La Segona Guerra Mundial (1939-1945)

Introducció

La Segona Guerra Mundial (1919-1945)

• La Segona Guerra Mundial (1939-1945) va ser el conflicte més brutal i devastador del segle XX, tant per la duració i la intensitat com pels recursos que s’hi van utilitzar i la pèrdua de vides humanes.
• El desencadenant de la guerra va ser per l’expansionisme nazi i la incapacitat de les democràcies occidentals per frenar-lo.
• Aquest conflicte va ser una “guerra total” que va tenir com a víctima principal la població civil. També fou una guerra ideològica i racial, que perseguia l’anihilament total de l’enemic; i una guerra econòmica, que va posar la ciència, la tècnica i sistemes socials al servei de les necessitats bèl.liques. Finalment, va ser una guerra civil, perquè a l’interior de determinats països va significar un duríssim enfrontament entre els defensors de la democràcia i del socialisme i els partidaris del feixisme.

1. Causes i contendents de la Segona Guerra Mundial

1.1. Les causes del conflicte

• Les causes de la Segona Guerra Mundial s’han de buscar, sobretot, a l’escalada bèl·lica que, durant la dècada de 1930, van dur a terme els països autoritaris com Itàlia, Alemanya i el Japó.
– El Tractat de Versalles no va crear un clima de reconciliació sinó un clima de ressentiment entre nacions. Alemanya i Itàlia no van acceptar les imposicions de Versalles.
– La crisi del 29 va crear un context de depressió que va afavorir els feixismes.
– Mussolini, a Itàlia, i Hitler, a Alemanya, van desenvolupar una política exterior agressiva que es justificava per necessitats econòmiques o per prestigi històric.

• Davant de la política agressiva dels règims autoritaris, les democràcies no van intervenir en els problemes del món. Els països democràtics practicaven una política d’apaivagament amb Alemanya, i la Societat de Nacions va ser incapaç de propiciar un clima d’entesa entre els seus membres.

1.2. La marxa cap a la guerra

• Des de principis de la dècada de 1930, els estats autoritaris van impulsar agressions bèl·liques cap a altres països:
– A Àsia, el Japó buscava ampliar els seus territoris a costa de la Xina. El 1937 va iniciar la invasió de la Xina.
– A l’Àfrica, el 1935, Itàlia va ocupar Etiòpia. A Europa, va envair Albània.
– Itàlia i Alemanya van intervenir a la Guerra Civil espanyola, facilitant soldats i armament als militars sublevats.
– Alemanya va desenvolupar una política d’expansió territorial amb la idea de crear un gran imperi (el Tercer Reich).

El camí cap a la guerra

1.3. Les aliances i l’esclat del conflicte

• Aquesta política expansionista es va sostenir en tractats internacionals de suport mutu:
– El 1936, Alemanya va signar una aliança amb Itàlia, coneguda com l’Eix Roma-Berlín. Aquesta es va renovar el 1939 amb el nom de Pacte d’Acer.
– Alemanya, el 1936, va signar amb el Japó el Pacte Antikomintern.
– França i Gran Bretanya es van mantenir al marge d’aquestes aliances, i només van signar un tractat defensiu amb Polònia.
– Per evitar que l’URSS s’aliés amb França i la Gran Bretanya per ajudar Polònia, Hitler va signar amb Stalin el Pacte Germanosoviètic.
• Després d’un període de tractats i aliances entre potències, el 1939 Hitler va envair Polònia i es va iniciar la guerra.
• El conflicte va enfrontar les potències de l’Eix (Alemanya, Itàlia i el Japó) amb les aliades (URSS, França i la Gran Bretanya).

2. El desenvolupament del conflicte (1939-1945)

2.0. Les fases de la Segona Guerra Mundial (1939-1945)

• La Segona Guerra Mundial va tenir diferents etapes:
– Les ofensives alemanyes: la “guerra llampec” (1939-1941)
– La mundialització de la guerra (1941-1942)
– El viratge de la guerra (1943-1944)
– La derrota de l’Eix i el final de la guerra (1944-1945)

Eix cronològic de la Segona Guerra Mundial

2.1. Les victòries de l’Eix (1939-1941)

• Des de 1939 fins a finals de 1941 el conflicte es va decantar a favor de l’Eix (només la Gran Bretanya va poder resistir a Alemanya); Hitler va iniciar l’atac a la URSS i el Japó va destruir la flota dels EUA a Pearl Harbour. D’aquesta manera, el conflicte es va mundialitzar.
– Amb la invasió de Polònia, Hitler va iniciar la guerra llampec, que va permetre l’atac sorpresa i avançar amb rapidesa. Polònia es va enfonsar i el país es va dividir entre Alemanya i l’URSS.
– El 1940, els exèrcits alemanys van envair la major part de l’Europa occidental, destacant l’ocupació de França. El nord i oest francès va ser ocupat pels nazis i la resta restà dominat pel govern pronazi de Vichy.
– L’aviació alemanya va bombardejar els ports i ciutats britàniques: va ser la batalla d’Anglaterra.
– Hitler va desencadenar la batalla de l’Atlàntic per bloquejar les Illes Britàniques.
– El 1941, amb l’Operació Barba-roja va atacar Rússia.
– A finals del 1941, el Japó va destruir la flota dels Estats Units a Pearl Harbour.

