L’Imperialisme (1870-1914)

Introducció

L’època de l’imperialisme

 Entre finals del segle XIX i principis del XX, els països industrialitzats del món van viure una etapa de prosperitat econòmica.

• Les grans potències es van expandir i van constituir enormes imperis colonials.

1. Factors impulsors de l’Imperialisme

1.1. L’Europa dominant

 L’últim terç del segle XIX, la Segona Revolució Industrial va transformar l’economia de les principals potències europees. Els canvis econòmics i tecnològics van facilitar l’expansió europea per Àfrica, Àsia i el Pacífic.

• Les innovacions tècniques, les noves formes d’organització del treball i el creixement de la banca van permetre un augment de la producció i del comerç, i una millora dels transports.

• Europa es va llançar al domini del món, aprofitant la seva superioritat tècnica, financera i militar.

• Els països més avançats van ocupar territoris a l’Àfrica i a l’Àsia, principalment, i van crear imperis colonials.

1.2. Les causes del colonialisme

• Els motius del procés van ser diversos:

– Econòmicament, es buscava nous mercats per vendre-hi els excedents i adquirir matèries primeres al millor preu possible.

– Demogràficament, Europa necessitava nous territoris per situar-hi el gran excedent poblacional que tenia. El creixement europeu va produir un excés de població que va provocar dificultats per trobar feina i tensions socials.

– Políticament, les potències europees aspiraven a augmentar el seu prestigi amb territoris nous. Les fronteres d’Europa s’havien estabilitzat a finals del segle XIX i l’expansió territorial havia de fer-se sobre regions extraeuropees.

– Ideològicament, era molt comuna la creença en la superioritat d’algunes nacions, i en el dret que tenien d’imposar-se sobre altres pobles. Aquestes idees eren defensades pel nacionalisme conservador de l’època.

Migracions europees a finals del segle XIX

2. Conquesta, organització i explotació de les colònies

2.1. Exploració i conquesta

• A mitjan segle XIX, la cerca dels europeus de territoris on expandir-se va propiciar una sèrie de viatges científics i d’exploracions geogràfiques.
• Britànics i francesos van realitzar les primeres expedicions. Van recórrer i cartografiar l’Àfrica central.
• Una vegada conegut el territori, la conquesta va ser relativament ràpida i fàcil.
• La superioritat militar i tècnica europea era tan gran que la resistència indígena va resultar bastant dèbil.
• Els europeus van utilitzar les rivalitats internes entre les tribus i ètnies dels territoris ocupats per enfrontar-les entre si.

Expedicions europees a l’Àfrica

2.2. Organització colonial

• La colònia era organitzada per ser controlada i administrada per la metròpoli. Podem distingir tres classes de colònies:

– Colònies d’explotació. La metròpoli es va dedicar a l’explotació econòmica. No tenien govern propi i els europeus exercien en elles una política d’ocupació.

– Colònies de poblament. Eren colònies que rebien població blanca que emigrava per establir-se de forma permanent.

– Protectorats. Eren territoris que, després de l’ocupació europea, van mantenir l’organització estatal, el govern indígena i un aparell administratiu propi.

Els recursos colonials

3. El repartiment del món

3.1. El repartiment d’Àfrica

• A partir de 1870 es va iniciar la colonització d’Àfrica. Va ser la més ràpida i brutal i va significar el domini total del continent.
• Els britànics i els francesos van tenir avantatge perquè tenien bases a l’Àfrica des del segle XVIII.
• Tots dos països van somiar amb la creació de grans imperis continus: de nord a sud, els britànics; d’oest a est, els francesos.
• Els enfrontaments entre potències van ser constants, i el 1885 es va convocar la Conferència de Berlín per establir les normes i les zones d’influència de cada potència sobre el continent.

L’ocupació colonial d’Àfrica

3.2. L’ocupació d’Àsia

• Àsia va ser ocupada tant per les potències europees occidentals, com per altres països que volien expandir-se, com Rússia, els Estats Units i el Japó.
• Els britànics es van annexar Birmània i es van enfrontar amb Rússia pel control de l’Afganistan. Més tard van ocupar Malàisia. França es va centrar a Indoxina.
• A la Xina, totes les potències colonialistes volien estar presents en un mercat tan important i, a través de les guerres de l’opi, van forçar l’obertura del comerç.

L’ocupació colonial d’Àsia

4. Els grans imperis colonials

4.1. Els grans imperis colonials

• Els principals imperis colonials van ser:

– La Gran Bretanya: posseïa l’imperi més gran, estructurat al voltant de les rutes marítimes i comercials. L’Índia era la “joia de la Corona”.

