Els feixismes

Introducció

Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
(1919-1945)

• El període d’entreguerres s’estén des del final de la Primera Guerra Mundial fins a l’inici de la Segona.
• És una de les èpoques més inestables política i econòmicament, tant a Europa com als Estats Units.
• Aquesta etapa va estar marcada per tres fets decisius: l’esclat de la Revolució Russa, el crac de la Borsa de Nova York i l’ascens de règims totalitaris.
• El 1939 va esclatar a Europa la Segona Guerra Mundial. Es va produir per l’expansionisme nazi i la incapacitat de les democràcies occidentals per frenar-lo.

1. Característiques del feixisme

1.1. La gènesi dels feixismes

• Els feixismes apareixen a Europa (neix a Itàlia) i s’estendran durant el període d’entreguerres.
• Apareixen com a reacció a la debilitat de les democràcies, impotents per a resoldre la crisi econòmica de postguerra i, sobretot, la dels anys trenta, i a l’empenta del comunisme com a alternativa. Així, el feixisme se situa com la tercera alternativa en el panorama polític europeu d’entreguerres.
• Els feixismes seran règims totalitaris, que acabaran amb la seva derrota en la Segona Guerra Mundial, amb les excepcions d’Espanya, Portugal i Grècia (feixismes residuals).

Panorama polític a l’Europa d’entreguerres
Els règims feixistes a Europa

2. El feixisme italià

2.1. Itàlia en la postguerra

• Les conseqüències demogràfiques i econòmiques de la Primera Guerra Mundial a Itàlia van ser desastroses, i els tractats de pau van significar un desengany nacional, cosa que va provocar que anés guanyant adeptes l’irrendemptisme (incorporació a l’Estat d’un territori que es considera propi).
– La fi de la Gran Guerra va deixar a Itàlia greus seqüeles humanes i econòmiques.
– Al Tractat de Londres es van realitzar uns acords de pau que no es van complir per a Itàlia. Es va estendre la idea que la participació italiana a la guerra havia estat un engany.
– L’irredemptisme va anar guanyant adeptes.
• A aquesta situació s’hi afegí la inestabilitat política: es van succeir molts governs diferents.
• La crisi econòmica va generar tensió social. La por a l’esclat d’una revolució social va començar a espantar les classes conservadores.

La Itàlia de la postguerra

2.2. L’ascens del feixisme

• En aquesta situació de crisi, va aparèixer la figura de Mussolini, que, el 1919, va crear els Fasci de combat, els anomenats camises negres. Pretenien frenar el moviment obrer.
• El 1921, els fasci es van transformar en el Partit Nacional Feixista: prometien un Estat fort, expansionista i que garantís l’ordre social i la propietat privada.
• Aquest partit va comptar amb el suport de la petita burgesia, amb el finançament de grans propietaris agrícoles i industrials i amb la tolerància de l’Església catòlica i el monarca.
• A les eleccions de 1922, el Partit Feixista va aconseguir pocs diputats al Parlament. Però aquell any, amb els camises negres va esclafar la vaga dels sindicats socialistes i anarquistes.
• El mateix 1922, en un context de vagues propiciades per l’esquerra, Mussolini va organitzar la Marxa sobre Roma i va exigir al rei que li lliurés el govern. L’octubre de 1922, el monarca el nomenà cap del govern.

La Marxa sobre Roma (1922)

2.3. La dictadura feixista

• Entre el 1922 i el 1925, Mussolini va desenvolupar un procés  de restricció de les llibertats i de persecució dels seus adversaris.
• Després de les eleccions de 1924, Mussolini va establir un règim autoritari: s’atorgava prioritat a l’Estat i s’establia un govern de les elits, els partits polítics es van il·legalitzar i l’Estat va exercir un fort control econòmic i social.
– Els partits polítics van ser prohibits, els seus líders, perseguits i empresonats, i el Parlament, substituït per una Cambra dels fasci.
– L’Estat exercia un control fort a través del partit, que dirigia tots els aspectes de la vida social i dominava els mitjans de comunicació.

