Catalunya en temps dels grecs

Introducció

L’època de les colonitzacions

• Al llarg del I mil·leni a.C., una sèrie de pobles del Mediterrani oriental (fenicisgrecs i cartaginesos) van arribar a la Península Ibèrica, on van fundar factories comercials i colònies.
• A Catalunya, van ser els grecs els que van tenir una major importància. Van desembarcar a Empúries a principis del segle VI a.C., i més tard van fundar també la colònia de Rhode (Roses).
• El contacte entre la població indígena i els colonitzadors va donar lloc al sorgiment de la cultura ibèrica.

1. Els colonitzadors mediterranis

1.1. Els pobles colonitzadors

 Al llarg del I mil·leni a.C., una sèrie de pobles del Mediterrani oriental (fenicis, grecs i cartaginesos) van arribar a la Península Ibèrica.
• Van fundar factories comercials i colònies i van aportar els seus coneixements als pobles indígenes.

1.2. Els fenicis

• Entre els segles X i VIII a.C., els fenicis, provinents de l’actual Líban, van establir nombroses colònies al sud de la Península, com Gàdir (Cadis) i Malaca (Màlaga), des d’on comerciaven amb els indígenes, especialment amb el regne de Tartessos.
• Cap al segle VII a.C., van arribar a les costes de Catalunya, on van desenvolupar un profitós comerç.
• La zona de l’Ebre va ser la més freqüentada pels fenicis, que utilitzaven el riu per endinsar-se cap a l’interior. Intercanviaven vi i oli per metalls, sobretot coure i bronze.

1.3. Els cartaginesos

 A partir del segle VI a.C., Cartago, una colònia fenícia que s’havia convertit en la gran potència marítima i comercial del Mediterrani occidental, va substituir els fenicis en la seva expansió.

1.4. Els grecs

• Els grecs, en la seva expansió pel Mediterrani, van arribar a la Península entre els segles VIII i VII a.C.
• Hi fundaren diverses colònies: RhodeEmpòrionHeraclia, Hemeroskopeion… i van establir un comerç pròsper amb els pobles indígenes.
• A causa de la pressió cartaginesa en el sud peninsular, els grecs van centrar la seva activitat vers el nord, especialment a la colònia d’Empòrion.
• Aquesta colònia va esdevenir un enclavament comercial fonamental en el Mediterrani occidental i un focus d’influència per a tots els pobles indígenes del voltant.

Colonitzacions mediterrànies i invasions indoeuropees

2. Catalunya i els grecs

2.1. El contacte dels grecs amb els pobles indígenes

 Durant els prop de quatre-cents anys que van romandre en terres catalanes, els grecs van comerciar i conviure pacíficament amb els pobles indígenes veïns (indigets).
• Van introduir per primer cop l’us de la moneda i van difondre l’escriptura.
• A més, van contribuir a la difusió de la metal·lúrgia del ferro i van estendre el conreu de la vinya i l’olivera.

2.2. La fundació d’Empòrion

 Cap a l’any 575 a.C., grecs procedents de la colònia grega de Massàlia (Marsella) fundaren a prop de la desembocadura del riu Fluvià un primer enclavament, que més endavant es va convertir en la colònia d’Empòrion.
• Empòrion, que en grec significa mercat, es va desenvolupar gràcies a la seva pròspera activitat comercial.
• Hi arribaven tota mena de productes (vi, oli, ceràmica, etc.) que els emporitans comercialitzaven per tota una àrea que s’estenia pel litoral fins a l’Ebre i s’endinsava cap a les terres de l’interior.

Empúries

3. Els ibers a Catalunya

3.1. Els pobles ibèrics

 Entre els segles VI i III a.C., abans de l’arribada dels romans, les terres de l’actual Catalunya van estar habitades per diverses tribus ibèriques (laietansilergets i ilercavons) que, tot i ser independents, tenien trets culturals comuns.
• La seva economia es basava en la ramaderia (cabres, ovelles, porcs) i en l’agricultura (cereals, oliveres, vinyes i llegums).
• Mantenien contactes comercials i culturals amb les altres tribus ibèriques, grecs, fenicis, cartaginesos i els seus veïns celtes.
• El·laboraven teixits, produïen objectes de ceràmica, coneixien la metal·lúrgia del bronze i del ferro, encunyaven moneda i tenien escriptura pròpia.

Catalunya ibèrica

3.2. Els poblats ibèrics

 Els ibers habitaven en nuclis urbans organitzats. Solien estar situats en llocs enlairats i sovint fortificats amb muralles.
• Dins del poblat hi havia cases, magatzems, corrals, recintes de culte, etc.
• A Catalunya són nombroses les restes de poblats ibèrics. A la costa destaquen el Puig de Sant Andreu (Baix Empordà) i les Toixoneres a Calafell (Baix Penedès).
• A l’interior sobresurten el 
Molí d’Espígol a Tornabous (Urgell) i el Castellet de Banyoles a Tivissa (Ribera d’Ebre).

Reconstrucció d’un poblat ibèric

3.3. Els habitatges ibèrics

 L’habitatge ibèric tenia planta rectangular i podia ser d’una o diverses cambres.
• Era el lloc per viure, però també servia per tancar-hi els animals, guardar-hi els estris o emmagatzemar els productes.
• El mobiliari era senzill, però hi havia una gran varietat d’estris: àmfores, gerres, etc. El foc es feia a terra i servia per cuinar i per escalfar-se.
• Els murs eren de tova i s’aixecaven sobre un sòcol de pedra. El sostre era de fusta i branques i s’impermeabilitzava amb fang i palla.

Reconstrucció d’un habitatge ibèric

4. L’art i la cultura ibèriques

4.1. La cultura ibèrica

 Els ibers van ser el primer poble peninsular que va emprar l’escriptura encara que no existia una única llengua per a totes les tribus ibèriques.
•S’han trobat nombroses inscripcions sobre plaques de plom, ceràmica i monedes, però no s’ha pogut desxifrar el significat.

4.2. L’art ibèric

• Les escultures i, sobretot, les peces ceràmiques ibèriques ens mostren aspectes de la societat i de la vida quotidiana d’aquest poble.
• A Catalunya destaca l’excepcional tresor de Tivissa (Ribera d’Ebre), que conté quatre pàteres d’argent decorades amb relleus.

5. Els pobles cèltics

5.1. Els pobles cèltics

• Els ibers mantenien contactes amb els seus veïns de l’oest: els celtes i els celtíbers. Aquets grups habitaven a les regions del centre, oest i nord de la Península Ibèrica.
• Els celtes eren ramaders i agricultors seminòmades que coneixien la metal·lúrgia del ferro. Treballaven la ceràmica, el teixit de la llana i fabricaven eines i armes de ferro i de bronze.
• Sembla que no coneixien l’us de la moneda ni l’escriptura, i que mantenien pocs intercanvis comercials.
• Vivien en poblats petits (castros) Els seus habitatges eren senzills, sovint de planta circular. Els murs eren de tova o de pedra i es cobrien amb un sostre aguantat per un pal central.

Reconstrucció d’un poblat cèltic
Reconstrucció d’una cabana cèltica

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s