L’Imperi Romà

Introducció

La Roma antiga

• Roma va ser fundada al segle VIII a.C., governada per una Monarquia, al segle VI els seus habitants van expulsar els monarques i es van constituir en República.
• Després, per mitjà de nombroses guerres, Roma es va apoderar de les terres que s’estenien des de la Península Ibérica fins a l’Orient, a banda i banda de la Mediterrània.

A partir del segle I d.C., els romans dominaren el món (Imperi Romà).
• A partir del segle III, l’Imperi va entrar en crisi i va patir el setge dels pobles bàrbars. L’any 476 Roma va ser conquerida i l’Imperi Romà desapareguè.

1. Els orígens de Roma

1.1. L’origen històric

 Al II mil·lenni a.C. la Península Itàlica era ocupada pels llatins (al centre), els etruscos (al nord) i els grecs (al sud).
• A mitjan segle VIII a.C., algunes tribus de llatins es van agrupar a les ribes del riu Tíber i van aixecar poblats sobre set turons, que van ser l’origen de la ciutat de Roma.
• Al principi, els romans es dedicaven a l’agricultura i a la ramaderia; però ben aviat es va convertir en un enclavament comercial important.

Els set turons de Roma

1.2. L’època de la Monarquia

 Durant els primers temps, Roma va ser governada per una Monarquia.
• El rei, que tenia els poders màxims, governava amb l’ajut d’un Senat.
• Roma va tenir set reis; els quatre primers d’origen llatí, i els tres últims, etruscos.
• Sota la influència etrusca la ciutat de Roma es va engrandir i va millorar: edificació de ponts nous, aqüeductes, clavegueram, muralles…

Els set reis ded Roma

1.3. L’antiga religió dels romans

• La població de la Roma primitiva era molt religiosa.
• Els romans van divinitzar els fenòmens i les forces de la natura (numina).
• Els llocs de culte més antics eren els boscos sagrats (luci).
• També era important el culte privat a les divinitats domèstiques (lares), que es feia en petits altars dintre de les cases (lararis).

2. La Roma republicana

2.1. Patricis i plebeus

• A la Roma republicana, els ciutadans gaudien de diversos drets segons el grup social al qual pertanyien.
• Els patricis eren famílies aristocràtiques, grans propietaris de terres descendents dels fundadors de Roma, i que tenien a les seves mans el govern de la ciutat.
• Els plebeus, el grup més nombrós, incloïa els pagesos, els artesans i els comerciants que no tenien propietats ni tampoc drets polítics.

2.2. La lluita per la igualtat

 Durant els primers anys de la República, els patricis van formar un govern aristocràtic: només ells elaboraven i coneixien les lleis, exercien la justícia i monopolitzaven els càrrecs públics.
• Durant dos-cents anys els plebeus van lluitar per obtenir els mateixos drets que els patricis.
• A partir del segle V a.C., van tenir una resposta a algunes de les seves demandes: dret a elegir un representant (tribú de la plebs), la compilació escrita i pública de les lleis de Roma (Llei de les DotzeTaules)…

2.3. Assemblees i magistrats de la República

 El govern de la República romana es fonamenta en tres institucions:
– Els comicis, reunió de ciutadans romans per votar lleis i elegir magistrats.
– Els magistrats que governaven la ciutat; els més importants eren els cònsols.
– El Senat, que era el centre de la vida política, ratificava les lleis aprovades als comicis i resolia els afers de política exterior i de finances.

Institucions de la República romana

3. Roma, a la conquesta del Mediterrani

3.1. L’expansió de Roma

 El creixement de la riquesa i un exèrcit nombrós i eficaç van permetre a Roma la conquesta de molts territoris.
 Entre el 500 i el 250 a.C, la ciutat de Roma va conquerir la Península Itàlica.
 Entre el 264 i el 146 a.C., Roma es va enfrontar als cartaginesos, en les anomenades guerres púniques, i va conquerir el Mediterrani occidental.
• Entre els segles II a.C. i I d.C., les legions romanes van conquerir el Mediterrani oriental, i completaren l’ocupació d’Hispània, la Gàl·lia i Britània a l’Occident.

Les conquestes romanes
Reconstrucció d’un campament romà

3.2. La crisi del segle I a.C.

• Les conquestes van donar a Roma grans riqueses, però també van generar grans desigualtats socials.
 Una gran part dels pagesos es van arruïnar quan van haver d’abandonar les terres per servir a l’exèrcit. Les queixes provocaren conflictes socials (revolta dels germans Grac) per demanar un millor repartiment de la riquesa.
 La crisi del segle I a.C. va provocar que el Senat i els magistrats donessin el poder als caps militars (dictadors) que es van enfrontar entre ells, i van generar violentes guerres civils.
• Un d’aquests militars, Juli Cèsar, proclamat dictador perpetu (l’any 48 a.C.), va ser assassinat per aquells que veien com perillava el seu poder (44 a.C.).

L’assassinat de Juli Cèsar (44 aC)

4. L’Imperi Romà

4.1. Octavi August, emperador

 Octavi August, fill adoptiu de Juli Cèsar, va inaugurar un sistema nou de govern: l’Imperi.
 Va concentrar en la seva persona tots els poderes civils i militars que abans exercien els magistrats.
• Va ser nomenat cònsol vitalici i cap de l’exèrcit (emperador), redactava les lleis (edictes) i es va convertir en la primera autoritat religiosa (gran pontífex).