L’expansió de les potències de l’Eix
L’expansionisme nazi per Europa
L’expansionisme japonès pel Pacífic

2.2. Europa sota el nazisme

• Els territoris ocupats per Alemanya (Bohèmia, Moràvia, Eslovàquia…), Itàlia (Etiòpia i Albània) i el Japó (Manxúria i la Xina) es van organitzar en funció dels interessos particulars dels ocupants.
En funció d’això, els nazis van organitzar els territoris conquerits en regions incorporades al Reich, regions colonitzades i Estats satèl·lits.
• L’ocupació va significar també l’extensió del terror i la repressió sobre la població sotmesa. Els alemanys van trobar col·laboracionistes entre la població civil.

• Els nazis van implantar un règim de violència i terror, per mitjà de la Gestapo i les SS, i ho van fer especialment sobre els resistents i els jueus, que van ser traslladats en massa a camps de concentració (Holocaust).

Els camps de concentració nazis

2.3. El triomf aliat (1942-1945)

• El juny de 1942, la situació de la guerra va fer un tomb quan l’URSS i els Estats Units van reforçar els aliats. S’iniciava un canvi de tendència: els aliats van començar a frenar l’avenç de les potències de l’Eix:
– Amb les batalles de Midway i Guadalcanal, els nord-americans van frenar l’avenç japonès al Pacífic.
– Al Nord d’Àfrica (El-Alamein), els britànics van derrotar els alemanys.
– Els soviètics van resistir l’assalt alemany a Stalingrad, van passar a l’ofensiva i van recuperar Ucraïna i van alliberar Leningrad. Stalingrad va ser escenari del primer gran fracàs de Hitler.
• A partir d’aquest moment, els aliats van començar la seva ofensiva:
– L’any 1943 els aliats alliberen el nord d’Àfrica i Itàlia (caiguda del règim feixista de Mussolini, executat el 1945). 
– L’alliberament d’Europa es va confirmar amb el desembarcament anglonord-americà de Normandia (juny de 1944), que va culminar amb l’alliberament de París (agost 1944) 
– A partir de llavors, els aliats van avançar per l’oest (els angloamericans) i l’est (els russos) i van iniciar l’ocupació d’Alemanya. A l’abril de 1945 Hitler es va suïcidar i Alemanya va capitular.
– Per tal de precipitar la rendició del Japó, el president dels Estats Units, Truman, va decidir utilitzar la bomba atòmica, que va ser llançada sobre les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki. Davant de l’horror nuclear, el setembre de 1945 el Japó es va rendir.

Les victòries aliades
L’alliberament de París
L’ocupació de Berlín

3. Les conseqüències de la guerra

3.1. L’impacte de la guerra

• La gravetat i intensitat del conflicte armat va generar importants conseqüències:
– La mort de al voltant de 50 milions de persones, la majoria civils.
– La pràctica destrucció de l’economia dels països bel·ligerants (ciutats, indústria, agricultura…). Les destruccions materials van ser importants. Els països que van quedar al marge de la guerra van ser subministradors i van experimentar un gran creixement econòmic.
– Un fort impacte moral entre la població pels horrors de la guerra (Holocaust, bomba atòmica, deportacions, desplaçaments…)
• Quan es va acabar la Segona Guerra Mundial, Europa estava materialment i moralment destrossada.

• Llavors van emergir dues noves potències, els Estats Units i l’URSS, que van relegar a Europa a un segon pla.

Víctimes de la Segona Guerra Mundial
Mortalitat a la Segona Guerra Mundial, per països i població militar/civil
Cementiri de Normandia

3.2. Les conferències de pau

• A les conferències de Teheran, Jalta, Potsdam i París es va iniciar el disseny d’un nou ordre mundial marcat per les dues noves superpotències. Europa, destrossada, va deixar pas al lideratge dels Estats Units i l’URSS,
– Els tres grans aliats (la Gran Bretanya, els Estats Units i l’URSS) es van reunir per primera vegada a la Conferència de Teheran (1943).
– La segona conferència va ser la de Jalta (febrer de 1945), on es va decidir l’eliminació del règim nazi a Alemanya.
– La tercera conferència va ser la de Potsdam (agost de 1945), on es va establir la línia Oder-Neisse com la frontera entre Alemanya i Polònia.
– A la Conferència de París (1946) es van elaborar els tractats de pau amb la resta d’aliats d’Alemanya.

Stalin, Roosevelt i Churchill
Europa després de la guerra

3.3. La creació de l’ONU

L’ONU (Organització de les Nacions Unides) es va fundar a la Conferència de San Francisco (1945) per substituir la Societat de Nacions.
• La nova organització va comptar amb 46 estats fundacionals i el seu objectiu era el manteniment de la pau i la seguretat internacional, així com la cooperació entre els països.
• A l’ONU, tots els estats membres estan representats a l’Assemblea General i per adoptar una decisió és necessària una majoria de dos terços.
• També existeix un Consell de Seguretat.

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s