El medi físic: Món, Europa, Espanya i Catalunya

Introducció

El relleu: marc físic de les activitats humanes

• Per entendre la geografia humana i econòmica és important conèixer el medi físic on actuen els grups humans.
• El medi físic condiciona de manera desigual els diversos grups humans.
• Els oceans banyen els continents i en modelen les costes amb penya-segats, platges… També s’hi formen golfs, penínsules i caps.

1. Les grans unitats del relleu terrestre

1.1. Els continents

• Els continents són grans masses de terra emergides sobre els oceans. Hi ha sis continents d’extensions i formes diferents:
– Àfrica: el relleu és força pla però amb algunes àrees muntanyoses i zones de grans depressions. El litoral és rectilini i regular. És un continent massís i uniforme. En el seu relleu hi predominen nombrosos altiplans i cubetes, ocupades per rius i grans llacs.
– Amèrica: ocupa part dels dos hemisferis i es divideix en Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Amèrica Central. Per l’oest s’estén un eix de muntanyes joves.
– Àsia: és el continent més gran de la Terra; es divideix en quatre zones: planes al nord, grans serralades i altiplans al sud d’Àsia central, penínsules al sud i arxipèlags a l’est.
– Europa: continent de dimensions reduïdes, que es considera una gran península d’Àsia. Està delimitada pels Urals a l’est i el Mediterrani al sud.
– Oceania: està formada per més de 10000 illes de dimensions diverses, situades a l’oceà Pacífic. Dividida en quatre conjunts d’illes: Australàsia, Melanèsia, Micronèsia i Polinèsia. 
– Antàrtida: continent situat al pol sud i cobert per una gran massa de gel. Està despoblat a causa de les temperatures extremes.

Continents i oceans de la Terra

1.2. El relleu continental

• La superfície terrestre no és llisa ni uniforme, sinó que presenta diverses formes de relleu: muntanyes, planes, altiplans, valls, depressions…
• Les cadenes muntanyoses principals són: les Muntanyes Rocalloses i els Andes, que travessen Amèrica de nord a sud; els Alps i el Caucas al sud d’Europa, i la serralada de l’Himàlaia, al centre del continent asiàtic.
• Els altiplans es reparteixen per tots els continents, però destaca l’altiplà del Tibet, a Àsia, pel fet de ser el més alt del món.
• Les planes més extenses es localitzen a les conques dels grans rius, com el Mississipí, a Amèrica del Nord, i l’Amazones, a Amèrica del Sud.
• La depressió més important és la del mar Mort (395 m sota el nivell del mar).

Muntanyes i planes de la Terra

1.3. El relleu marítim i litoral

• A la zona marítima de la Terra i al litoral s’hi distingeixen diverses formes de relleu
– Illes: porcions de terra que emergeixen del mar, poden ser part del relleu submarí o tenir origen volcànic o coral·lí.
– Arxipèlags: són grups d’illes.
– Caps i penínsules: són dos tipus de sortints de terra que podem trobar a les costes.
– Golfsries i fiords: són entrants d’aigua a la terra molt aptes per navegar-hi.
• Aquestes formes de relleu marines són presents als diversos continents:
– Àfrica: té un litoral molt regular.
– Amèrica: la costa és molt accidentada, sobretot l’atlàntica i l’àrtica. Hi destaquen les illes i penínsules.
– Euràsia: tot el litoral és molt irregular. Són especialment nombrosos els mars, els golfs, les penínsules, les illes i els arxipèlags volcànics al sud-est.
– Oceania: està formada per illes i arxipèlags.

Illes, penínsules i golfs de la Terra

1.4. Les aigües del planeta: oceans, mars, rius i llacs

La major part de la superfície terrestre, tres quartes parts, és coberta pels mars i pels oceans.
• Els oceans de la Terra són cinc:
– Pacífic: té nombroses illes volcàniques i coral·lines, i les fosses marines més profundes.
– Atlàntic: és estret i allargat, i el menys profund de tots; té molts mars costaners.
– Índic: s’estén entre Àfrica i Àsia, té poques illes i la profunditat és mitjana.
– Glacial Àrtic i Glacial Antàrtic: envolten els pols i les seves aigües estan permanentment gelades.
• Per continents, els rius i llacs més destacats són:
– Amèrica: el Mississipí-Missouri, que és navegable; l’Amazones, molt ample i cabalós, i els Grans Llacs.
– Àfrica: el Nil és el més llarg del món, i el Congo és molt cabalós i navegable.
– Àsia: l’Obi i el Lena causen inundacions amb el desglaç; el Huang He (riu Groc) té grans crescudes; el Ganges es considera sagrat.
– Austràlia: el Darling i el Murray són curts i cabalosos.

