La ciutat medieval

Introducció

El renaixement de les ciutats

• Entre els segles XII i XIV, es va iniciar a Europa un desenvolupament econòmic que va afavorir el renaixement de les ciutats.
• Les ciutats es van convertir en un centre de producció artesana i d’intercanvi de productes. Es va desenvolupar una burgesia pròspera que governava la ciutat.
• Els monarques van aprofitar el creixement d’aquesta burgesia per augmentar i consolidar el seu poder sobre la noblesa feudal.
• Un estil artístic nou, el gòtic, va permetre construir edificis més alts i esvelts.
• A partir de mitjan segle XIV i durant una bona part del XV, Europa va patir una crisi econòmica i social generalitzada.

1. La recuperació de la vida urbana

1.1. Expansió agrària i creixement demogràfic

 A partir del segle XI, a l’Europa occidental es van introduir una sèrie d’innovacions tècniques a l’agricultura:
– Noves tècniques de conreu, com la rotació triennal i l’ús dels fems dels animals com a adob.
– Nous instruments agrícoles van millorar el rendiment de la força dels animals de tir a l’hora de fer les tasques del camp.
• Entre els segles XII i XIV, l’aplicació d’aquests avenços va suposar un augment de la productivitat a una gran part de l’Europa occidental.

L’agricultura medieval
La rotació triennal

1.2. Les ciutats, nous centres econòmics

• La millora de l’agricultura va estimular la revitalització o l’aparició de les ciutats.
• Els agricultors, en produir més del que necessitaven per al consum, van generar un excedent d’aliments i de primeres matèries.
• Els agricultors, els nobles i els eclesiàstics, propietaris de les terres, van buscar mercats on vendre aquests productes, i els van trobar a les florents ciutats europees.
• El creixement de la població va fomentar l’emigració d’una part dels pagesos a les ciutats, on trobaven més llibertat personal i oportunitats per millorar la seva vida.

La ciutat medieval

2. Les activitats urbanes: l’artesania i el comerç

2.1. Els artesans i els gremis

 La ciutat medieval es va convertir en un centre de producció d’objectes manufacturats.
 El treball artesà s’organitzava en tallers petits, el propietari dels quals era el mestre artesà, que disposava d’eines pròpies. Era un treball manual.
 Els artesans de cada ofici s’organitzaven en gremis, estructurats de forma jeràrquica: aprenents, oficials i mestres artesans.
• El gremi es preocupava de mantenir el compliment d’una sèrie de normes.

Casa i taller d’un artesà

2.2. Fires i mercats

 Els nuclis urbans acollien el mercat, al qual acudien els pagesos de la zona per intercanviar-hi productes agrícoles per manufactures.
• Van sorgir les fires, mercats periòdics de gran magnitud on es compraven i es venien grans quantitats de productes.

Una botiga

2.3. Les grans rutes del comerç

 El comerç marítim va adquirir més importància que el terrestre per a les llargues distàncies. La causa era la major capacitat i velocitat dels vaixells.
 La primera gran ruta marítima es va obrir al Mediterrani. S’importaven productes de luxe (seda i espècies) i exportaven teixits, armes i eines.
• Una segona ruta va ser la de l’Atlàntic i el Bàltic. Es transportaven llanes, vins, pells, fusta i blat.

Rutes comercials a Europa, segles XIII i XIV

3. La societat urbana

3.1. L’aparició de la burgesia

 El creixement de les ciutats va transformar la societat feudal. Això va permetre la formació d’un nou grup social no privilegiat, la burgesia.
 La burgesia estava formada per persones dedicades a fer feines artesanes i al comerç, que no depenien de cap senyor feudal.
 La base de la seva riquesa eren els diners que cobraven pel seu treball, per la venda dels seus productes o pels beneficis dels seus negocis.
• Segons la seva riquesa, es distingia l’alta burgesia, formada per grans comerciants i banquers, i la petita burgesia, formada per mestres artesans i petits comerciants.

La burgesia, nova classe emergent
Un habitatge burgès. Ca d’oro (Venècia)

3.2. El govern de les ciutats

 Al primer moment, les ciutats van formar comunes o assemblees de tots els veïns per organitzar el seu govern.
 Posteriorment elegien magistrats, dirigits per un batlle.
 L’ajuntament era l’edifici on es reunien i on guardaven el segell, l’escut d’armes o estendard, l’arxiu dels documents i el tresor de la ciutat.
• Amb el temps, el govern de les ciutats va anar passant a les mans de les famílies més riques de comerciants i banquers, que van constituir un grup privilegiat, el patriciat urbà.

3.3. La cultura urbana

 Als segles X i XI, a l’Europa occidental, llegir i escriure era una tasca reservada als clergues, funcionaris reials i mercaders rics.
 A mesura que avançava el segle XII, la millora de les condicions econòmiques i el desenvolupament de la vida urbana van propiciar la il·lustració d’alguns nobles i burgesos.
 La necessitat de coneixements va potenciar el desenvolupament de les escoles a les ciutats, dependents de l’Església o del govern de la ciutat.
• Aviat es van formar corporacions anomenades universitats.