– França: es va establir al sud-est asiàtic, i al nord i centre d’Àfrica, on va competir amb la Gran Bretanya.

– Altres potències van ser Rússia, Alemanya i Holanda, i de fora d’Europa, els EUA i el Japó.

Imperis colonials el 1914

4.2. L’Imperi britànic

• A finals del segle XIX, Gran Bretanya posseïa l’imperi colonial més gran del món: de l’Índia a l’Àfrica. El seu objectiu era el control de les rutes comercials marítimes.

• La principal colònia d’explotació de Gran Bretanya va ser l’Índia. La seva conquesta s’havia iniciat al segle XVIII, per part de la Companyia de les Índies Orientals.

• No obstant, la monarquia va decidir fer-se càrrec de la colònia i la reina Victòria va ser proclamada emperadriu de l’Índia (1876).

Imperi britànic

4.3. L’Imperi francès

• El segon imperi colonial era el de França, que es va instal·lar a diferents llocs, però especialment a l’Àfrica del nord i al sud-est asiàtic.

• La seva competència amb l’Imperi britànic va ser enorme, sobretot a l’Àfrica.

Imperi francès

4.4. Altres imperis europeus

• També posseïen territoris colonials molt importants uns altres països com Rússia, Holanda, Portugal i, en menor mesura, Alemanya, Itàlia, Bèlgica i Espanya.

4.5. Els Estats Units i el Japó

• Els Estats Units i el Japó van ser les dues úniques potències extraeuropees que van iniciar, a finals del segle XIX, una expansió colonial.

• Els Estats Units la van fer en dues direccions: cap al Pacífic i cap al Carib.

• El Japó, recolzat per la Gran Bretanya, va intervenir per aturar el progrés rus a la província xinesa de Manxúria, i va ocupar les illes Kurils, Corea i Formosa (Taiwan).

5. Les conseqüències de la colonització

5.1. La introducció d’avenços europeus a les colònies

• Les potències colonitzadores van introduir alguns avenços als territoris colonials: infraestructures, noves indústries, millores higièniques i sanitàries, lluita contra l’analfabetisme, etc.  
– Hi van construir infraestructures (ports, carreteres, ferrocarrils), encara que per afavorir el control i l’explotació de la colònia per part de la metròpoli.
– Hi van conrear noves terres i van crear indústries, encara que ho van fer en benefici propi.
– La introducció de mesures higièniques i la construcció de nous hospitals van permetre la reducció de les epidèmies. Com a conseqüència, la mortalitat va baixar i la població va augmentar.
– Els europeus van construir escoles en un intent d’aculturació, d’imposar les formes de vida dels colonitzadors. També es va intentar imposar el cristianisme i les creences occidentals.

• Aquestes millores, malgrat tot, van ser contradictòries:
– Els avenços responien als interessos de les metròpolis (materials, polítics i ideològics).
– El descens de la mortalitat va trencar l’equilibri entre població i recursos (subalimentació).
A les escoles s’ensenyava la cultura de la metròpoli. També es va intentar imposar la seva religió.

• El fenomen de l’aculturació va suposar una pèrdua d’identitat per als pobles colonitzats.  

• Les conseqüències del procés de colonització van ser significatives:
Canvis en les formes de vida i d’autoritat.
– Segregació entre colonitzadors i colonitzats.

L’evangelització de les colònies

5.2. Les transformacions econòmiques

• A les colònies s’hi van imposar els interessos econòmics dels colonitzadors. La majoria de la població indígena va quedar sotmesa i les seves condicions de vida van empitjorar.

• Es van potenciar les grans plantacions de productes que beneficiaven la metròpoli: cacau, cafè, cotó, fruites, etc.

• Els natius havien de treballar a les plantacions per subsistir, i a més havien de comprar aliments, perquè es va imposar una economia monetària i de mercat.

• L’artesania local es va arruïnar a conseqüència de la competència dels productes industrials importats des de la metròpoli, a preus barats i en grans quantitats.

L’explotació econòmica de les colònies
El domini d’Europa el 1914

5.3. Els canvis socials i culturals

• L’estructura social també va canviar com a resultat de la imposició dels nous models colonials.

• Les societats colonials eren el reflex d’una profunda segregació. Els funcionaris i els colons de la metròpoli solien viure en luxoses residències, en contrast amb la misèria dels indígenes.

• L’impacte de la cultura occidental va fer perdre la identitat a les cultures indígenes.

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s