La crisi de la Restauració (1898-1931)

Introducció

La crisi de la Restauració (1898-1931)

A les primeres dècades del segle XX, la Restauració va entrar en la seva crisi definitiva. El 1923, el general Primo de Rivera va promoure una dictadura.
• La crisi de la dictadura va conduir al derrocament de la monarquia i el 1931 es va proclamar la República.

1. La crisi del torn dinàstic (1898-1917)

1.1. El reformisme dinàstic

• Amb el desastre del 98 es va estendre la necessitat de regenerar la vida política espanyola per acabar amb el caciquisme i la corrupció.
El 1902 el nou rei Alfons XIII va arribar a la majoria d’edat i va inaugurar el regnat amb la intenció de mantenir el torn pacífic i de regenerar la vida política espanyola.

Alfons XIII de Borbó

• Conservadors primer i liberals després van intentar dur a terme reformes, que van fracassar:
– El líder conservador Antonio Maura va impulsar la reforma de la Hisenda, de l’Administració local, de la llei electoral i una regulació del dret de vaga. Però l’aixecament de la Setmana Tràgica (1909) contra el reclutament per a la Guerra del Marroc (amb el fi de fer front a les tribus rifenyes) va generar una repressió desmesurada del govern conservador.
– A partir de 1910 es va formar un govern liberal, liderat per Canalejas, que va iniciar un reforçament del poder civil de l’Estat davant la influència de l’Església Catòlica i una certa descentralització de l’Estat (Mancomunitat de Catalunya).
• Però l’assassinat del president Canalejas pels anarquistes (1912) va obrir un període d’inestabilitat que va conduir a la crisi de 1917.
• Els partits dinàstics van anar perdent pes i les forces al marge del sistema (republicans, catalanistes, socialistes i anarquistes) es van enfortir.

2. Catalunya als inicis del segle XX

2.1. L’obrerisme

• La població catalana va créixer durant el primer terç del segle XX, gràcies a la davallada de la mortalitat i a l’arribada d’immigrants.
• Durant aquest període a Catalunya es va viure una forta conflictivitat social i es va consolidar l’obrerisme. EL 1907 es creà Solidaritat Obrera, que el 1910 va esdevenir la CNT
• També va guanyar pes el republicanisme, liderat per Lerroux, que el 1908 va fundar un nou grup d’ideologia republicana, el Partit Republicà Radical.

Aquesta organització presentava un discurs obrerista, revolucionari i anticlerical. A més, tenia un fort component espanyolista i pretenia ser el contrapès de la influència catalanista.
• De totes maneres, l’anarquisme va consolidar-se com la força hegemònica dins l’obrerisme català i el 1910 es va fundar la Confederació Nacional del Treball, el sindicat anarcosindicalista amb més influència.

Immigració a Catalunya, 1901-1930

2.2. El catalanisme i Solidaritat Catalana

• El 1905, un acudit a la revista satírica “Cu-Cut!” va desfermar la ira de l’exèrcit espanyol, que va exigir al govern la Llei de Jurisdiccions (1906).
• La Lliga Regionalista, que s’havia afermat com el partit hegemònic dins el catalanisme, va aconseguir d’agrupar totes les forces polítiques de Catalunya, llevat dels lerrouxistes i dels partits dinàstics, en una coalició electoral, la Solidaritat Catalana (1906), que demanava la descentralització de l’Estat.

La coalició va aconseguir de guanyar les eleccions del 1907 i el dirigent de la Lliga, Enric Prat de la Riba, va ser nomenat president de la Diputació de Barcelona.

L’acudit de Junceda a la revista “¡Cu-Cut!”
Diputats catalans entre 1901 i 1923

2.3. La Setmana Tràgica

L’any 1909 es va produir un deteriorament profund de la vida política amb motiu de la revolta popular a Barcelona coneguda com la Setmana Tràgica.
• La guspira que va iniciar el conflicte va ser l’oposició al reclutament de soldats per a la Guerra del Marroc.
• L’aixecament va ser reprimit i la repressió fou desproporcionada. Una de les víctimes fou el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat al castell de Montjuïc.
• Aquests fets van provocar la repulsa de l’opinió pública i la dimissió del president del govern, Antonio Maura.

