècia i a les costes de l’Àsia Menor.
• Vers el 2000 a.C., els aqueus (o micènics), que venien del nord, van arribar a les terres gregues.
• Vers el 1200 a.C., va venir un poble nou, els doris. Es van assentar a Grècia i es van convertir en el nou grup dominant.
• Pressionats pels doris, molts aqueus es van desplaçar cap a les costes de l’Àsia Menor, i hi van fundar diverses ciutats.

Reconstrucció de la ciutat de Micenes

2. Les polis gregues

2.1. Les polis: una ciutat estat

• El món grec s’organitzava en petites ciutats-Estat independents, anomenades polis.
• Cada polis tenia les seves lleis, la seva moneda, el seu exèrcit i el seu govern.
• La ciutat tenia dues parts ben diferenciades:
– La part baixa on hi havia els habitatges, les botigues i els edificis públics, situats al voltant d’una gran plaça (àgora).
– La part alta (o acròpoli) on hi havia els edificis religiosos principals, i que servia de refugi a la població en cas de perill
.

Reconstrucció de l’àgora d’Atenes
Reconstrucció de l’acròpoli d’Atenes

2.2. Les polis aristocràtiques

 A les primeres polis hi havia un govern oligàrquic, format per un nombre reduït d’aristòcrates, grans propietaris agrícoles.
• Els altres ciutadans podien reunir-se en assemblea, però les seves opinions només eren escoltades.
• Durant el segle VI a.C., a algunes polis es van produir revoltes socials greus contra el poder dels aristòcrates.

2.3. L’evolució cap a la democràcia

 Les demandes de més participació política van donar lloc a reformes socials i polítiques a favor del poble.
• A la ciutat d’Atenes aquestes reformes hi van tenir molta importància.
• Durant el segle VI a.C., reformadors com Soló o Clístenes van anul·lar l’esclavitud per deutes i van introduir el dret de tots els ciutadans a participar en el govern de la ciutat.
• Aquestes reformes van culminar amb la instauració d’una nova forma de govern coneguda com a democràcia, en la qual el poder era exercit pels ciutadans.

3. Les colonitzacions gregues

3.1. Les causes de les colonitzacions

 Entre els segles VIII i VI a.C., nombrosos habitants de les ciutats de Grècia van emigrar a diversos llocs de les costes mediterrànies i del mar Negre.
• Les condicions de pobresa en què vivien, va obligar molts pagesos a abandonar les ciutats d’origen i a instal·lar-se definitivament en altres indrets, on van fundar colònies.
• Els governs de les polis gregues van promoure i van organitzar aquestes migracions perquè eren molt avantatjoses per a les ciutats.

3.2. L’expansió grega

 Navegant amb embarcacions lleugeres, els grecs van recórrer les costes a la recerca de llocs adequats per establir-s’hi, dels quals poguessin extreure productes i on també poguessin comerciar amb els indígenes.
• Les noves polis (colònies), tot i que eren independents de la ciutat d’origen (metròpoli), hi mantenien lligams comercials i culturals estrets.
• Al Mediterrani, les zones més importants d’assentament van ser: el sud d’Itàlia i Sicília (
Magna Grècia), Massalia (Marsella) i Empòrion (Empúries).

Les colonitzacions gregues (segles VIII-VI a.C.)
Reconstrucció d’una colònia grega

3.3. Els grecs a la Península Ibèrica

• Al segle VII a.C., els grecs també van fundar colònies a la Península Ibèrica: RhodeEmpòrionHemeroskopeion i Mainake.
• Els grecs van establir un comerç pròsper amb els pobles indígenes de la zona (tartessis, ibers).
• Els contactes amb els grecs van comportar grans avenços per als pobles peninsulars: difusió de nous conreus, coneixement de tècniques noves, introducció de l’ús de la moneda i de l’escriptura.