3. La instauració del nazisme a Alemanya

3.1. La República de Weimar

• El 1918, a punt d’acabar la Primera Guerra Mundial, el kàiser Guillem II va abdicar del seu càrrec i es va proclamar la República, que va establir la seva capital a Weimar. Alemanya es va organitzar de forma democràtica en la denominada República de Weimar.
• Alemanya va assumir la derrota militar i va haver d’acceptar les dures condicions de pau imposades pels vencedors en el Tractat de Versalles. Molts alemanys el van considerar humiliant, un “diktat”.
• Els anys de postguerra van ser per a Alemanya de crisi econòmica. Hi havia misèria, atur i descontentament social, que es va traduir en moviments de caràcter revolucionari (espartaquistes) i la formació de grups d’extrema dreta.
• La República de Weimar, dirigida per democratacristians i socialistes, va haver de fer front a aquesta dura situació.

La crisi econòmica a l’Alemanya de la postguerra

3.2. Hitler i el partit nazi

Hitler va fundar el 1920 el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d’Alemanya, del qual se’n va erigir líder.
• Després de protagonitzar el putsch de la cerveseria (Munic, 1923), va ingressar a la presó, on va escriure La Meva Lluita (Mein Kampf). En aquest llibre
hi va expressar el seu ideari antidemòcrata, antibolxevic, antisemita i partidari d’un gran imperi alemany (Reich).
– La seva ideologia expressava el seu menyspreu per la democràcia parlamentària i el seu odi al bolxevisme.
– Defensava l’antisemitisme, la superioritat de la raça ària i la necessitat de forjar un gran imperi (Reich) que unís els pobles de parla alemanya.
• Hitler va fer servir la demagògia per captivar les classes treballadores.
• Les milícies nazis es van oposar violentament a la república i van protagonitzar diversos intents insurreccionals.

3.3. El nazisme al poder

• El període 1924-1929 va ser de millora relativa de les condicions econòmiques i d’estabilitat social. Però les conseqüències de la crisi de 1929 van resultar dures a Alemanya.
• La retirada del capital americà va arrossegar bancs a la fallida, i això va provocar el tancament de fàbriques, atur i descontentament social.
• El malestar social va decantar una bona part de la població cap a les propostes dels partits extremistes.
• A les eleccions de 1932, el partit nazi va aconseguir 12 milions de vots, i el 1933 Hitler va ser nomenat canceller d’Alemanya.
• El 1934, Hitler es va proclamar Führer i canceller del III Reich.

Escons del Partit Nazi al Parlament alemany (Reichstag)

4. El Tercer Reich alemany

4.1. La dictadura nazi

• A partir de 1934, el Partit Nacionalsocialista va transformar Alemanya en un dictadura:
– Es va suprimir tot vestigi democràtic, es van dissoldre els partits i els sindicats i es va clausurar el Parlament. Només va quedar autoritzat el partit nazi.
– Es va perseguir l’oposició (Estat policial, camps de concentració).
– Es va depurar l’administració pública.
– El poder judicial es va sotmetre al partit.

• La societat estava controlada pel nazisme, que aspirava a una cohesió total de la societat alemanya, cosa que significava:
– La superioritat de la raça ària i la difusió de la ideologia nacionalsocialista.
– L’adoctrinament de la joventut (Joventuts Hitlerianes).
– La marginació de la dona. El nazisme atorgava a la dona un paper social molt marginal.

Un dels mítings de Hitler

4.2. Un règim de terror

• L’Estat alemany es va convertir en un Estat policíac que va imposar el seu règim mitjançant el terror.
• Es perseguia qualsevol tipus d’oposició mitjançant uns cossos policials (les Secciones de Seguretat i la GESTAPO).
• El manteniment de la puresa racial de la societat alemanya va comportar la persecució dels jueus.
• A partir del 1933, es van crear els camps de concentració per recloure els opositors i enemics del Reich.

Camps de concentració al Tercer Reich
Mauthausen
Auschwitz

4.3. Autarquia econòmica i rearmament

• Es va instaurar una economia autàrquica, un pla ambiciós d’obres públiques, i es va reforçar la indústria bèl·lica per donar suport als projectes expansionistes de Hitler.
• El III Reich es va proposar promoure un rellançament que fes d’Alemanya una potència econòmica mundial.

– La política econòmica nazi responia als projectes militaristes i expansionistes de Hitler.
– L’Estat nazi va exercir un fort dirigisme econòmic, que volia aconseguir l’autarquia econòmica i convertir Alemanya en un Estat autosuficient.
• Hitler va iniciar una política militarista: va reforçar l’exèrcit.
• Hitler es va sentir preparat per a la construcció d’un gran imperi i a la conquesta de l’“espai vital” cap a l’est d’Europa.

Un dels lemes del nazisme: ‘Un poble, un imperi, un líder’

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s