2.4. La Mancomunitat de Catalunya

A partir de 1910 el reformisme dels governs liberals va comportar l’inici d’un procés de descentralització de l’Estat.
• El 1914 es va crear la Mancomunitat, una institució de govern per a Catalunya. Agrupava les quatre diputacions catalanes i va ser presidida per Prat de la Riba, substituït l’any 1917 per Puig i Cadafalch.

La Mancomunitat va impulsar noves infraestructures i serveis públics i va endegar un nou projecte cultural i educatiu, destinat a promoure la llengua i la cultura catalanes.

3. La descomposició del sistema (1917-1923)

3.1. La crisi del 1917

El 1917 va esclatar el descontentament polític i social amb els governs dinàstics. La conjuntura econòmica creada a Espanya per la Gran Guerra va originar un gran moviment de protesta de sectors polítics, militars i classes treballadores.
– Les forces polítiques d’oposició a Catalunya es van aplegar en l’anomenada Assemblea de Parlamentaris i van exigir al govern una convocatòria de Corts constituents.
– Grups de militars van organitzar juntes de defensa i s’enfrontaren a la política del govern.
– Els sindicats CNT i UGT van convocar una vaga general revolucionària amb l’objectiu d’enderrocar-lo.

Efectes econòmics de la Primera Guerra Mundial per a les empreses espanyoles
La vaga general de 1917

3.2. L’època dels governs de concentració (1917-1923)

• Entre 1917 i 1923 el sistema monàrquic va entrar en una situació crítica des de tres àmbits diferents:
– La inestabilitat parlamentària: per tal de fer front a aquesta situació es van crear successius governs de concentració (liberals, conservadors i nacionalistes catalans), que també es van mostrar incapaços d’estabilitzar el sistema polític.
– La conflictivitat social: hi va haver mobilitzacions al camp andalús; a les zones industrials, les propostes dels treballadors van ser contrarestades pel govern i les organitzacions patronals amb la creació de sindicats més dòcils (Sindicats Lliures) i de grups armats (pistolerisme). Entre els treballadors industrials la lluita obrera va ser més intensa.
– La Guerra del Marroc: la derrota de l’exèrcit espanyol a Annual (Marroc), el 1921, va ser el fracàs evident de la política colonial. Es van demanar responsabilitats de la derrota. Sectors de l’exèrcit van propiciar un cop d’Estat.

El pistolerisme
El Marroc espanyol
La Guerra del Rif

4. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

4.1. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

• La presumpta responsabilitat d’alts rangs militars i del monarca en el desastre militar van propiciar el cop d’Estat del general Primo de Rivera el 1923, amb el consentiment d’Alfons XIII. Així es va instaurar una dictadura militar inspirada en el feixisme italià.
• La Dictadura presenta dues etapes:
– Durant el Directori Militar (1923-1925) es va instaurar una forta repressió contra les llibertats, el moviment obrer i els nacionalismes. El nou règim va acabar amb el règim democràtic: va suspendre la Constitució, va dissoldre el Parlament i va prohibir els partits polítics i els sindicats. També va suprimir la Mancomunitat de Catalunya.
– En el Directori Civil (1925-1930) es va organitzar un partit únic, la Unió Patriòtica, i es va dur a terme una economia dirigida.
Durant la dictadura, va augmentar l’oposició des de diferents àmbits.
• La dictadura es va mantenir fins al 1930, quan Primo de Rivera, faltat de suports, va dimitir, i Alfons XIII va nomenar cap de govern el  general Berenguer.

Alfons XIII i Primo de Rivera

5. La caiguda de la Monarquia (1930-1931)

5.1. De la monarquia a la República

• Després de la dimissió de Primo de Rivera, el rei Alfons XIII va nomenar cap de govern el general Berenguer (dictatova), que havia de reinstaurar la legalitat constitucional.
• Les eleccions municipals d’abril de 1931 es van presentar com un plebiscit entre monarquia o república. 
La coalició republicanosocialista va triomfar a les grans capitals i a les regions industrials.
• El resultat evidenciava un rebuig a la monarquia i un desig de canvi polític. Milers de ciutadans van sortir al carrer per demanar  la proclamació de la República.
• Davant de la nova situació, el rei Alfons XIII va suspendre la potestat reial i va abandonar el país cap a l’exili. El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la República.

Les eleccions municipals de 1931

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s