4. La democràcia atenesa

4.1. Les institucions democràtiques

 L’Assemblea de ciutadans (Ekklesía) s’aplegava per votar les lleis, controlar els pressupostos, declarar la guerra i elegir magistrats.
 Els magistrats eren ciutadans elegits per l’Assemblea que s’ocupaven dels afers públics: els estrategs, els arconts
•Els tribunals populars (Heliea) impartien justícia.

4.2. Una democràcia limitada

 La democràcia atenesa era molt limitada, perquè només podien participar en els afers públics els ciutadans.
 Eren ciutadans tots els homes lliures, majors d’edat, nascuts de pare ciutadà i mare atenesa.
 Els ciutadans tenien dret a participar en la vida política i a estar protegits per la llei; estaven obligats a formar part de l’exèrcit i a pagar impostos.
• Els ciutadans eren una minoria; ni les dones, ni els estrangers (metecs), ni els esclaus no tenien drets civils.

Pèricles
Discurs fúnebre de Pèricles lloant la democràcia atenesa

5. L’esplendor d’Atenes

5.1. La victòria sobre els perses

• Al segle V a.C., els perses (també anomenats medes) es llancen a la conquesta de les polis de Grècia; són les Guerres Mèdiques.
• Els exèrcits atenesos van infligir derrotes importants (Marató i Salamina) als perses.

Batalla de Marató

5.2. Atenes domina Grècia

 La victòria sobre els perses va donar a Atenes un paper dominant sobre les altres ciutats gregues, les quals van formar la Lliga de Delos, associació dirigida per Atenes.
• Quan algunes polis, cansades del domini abusiu d’Atenes, van voler abandonar l’aliança, aquesta ho va impedir per la força.
• A més, va traslladar el tresor de la Lliga a la ciutat d’Atenes i va obligar les altres polis a pagar un tribut nou; la Lliga s’havia convertit en un Imperi atenès.

5.3. La fi de la democràcia atenesa

• El domini atenès es va allargar fins a les Guerres del Peloponès, en les quals Atenes es va enfrontar a altres ciutats gregues (Corint, Esparta, etc.).
• Mig segle més tard, gairebé totes les polis van caure sota el domini d’un rei de Macedònia anomenat Filip.

5.4. L’acròpoli d’Atenes

 L’Acròpoli era un turó on es van instal·lar els primers atenesos i al voltant del qual es va aixecar la primitiva ciutat d’Atenes.
• Després de l’incendi d’Atenes pels perses, els atenesos van reconstruir la ciutat, i van convertir l’Acròpolis en un centre religiós.
• Grans artistes (Ictinos i Fídies, entre d’altres) van participar en el projecte de reconstrucció.

6. La Grècia hel·lenística

6.1. El Regne de Macedònia

• El rei Filip II, aprofitant l’enfrontament entre les ciutats gregues (Guerres del Peloponès) es va llançar a la conquesta de Grècia amb un potent exèrcit (falanges).
• Vers l’any 338 a.C. va aconseguir el domini de tot Grècia.
• El fill de Filip, Alexandre (que va ser anomenat el Gran) el va succeir l’any 336 a.C.

6.2. L’Imperi d’Alexandre

• Alexandre va aconseguir unificar el conjunt de ciutats gregues per conduir-les a la conquesta de l’Imperi Persa.
• Alexandre, al capdavant del seu exèrcit, no tan sols va dominar els perses, sinó que va arribar als confins del món oriental (l’Índia).
• El somni d’Alexandre anava més enllà de la conquesta militar; volia crear un únic Imperi amb una base cultural grega, però on cada territori conservés les seves formes socials i polítiques.

Alexandre el Gran
L’Imperi d’Alexandre

6.3. Els regnes hel·lenístics: Alexandria

• Després de la mort d’Alexandre, el seu immens imperi es va dividir en regnes: Egipte, Macedònia, Mesopotàmia, etc.
• Són el que anomenem regnes hel·lenístics.
• Alexandria era una ciutat de planta grega, plena de temples i de monuments; el seu far enorme, la seva impressionant biblioteca i el seu port la van convertir en la ciutat més gran del món grec.

Reconstrucció de la ciutat d’Alexandria

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s