Natura i societat

Introducció

Natura i societat: harmonies, crisis i impactes

Els recursos de la Terra són limitats i, alhora, estan produint  sobre el planeta impactes ambientals preocupants.
• La tecnologia s’ha utilitzat per explotar-ne els recursos naturals, però s’ha usat de manera descontrolada.
• Els greus impactes ambientals que han creat aquestes actuacions han desenvolupat la consciència ecològica i han fet que es plantegessin polítiques de desenvolupament sostenible.
• El desenvolupament sostenible consisteix a afavorir una gestió dels recursos que permeti aprofitar-los i evitar la seva destrucció.

1. Les relacions entre natura i societat

1.1. La relació entre natura i societat ha canviat amb el temps

• Es poden establir tres tipus de relacions entre natura i societat:
– Dependència de la natura.
– La natura com a font inexhaurible de riquesa.
– El creixement insostenible. Els recursos naturals no són inexhauribles.
• La relació de la societat amb la natura ha anat variant al llarg de la història.
– Abans de la Revolució Industrial hi havia una gran dependència de la natura, perquè la població vivia de l’agricultura i de la ramaderia, i tenia una tecnologia molt limitada.

– A partir de la industrialització, la natura va ser considerada una font de riquesa inexhaurible, perquè la tecnologia en va facilitar l’explotació dels recursos.

1.2. La consciència ecològica i el desenvolupament sostenible

Actualment, el ritme de creixement dels països rics, amb un enorme consum de recursos naturals, s’ha demostrat insostenible a causa de diferents factors:
– La sobreexplotació dels recursos, que degrada i empobreix el medi ambient.
– L’acumulació de residus a l’aire, la terra i les aigües, que provoca contaminació ambiental.
• La consciència ecològica i la pràctica del desenvolupament sostenible pretenen frenar l’impacte
 negatiu de les actuacions humanes sobre el medi ambient.

2. La disponibilitat desigual dels recursos del planeta

2.1. Desigualtats econòmiques entre països

• Els recursos naturals estan repartits de manera desigual per tot el planeta, i allà on són més abundants és on es concentra més la població.
• Per explorar els recursos naturals cal un cert nivell de desenvolupament tecnològic i econòmic, i això provoca desigualtats econòmiques entre els països.
– Molts països pobres no disposen dels recursos econòmics i tècnics suficients per explotar de manera eficaç els recursos naturals que posseeixen.
– Els països rics controlen la major part dels recursos del planeta a través d’empreses multinacionals, que els exploten i els comercialitzen.
Actualment, el poder de les empreses multinacionals és molt gran, ja que controlen l’explotació dels recursos d’arreu del món.

3. Els impactes ambientals: l’aigua

3.1. La sobreexplotació i la contaminació dels recursos naturals

• La pressió humana sobre el medi provoca el deteriorament i l’empobriment dels recursos naturals, és a dir, causa els impactes ambientals.
Els impactes ambientals més greus són conseqüència de la sobreexplotació dels recursos naturals i de la contaminació ambiental.

3.2. La sobreexplotació dels recursos hídrics

• Per entendre la sobreexplotació dels recursos hídrics, tant de l’aigua superficial com de l’aigua subterrània, s’ha de tenir en compte que:
– El consum d’aigua al món s’ha multiplicat per quatre els darrers cinquanta anys.
– El 80% de l’aigua es necessita per a l’agricultura.
– El consum humà representa únicament un petit percentatge, però requereix que l’aigua sigui potable.
• El desviament del curs dels rius per mitjà de la canalització causa un fort impacte ambiental,
 i el consum excessiu d’aigua en fa perillar les reserves.
• La sobreexplotació dels aqüífers provoca la salinització de l’aigua subterrània i la desertització.

3.3. La contaminació de l’aigua dolça

• La contaminació de l’aigua dolça pot tenir orígens diversos:
– Humà: aigües procedents d’activitats com la higiene personal, la neteja de la llar, etc.
– Agrícola i ramader: aigües contaminades pels adobs i les deposicions dels animals de les granges.
– Industrial: aigües alterades per residus d’origen divers.

3.4. La contaminació der l’aigua del mar

La contaminació de l’aigua del mar és molt perillosa i les seves conseqüències ecològiques poden ser molt greus.
• Avui dia es produeix l’abocament incontrolat de residus urbans al mar, que s’està convertint en un gran abocador.
• També van a parar al mar plàstics, detergents, metalls pesats i petroli procedent de la indústria.
• Per solucionar aquests problemes es construeixen plantes depuradores, que eliminen els elements contaminants de les aigües que s’aboquen al mar.

4. Els impactes ambientals: l’aire i la vegetació

4.1. La contaminació atmosfèrica

• La contaminació atmosfèrica és deguda al model econòmic i energètic actual, basat en la crema de combustibles sòlids i en la fabricació massiva de productes que generen residus que s’aboquen a l’aire.
• L’acumulació de contaminants a l’atmosfera està produint diversos efectes perjudicials sobre el medi ambient:
– La pluja àcida.
– La reducció de la capa d’ozó.
– L’efecte d’hivernacle, que origina un canvi climàtic al planeta: augmenten les temperatures, hi ha alteracions en vents i pluges i es fon el glaç polar.

La pluja àcida
L’efecte d’hivernacle

4.2. La desforestació

Les causes de la desforestació o desboscament són l’existència d’interessos econòmics, el consum excessiu de fusta dels països rics, l’augment de la població, el desconeixement i l’extrema pobresa de molts països, i les activitats humanes pròpies de la societat industrial.
• Les conseqüències de la desforestació poden ser els esllavissaments de terra i les inundacions, la pèrdua de la biodiversitat i l’increment de l’efecte d’hivernacle.
• Les solucions a la desforestació poden ser la reforestació o repoblament d’un terreny amb plantes forestals, i la limitació de les terres de cultiu.

5. La gestió dels recursos i el desenvolupament sostenible

5.1. Les bases del desenvolupament sostenible

El desenvolupament sostenible proposa una economia que pugui satisfer les necessitats bàsiques de la població d’avui sense comprometre el medi ambient del futur.
• Exemples de desenvolupament sostenible serien: l’ús racional dels recursos naturals, tot evitant-ne la sobreexplotació, i la bona gestió dels residus.

5.2. La gestió dels residus

• Cada vegada més consumim productes elaborats que estan continguts en envasos d’usar i llençar, de manera que produïm residus que són difícilment biodegradables, però fàcilment reciclables (els podem tornar a utilitzar) com el vidre, l’alumini, el plàstic, etc.
• Si barregem els diversos tipus de residus a la galleda de les escombraries es fa molt difícil que després puguin ser reciclats.
• La gestió sostenible dels residus implica aconseguir generar el mínim de residus i dur-ne a terme de manera eficient una recollida selectiva per facilitar-ne el reciclatge.

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s