Octavi August

4.2. L’organització de l’Imperi

 El Senat, els magistrats i els comicis van continuar existint, però només tenien un paper simbòlic.
 L’ emperador designava tots els càrrecs importants que dirigien l’Imperi; per aplicar i transmetre les seves ordres es va crear el Consell imperial.
• Els territoris que es van incorporar a l’Imperi es van organitzar en províncies, que tenien al capdavant un governador.

Divisió provincial de l’Imperi Romà

4.3. Dos segles de Pax Romana

 Durant els segles I i II d.C., l’Imperi va assolir la màxima expansió i prosperitat (pax romana).
 Roma es va convertir en una gran ciutat, amb més d’un milió d’habitants.
• L’any 212, l’emperador Caracal·la va concedir el dret de ciutadania romana a tots els habitants de l’Imperi.
• Al llarg dels segles II i III d.C., la difusió del cristianisme va anar agafant força a l’Imperi.

5. Una societat urbana

5.1. Les ciutats, centre de l’Imperi

• Roma va ser un Imperi de ciutats; se’n fundaren centenars i totes tenien una estructura semblant.
• Les ciutats eren el lloc de residència de les autoritats i de l’administració, i el centre econòmic on es feien les activitats artesanals i comercials.
• A més, les ciutats van homogeneïtzar els habitants de totes les províncies i van contribuir a la romanització de l’Imperi.

Maqueta de la Roma imperial
Reconstrucció d’una ciutat romana
Reconstrucció d’un habitatge romà

5.2. Els grups socials

 Els habitants de l’Imperi estaven dividits en grups socials amb drets desiguals, tot i que la societat romana era oberta i permetia l’ascens social.
 La majoria d’homes lliures tenien la ciutadania romana: no pagaven impostos, tenien drets polítics i estaven protegits per les lleis.
 Per sota, hi havia els pagesos i la plebs urbana, que quan no tenien feina vivien de les subvencions i de les diversions de l’Estat (pa i circ).
• Els esclaus no tenien llibertat ni drets, i el seu amo els podia vendre i treure’ls la vida. Però, si volia, també els podia alliberar (lliberts).

La societat imperial

6. La prosperitat agrícola i comercial

6.1. Les explotacions agrícoles

 Els romans van introduir l’arada, els molins de gra, les premses d’oli i de vi, nous sistemes de regadiu i el conreu de productes nous: fruiters, hortalisses, cereals…
 A totes les províncies van sorgir colònies agrícoles, amb pagesos que explotaven la terra per a la pròpia subsistència.
• També es van estendre els latifundis, que eren treballats majoritàriament per esclaus.
• L’explotació agrícola es feia al voltant d’una casa de camp (vil·la) amb una gran quantitat d’edificacions: casa del propietari, quadres, graners…

Reconstrucció d’una vil·la romana

6.2. Les relacions comercials

 Durant els primers segles de l’Imperi, el comerç entre les províncies es va veure afavorit per la pau interna, la seguretat en les comunicacions i per l’augment de la producció.
 Els romans disposaven de calçades magnífiques que unien Roma amb totes les províncies.
 El comerç internacional es feia essencialment per via marítima: Òstia, Antioquia i Alexandria eren els ports més importants.
• L’existència d’una moneda sòlida i comuna arreu de l’Imperi va ajudar el desenvolupament comercial.

El comerç a l’Imperi Romà
Monedes romanes

7. La crisi de l’Imperi Romà

7.1. L’Imperi entra en crisi

 A partir de segle III d.C., l’Imperi va haver d’enfrontar-se a un seguit de problemes.
 Les fronteres es van tornar insegures a causa dels atacs continuats dels pobles germànics (bàrbars).
 L’autoritat imperial es va afeblir i van sovintejar les revoltes contra l’emperador.
• A aquests problemes s’hi van afegir els problemes econòmics.

7.2. La divisió de l’Imperi

 L’any 395, per facilitar-ne la defensa, l’emperador Teodosi va dividir l’Imperi entre els seus fills, Arcadi i Honori.
 A partir d’aquest moment van quedar separats l’Imperi Romà d’Occident i l’Imperi Romà d’Orient.
 A l’Imperi d’Orient (Bizantí) l’emperador va saber mantenir l’autoritat i defensar les fronteres, i l’Imperi va sobreviure.
• En canvi, a l’Occident, la decisió de Teodosi va ser insuficient per salvar l’Imperi.

La divisió de l’Imperi

7.3. El cristianisme, religió oficial

 Constantí va decretar la fi de les persecucions contra els cristians (Edicte de Milà, 313).
 Al final del segle IV, l’emperador Teodosi va fer del cristianisme la religió oficial de l’Imperi.
• Amb el temps, el cristianisme es va expandir arreu de l’Imperi.

Edicte de Milà (313 dC)

7.4. La fi de l’Imperi d’Occident

 Al començament del segle V, els pobles germànics van travessar les fronteres i entraren a l’Imperi occidental.
 Els pobles invasors es van anar instal·lant a les terres d’Occident i crearen regnes independents.
• La caiguda de l’últim emperador romà d’Occident (Ròmul Augústul) marca la fi de l’Antiguitat i el començament de l’Edat Mitjana.

Els regnes germànics

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s