4. La consolidació del poder reial

4.1. Els reis volen el suport de la burgesia

 Entre els segles X i XII, la monarquia va exercir un poder escàs sobre el territori del seu regne. Els reis no podien imposar-se als senyors feudals.
 A partir del segle XII, els monarques van aprofitar el creixement econòmic i la puixança de la burgesia per intentar imposar la seva autoritat sobre la noblesa feudal.
 Alguns reis van donar suport als burgesos en oferir-los cartes de privilegis que els feien lliures, és a dir, no sotmesos a cap senyor feudal.
• A canvi del suport i dels privilegis reials, els burgesos van facilitar als monarques recursos econòmics per a les lluites que tenien contra els nobles.

4.2. Les Corts i els Parlaments

 A les reunions del consell o cort reial, es va acceptar que hi fossin presents els representants de la burgesia.
 Convocant-los, el rei pretenia reconèixer la importància d’aquest estament en la societat medieval i volia demanar-los aportacions en metàl·lic, els subsidis.
• Les reunions del rei amb els tres estaments (noblesa, clerecia i burgesia) rebien el nom de corts o parlaments.

4.3. Les guerres entre les monarquies europees

 Es van originar nombrosos enfrontaments entre els monarques europeus per l’esforç d’algunes monarquies per consolidar el poder i establir un regne amb fronteres clares.
 El conflicte més greu va ser la Guerra dels Cent Anys, que va enfrontar França i Anglaterra entre 1337 i 1453.
 La guerra es va iniciar per un problema successori de la corona francesa i per la pretensió del monarca anglès de ser reconegut com a rei de França.
• Encara que els anglesos van ocupar durant anys una bona part del territori francès, el conflicte va acabar amb la victòria de Carles VII de França.

La Guerra dels Cent Anys
Regnes de l’Europa occidental a mitjan segle XIV

5. La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV)

5.1. La fam, la guerra, la pesta

• Des de principis del segle XIV, es va produir a Europa una crisi agrària a conseqüència d’un seguit de males collites.
• La conseqüència va ser que la producció de blat va minvar i la fam es va expandir per tot el continent.
• A aquest primer problema es va unir el dels danys provocats per les freqüents guerres entre senyors feudals.
• El període més dur va ser l’any 1347, quan la denominada Pesta Negra va assolar Europa, afectant una població subalimentada i provocant una gran mortalitat.

Evolució de la població europea a l’edat mitjana
La Pesta Negra

5.2. Les revoltes dels pagesos

 El descens de la població va tenir efectes immediats al camp, on va començar a escassejar la mà d’obra i moltes terres de conreu van quedar abandonades.
 Els senyors van veure com les seves rendes disminuïen, i per compensar aquest desequilibri van augmentar els impostos als seus serfs.
•La manca d’aliments, la puja dels preus i l’empitjorament de les condicions de vida dels serfs van fer augmentar les tensions socials al camp.

5.3. Les revoltes urbanes

• La crisi va arribar també a les ciutats, on la mortalitat va ser encara més elevada que en les zones rurals.
• Davant l’augment de la misèria, els grups més desfavorits van exigir millores i també un major accés als càrrecs municipals, monopolitzats pel patriciat urbà.
• Les revoltes es van escampar per un gran nombre de ciutats europees i sovint anaven acompanyades d’assalts als barris jueus.

La Pesta Negra a Europa. Revoltes pageses i urbanes

6. L’art gòtic. L’arquitectura

6.1. Les noves construccions urbanes

 Des del segle XII, noves tècniques constructives van permetre que sorgís un nou estil artístic: el gòtic.
 El desenvolupament de l’economia i l’augment de la població a les ciutats va originar la necessitat de noves construccions.
 Es van aixecar palaus per a nobles i mercaders, ajuntaments per al govern de la ciutat i llotges per als mercaders.
• La ciutat medieval va elevar grans catedrals de pedra, símbols del poder econòmic i del prestigi de les ciutats, i de la fe en Déu dels seus habitants.

6.2. Les catedrals i les esglésies gòtiques

 Les principals característiques de l’arquitectura gòtica són:
 La utilització d’un nou tipus d’arc, l’ogival.
 Un nou tipus de volta, anomenada de creueria o ogival.
 Es van obrir grans finestrals coberts amb vidrieres de colors.
 Als murs exteriors s’utilitzava un sistema complex d’arcbotants i contraforts.
 La portalada gòtica va heretar els elements bàsics del romànic.
– La planta va continuar sent de creu llatina
.

Una catedral gòtica

7. L’escultura i la pintura gòtiques

7.1. L’escultura

 L’escultura gòtica s’utilitzava per decorar les façanes de les esglésies. També s’utilitzaven les gàrgoles.
 A partir del segle XIV, l’escultura es va independitzar de l’arquitectura i es va mostrar en retaules que decoraven les esglésies o en monuments funeraris.
 L’escultura gòtica era molt més realista, tant en els vestits com en la representació del rostre humà.
• Va començar a dotar-se de moviment als personatges i se’ls va atorgar un volum que no existia al romànic.

7.2. La pintura

 La pintura gòtica mostrava la preocupació per nous aspectes com la representació de la profunditat, l’estudi anatòmic dels personatges, etc.
 A la pintura gòtica li interessava plasmar la realitat; per aquesta raó els personatges que apareixien eren retrats fidels dels homes i les dones de l’època.

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s