Oceans, mars, rius i llacs de la Terra

2. El relleu, els rius i les costes d’Europa

2.1. El continent europeu

Europa és un continent força petit, ocupa 5000 km d’est a oest i 4000 km de nord a sud.
• Com que es considera una gran península del continent euroasiàtic, està envoltada de mars i oceans i, per tant, també de penínsules i illes.
• Els seus límits són difícils d’establir, sobretot per la part continental. Es considera que els Monts Urals, el Caucas, el mar Caspi i el mar Negre la separen d’Àsia i Àfrica.

2.2. El relleu d’Europa

 En el relleu europeu trobem muntanyes i planes per on circulen rius de tipus mitjà. Excepte la gran plana europea, la resta del continent està molt compartimentada, amb serralades joves, serralades antigues i amples valls.
• Al relleu d’Europa destaquen tres grans conjunts:
– Serralades i altiplans antics (massissos): són relleus antics i molt erosionats, d’altitud baixa (la Meseta castellana, les
muntanyes Grampianes, la serralada Escandinava, el Massís Central Francès).
– Serralades joves: són d’època més recent i formen relleus abruptes al sud del continent (Pirineus, Alps, Carpats, Balcans i Caucas). Són muntanyes abruptes i accidentades, però de vegades estan obertes per valls fluvials molt amples.

– Gran Plana Europea: zona de petits i monòtons turons travessada per grans rius. És la plana més extensa d’Europa, que ocupa més de la meitat del continent. Els principals rius europeus (Volga, Don, Dnièper…) transcorren per les seves àmplies valls.
Altres planes són l’Hongaresa, la del Po i les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir.

El relleu d’Europa

2.3. Els rius d’Europa

• Hi ha tres classes de rius a Europa, amb característiques que depenen del clima del lloc per on passen:
– Continentals: augmenten el cabal a la primavera per la fosa de la neu i a l’estiu per les pluges (Dvina Occidental, Dnièper, Don…).

– Oceànics: cabalosos i regulars per l’abundància de pluges (Garona, Loira, Tàmesi, Elba…).
– Mediterranis: són curts i pateixen forts estiatges (tots els del sud menys l’Ebre, el Roine i el
 Po).

2.4. Les costes d’Europa

• Les costes d’Europa, en general, són molt retallades. 
En funció del relleu i dels oceans o mars que les banyen, s’hi distingeixen les costes atlàntiques i les costes mediterrànies.
També poden ser:
– Costes abruptes, elevades i amb penya-segats quan les muntanyes arriben al mar.
– Costes baixes, quan els relleus són plans.

Rius i mars d’Europa

3. Les unitats de relleu d’Espanya

3.1. La Península Ibèrica i els arxipèlags

• La Península Ibèrica està situada a l’extrem sud-occidental d’Europa. Està delimitada pel mar Cantàbric, el mar Mediterrani, l’oceà Atlàntic i els Pirineus.
• La Península té una altitud mitjana elevada a causa de la presència de nombroses serralades i de la Meseta.
• Les principals unitats del relleu peninsular són:
– La Meseta castellana, a l’interior, una plataforma elevada amb una altitud mitjana de 650 m. Està dividida en dues submesetes pel Sistema Central i envoltada de serralades.
– Les serralades interiors a la Meseta: Sistema CentralMuntanyes de Toledo.
– Les serralades que delimiten la Meseta: Muntanyes de LleóSerralada CantàbricaSistema Ibèric i Sierra Morena.
– Les serralades exteriors o perifèriques: Massís GalaicPirineusSerralades Bètiques i Serralades Catalanes (o Sistema Mediterrani Català).
– Les depressions: les principals són la de l’Ebre i la del Guadalquivir, totes dues molt fèrtils.
•Pel que fa al relleu dels arxipèlags:
– el de les illes Balears és molt semblant al de la Península, perquè en són una prolongació;
– en canvi, el de les illes Canàries és molt accidentat i d’origen volcànic.

El relleu d’Espanya

4. Costes i rius d’Espanya

4.1. Les costes

• Les costes, excepte les gallegues, són poc accidentades, i alternen les altes amb les baixes i sorrenques.
– Les costes de la Península Ibèrica acostumen a ser poc retallades, amb un contorn rectilini o corbat suaument. Els entrants més profunds són els de les ries gallegues.
– Dominen les costes altes i rocalloses, tot i que trobem trams de costa baixa i sorrenca, sobretot als golfs de Cadis, València i Alacant.

