Catalunya romana

Introducció

La Catalunya romana

• La presència de Roma a les terres de Catalunya va durar més de sis-cents anys.
• Durant aquest període, Catalunya con la resta d’Hispània, fou una provínciamés de l’Imperi Romà.
• S’hi van crear importants explotacions agrícoles (oliveres, vinya i cereals), se’n van extreure minerals i es va participar dels corrents comercials de tot l’Imperi.
• A poc a poc, tot el territori es va romanitzar, és a dir, es va adaptar als costums i a les formes de vida romanes.

1. L’arribada dels romans

1.1. Les lluites entre Roma i Cartago

 Les guerres entre Roma i Cartago pel domini del Mediterrani occidental (guerres púniques) van ser l’origen de l’ocupació romana de la Península Ibèrica (Hispània).
• Els cartaginesos van ocupar la zona oriental de la Península, ja que els podia proporcionar els metalls, soldats i tributs necessaris per vèncer els romans.
• El 220 a.C., el general cartaginès Anníbal va planejar la conquesta de Roma des de la Península, travessant els Pirineus i els Alps amb un exèrcit d’elefants.
• En el seu avanç, va destruir la ciutat de Sagunt, aliada dels romans.

1.2. El domini romà de Catalunya

• Els romans per impedir el pas d’Anníbal, van enviar el seu exèrcit a la Península Ibèrica i entre l’any 218 a.C i el 195 a.C. van conquerir tot el territori català.
• Els pobles de la costa (indigets, laietans..) tenien unes formes de vida semblants a les de la resta de pobles de la ribera mediterrània. Per això van ser aliats dels romans i no van oposar gaire resistència a la conquesta.
• En canvi, la majoria dels pobles de l’interior (ilergets, ausetans..), que eren aliats dels cartaginesos, van oposar una forta resistència a la conquesta romana.

La conquesta romana de Catalunya

1.3. La conquesta de la resta d’Hispània

 Primera fase (218-202 a.C.) els romans aconseguiren dominar la costa mediterrània i vèncer definitivament els cartaginesos.
 Segona fase (202-154 a.C.): els romans dominaren la zona oriental de la Península, on van trobar una escassa resistència dels ibers.
 Tercera fase (154-133 a.C.): els pobles celtes de la Meseta van oposar força resistència, especialment els lusitans i els celtibers.
• Quarta fase (29-19 a.C.): es van sotmetre les tribus de càntabres i asturs, amb la qual cosa va finalitzar la conquesta de la Península.

La conquesta romana d’Hispània

2. Hispània, província romana

2.1. Les províncies

 Els romans van organitzar els dominis en províncies. Al començament a Hispània n’hi van crear dues, la Hispània Citerior i la Hispània Ulterior.
• En temps d’August es reorganitzaren en tres: la Baetica, la Lusitania i la Tarraconensis, on estaven integrats els territoris de l’actual Catalunya.
• A finals del segle III, en temps de l’emperador Dioclecià, la Tarraconensis es va dividir en tres províncies: TarraconensisGallaecia i Carthaginensis.

Divisió provincial d’Hispània en temps d’August
Divisió progvincial d’Hispània en temps de Dioclecià

2.2. L’activitat econòmica

 La producció agrícola va augmentar i es van introduir noves tècniques (arada, adobs, guaret, etc.)
• Els romans van explotar les mines de la Península, majoritàriament amb esclaus, van millorar els sistemes d’extracció i van augmentar-ne la producció.
• L’activitat artesana, centrada a les ciutats, va tenir un gran desenvolupament.
• Els productes artesans, miners i agrícoles eren distribuïts a través del comerç marítim i d’una xarxa de calçades que s’estenia per tots els racons de l’Imperi.

Xarxa de calçades romanes a Catalunya
Economia a la Hispània romana

3. Les ciutats. La romanització

3.1. Ciutats i vil·les

 La prosperitat econòmica aconseguida sota la dominació romana va afavorir el creixement de les ciutats, que es van convertir en centres polítics i econòmics de gran importància.
 La ciutat més important va ser Tarraco, que es va convertir en la capital de la Hispània Citerior, i en fou el centre judicial, militar, manufacturer i comercial.
 Al camp es van generalitzar les propietats d’explotació privada, anomenades villae, on treballava mà dobra lliure i esclava.

Reconstrucció de la ciutat de Tarraco
Reconstrucció d’una domus romana

3.2. La romanització

 La integració del territori català a l’Imperi Romà va comportar l’adopció d’ elements culturals (llengua, dret, religió, art) propis d’aquesta civilització.
 El procés (romanització) va ser llarg i va significar l’assimilació, per part dels pobles indígenes, de les lleis i les institucions romanes.
 El dret romà va acabar cohesionant dins de l’Imperi els habitants de la Península, que van adquirir la ciutadania romana l’any 212 d.C.
• Però el fet de més transcendència fou la implantació del llatí, del qual deriven totes les llengües peninsulars actuals, amb l’excepció del basc.

4. El llegat de Roma

4.1. Els monuments romans

 Els romans foren grans constructors i exportaren el seu model de ciutat i d’obres públiques (aqüeductes, teatres, amfiteatres, muralles, ponts…) a totl’Imperi.
 També es conserven restes de mosaics que guarnien les cases i les vil·les, i abundants escultures, sobretot de divinitats i retrats d’emperadors.

Monuments romans a Hispània

4.2. El patrimoni artístic a Catalunya

 A Catalunya, les restes romanes són extraordinàriament importants:
– Temples: Vic, Barcelona i Empúries
– Termes: Barcelona, Badalona i Mataró
– Teatres i amfiteatres:Tarragona
– Ponts: el del Diable a Martorell
– Aqüeductes: Tarragona i Barcelona

– Arcs de triomf: el de Berà a Tarragona
– Mausoleus: la torre dels Escipions a Tarragona

4.3. Altres monuments artístics a Espanya

 A Espanya es conserven magnífics exemples d’arquitectura romana.
– Aqüeductes: Segòvia i Mèrida

– Teatres: Mèrida i Sagunt
– Amfiteatres: Itàlica i Mèrida
– Muralles: Lugo
– Ponts: Els d’Alcàntara i Mèrida.
• A més de les obres públiques, se’n van construir també d’altres amb caràcter commemoratiu, com arcs de triomf i mausoleus.

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s