4.2. Els rius

• Hi ha tres tipus de rius peninsulars, segons el vessant on desemboquen. Els trets es relacionen amb el relleu i el clima:
– Cantàbrics: són curts i cabalosos i baixen amb molta força (Nalón, Navia…).
– Atlàntics: com que són llargs, reben molts afluents i són força cabalosos, tot i que a l’estiu pateixen estiatges importants (Tajo, Duero…).

– Mediterranis: excepte l’Ebre, són curts, poc cabalosos i irregulars; pateixen estiatges i crescudes (Túria, Segura…).

Costes i rius d’Espanya
Vessants dels rius peninsulars

5. El relleu de Catalunya

5.1. Unitats de relleu de Catalunya

• El relleu de Catalunya es caracteritza per la poca extensió de les planes i el predomini de la muntanya.
• Les unitats principals del relleu de Catalunya són:
– Els Pirineus: formats per dues serralades paral·leles (Pirineu Axial i Prepirineu) i valls transversals.
– Les serralades de la costa: són la Prelitoral, amb les altures més elevades (Montseny, Montserrat), i la Litoral (més baixa i curta), separades per una depressió prelitoral que ocupa la Selva, el Vallès i el Penedès.
– La Depressió Central: presenta un cert pendent d’extenses planes cap a les terres de Lleida i de l’Ebre, i grans desnivells o altiplans a les zones d’Osona, del Bages i part de l’Anoia i la Segarra.
– Entre les planes costaneres, les més importants són les de l’Empordà i la de l’Ebre.

5.2. Els Pirineus

Les dues serralades paral·leles que formen el Pirineu Axial i el Prepirineu són el conjunt muntanyós més ampli i extens i ocupen un terç del país.
El conjunt de muntanyes dels Pirineus té la màxima amplitud a l’oest i s’estreny cap a l’est, fins que acaba endinsant-se al mar al cap de Creus.

5.3. Les serralades de la costa

• Al costat del Mediterrani, al llarg de la costa, les muntanyes hi formen una doble serralada.
– La Serralada de l’Interior o Prelitoral és llarga i va des dels Pirineus fins a més avall del delta de l’Ebre.
– La Serralada Litoral és més baixa i més curta i arriba a prop del mar. A vegades s’hi formen penya-segats i cales, com a la Costa Brava.

5.4. La Depressió Central

La Depressió Central és la plana més gran de Catalunya: s’estén entre els graons més baixos del Prepirineu i la Serralada de l’Interior.
• Ocupa les terres que en altres èpoques geològiques havien estat inundades per les aigües d’un llac.
• Avui els límits i el relleu d’aquesta plana recorden la forma que tenia el llac, de manera que presenta un cert pendent cap a les terres de Lleida i cap a la vall de l’Ebre.

5.5. Les planes costaneres

• Les altres planes de Catalunya són la de l’Empordà i la desembocadura de l’Ebre.
• La resta són planes poc extenses situades vora la costa, entre muntanyes o bé formant clotades entre altiplans o relleus més elevats.

El relleu de Catalunya

6. Costes i rius de Catalunya

6.1. El litoral català

El litoral català s’estén des de Portbou al riu la Sénia i té una longitud de quasi 700 km.
• Les aigües del Mediterrani són força calentes i salades i més aviat tranquil·les.

6.2. Tipus de costes

• És un litoral poc retallat, i s’hi poden distingir dos tipus de costa:
– Costes altes: predominen al nord, són costes accidentades, on les serralades arriben fins al mar. Els rius i els torrents han obert cales, com ara les de la Costa Brava.
– Costes baixes: se situen al sud, on predominen els relleus plans. Són costes poc accidentades, amb platges llargues de sorra fina i amb aigües poc profundes (Costa Daurada).

6.3. Xarxa hidrogràfica

• La xarxa hidrogràfica –excepte la Garona, que va a l’Atlàntic– pertany al vessant mediterrani, és complexa i amb rius poc cabalosos i petits (menys l’Ebre):
• Segons el lloc on desemboquin, classifiquem els rius catalans en dos grups, segons que corresponguin a:
– Vessant mediterrani. Segons el lloc on neixen i el lloc on desemboquen, els rius els estructurem en tres xarxes: 
    – Xarxa Pirineus – Ebre: són rius amb gran poder erosiu i bon cabal  (Segre, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana).
    – Xarxa Pirineus – Mediterrani: són rius de bon cabal excepte a l’estiu (Llobregat, Ter, Fluvià i Muga).
    – Xarxa Serralades Litorals – Mediterrani: són curts i perillosos si hi ha tempestes (Tordera, Francolí…).
– Vessant atlàntic. La Garona és l’únic riu català que desemboca a l’oceà Atlàntic.

Les costes i els rius de Catalunya

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s