El sector secundari

Els sectors econòmics

– La geografia econòmica és una branca de la geografia humana que estudia les activitats econòmiques,la seva localització en l’espai i la seva problemàtica.
– Estudia el procés de producció de béns i serveis destinats a satisfer les necessitats humanes.
– Es divideix en tres sectors econòmics (o productius): primari, secundari i terciari.

SECTOR
PRIMARI
SECTOR
SECUNDARI
SECTOR
TERCIARI
Activitats relacionades amb l’obtenció i producció d’alimentsActivitats
relacionades amb l’obtenció de productes a través d’un procés
de transformació
Activitats relacionades amb la prestació de serveis
a la població.
No produeixen béns materials
Agricultura
Ramaderia
Pesca
Explotació forestal
Mineria
Producció d’energia
Indústria
Construcció
Comerç
Transport
Altres serveis

Introducció

L’energia i la indústria

• El sector secundari agrupa les activitats basades en l’extracció i transformació de matèries primeres en altres productes.
• El desenvolupament de la indústria va crear molts llocs de treball, però actualment l’automatització creixent dels processos ha provocat la disminució de l’ocupació industrial.
• Algunes empreses industrials han multiplicat els seus establiments o fàbriques i els han dispersat per diferents països. Aquestes empreses multinacionals o globalitzades atenen un mercat d’àmbit mundial.

Les matèries primeres

1.1. Les matèries primeres naturals

• Les matèries primeres naturals són necessàries per elaborar un producte industrial.
• Es troben a la natura i, després de ser degudament  transformades a les indústries, es converteixen en productes utilitzables.

1.2. Tipus de matèries primeres naturals

• Les matèries primeres naturals es classifiquen segons l’origen que tenen:
Origen animal: procedeixen de la ramaderia (llana, pells) o de la pesca (olis).
Origen vegetal: procedeixen de l’agricultura (cotó, blat) o de l’explotació forestal (fusta).
Origen mineral: procedeixen del subsòl (ferro, plom, coure). Es classifiquen en tres grups:
          – Metàl·liques: hematites (ferro), bauxita (alumini), or, plata…
          – No metàl·liques: sal, sofre, marbre…
          – Energètiques: carbó, petroli, urani…

1.3. La mineria

• La mineria és l’activitat dedicada a extreure els recursos del subsòl, ja sigui de mines o bé de jaciments.
• Les explotacions mineres o mines poden ser de dos tipus: a cel obert o subterrànies.

1.4. Producció i consum de minerals

• Els països industrials consumeixen molts recursos minerals i per això la seva producció és sovint insuficient. En d’altres ocasions els manquen minerals que tenen molt interès per a la indústria.
• Aquests països compren els minerals que necessiten a grans empreses nacionals o internacionals que exploten o comercialitzen els minerals que s’extreuen en altres països.
Els països desenvolupats consumeixen molts minerals i n’han de comprar una part als països pobres.

Principals països productors de recursos minerals no energètics

2. Les fonts d’energia tradicionals

2.1. Les fonts d’energia

• Les fonts d’energia són recursos naturals a partir dels quals és possible obtenir formes d’energia necessàries per al funcionament d’indústries, transports i per a l’ús domèstic.
• Les fonts d’energia poden classificar-se en dos grups:
• Segons la possibilitat que s’exhaureixin, les fonts d’energia poden ser:
Renovables: són gairebé inesgotables, com el Sol, el vent, l’aigua…
No renovables: són limitades i poden arribar a exhaurir-se, com el carbó, el petroli, el gas natural o l’urani.
• Segons la importància econòmica, les fonts d’energia poden ser:
– Tradicionals: són les més utilitzades; destaquen el carbó, el petroli, el gas natural, l’energia hidràulica o l’energia nuclear.
Alternatives: s’utilitzen poc, perquè encara es troben en fase d’investigació i desenvolupament. Les més importants són l’energia solar, l’eòlica, la geotèrmica i la mareomotriu.

2.2. Les fonts d’energia tradicionals: usos i localització

• Els recursos energètics tenen usos molt diversos, serveixen sobretot per al funcionament d’indústries, transports i per a l’ús domèstic, però es distribueixen de manera desigual al món.
• El carbó és un combustible fòssil molt abundant a la natura. Avui en dia, s’empra principalment com a combustible per produir energia tèrmica. Destaquen per la seva producció la Xina, els Estats Units i els països de la Unió Europea.
• El petroli. És la font d’energia principal perquè és la més utilitzada, ja que posseeix un gran poder calorífic, i és fàcil d’extreure i de transportar. Es concentra en uns quants països, com a l’Orient Mitjà, als Estats Units i a Rússia.
Gas natural. Es fa servir com a combustible o com a matèria primera a la indústria química. El seu consum és cada cop més gran. Es troba sobretot a l’Orient Mitjà (països del Golf Pèrsic), als Estats Units, a Rússia i al Canadà.
Energia hidràulica. És l’energia de l’aigua acumulada als embassaments, que s’utilitza per obtenir electricitat. La hidroelectricitat s’obté principalment als països desenvolupats; destaquen el Canadà, la Xina, els Estats Units, Noruega i el Japó.
Energia nuclear. Els combustibles nuclears són una font d’energia. A les centrals nuclears, un reactor genera la calor necessària per obtenir electricitat. Els principals països productors d’energia nuclear són el Canadà i els Estats Units.

La distribució desigual dels recursos energètics al mónj

3. Les fonts d’energia alternatives

3.1. Les fonts d’energia alternatives

• La demanda d’energia creix, però l’esgotament de les energies tradicionals no renovables com el carbó o el petroli i la contaminació que generen fan desitjable la seva substitució per altres fonts d’energia.
• Actualment hi ha un gran interès per desenvolupar fonts d’energia alternatives que són, en general, renovables i poc contaminants.

3.2. Tipus d’energies alternatives

• Les fonts d’energia alternatives més destacades són cinc:
• L’energia solar aprofita l’energia del Sol. És abundant, inesgotable i neta (no contaminant), però irregular (existeixen variacions al llarg del dia i de l’any) i, a més, la intensitat de la radiació solar no és igual a totes les zones de la Terra.
– Les aplicacions de l’energia solar són tant industrials com domèstiques. Es fa servir sobretot per obtenir aigua calenta i electricitat.
– Les plaques fotovoltaiques solars permeten convertir l’energia solar en elèctrica.
• L’energia geotèrmica produeix electricitat a partir de la calor de l’interior de la Terra.
• L’energia eòlica s’obté a partir de l’aprofitament de la força del vent per a l’obtenció d’energia elèctrica.
– Aquest tipus d’energia és inesgotable (renovable) i neta (no contamina l’atmosfera), malgrat que està molt localitzada i no és regular, ja que la força del vent no és constant.
• L’energia mareomotriu aprofita el moviment de l’aigua del mar causat per les marees, les ones i els corrents marins.
• La bioenergia o energia de la biomassa s’obté a partir de cremar o bé de fermentar la matèria orgànica.

La diversitat de les fonts d’energia

Matèries primeres i fonts d’energia

MATÈRIES PRIMERES NATURALS Són necessàries per elaborar un producte industrial
Segons l’origen de les matèries primeres:
animals: procedeixen de la ramaderia (llana, pells…) i de la pesca (olis…)
vegetals: procedeixen de l’agricultura (cotó, blat…) i de l’explotació forestal (fusta…)
minerals: preocedeixen del subsòl i inclouen minerals metàl·lics (ferro, alumini…), no metàl·licxs (sal, sofre…) i energètics (carbó, petroli…)
FONTS D’ENERGIA Són necessàries per al funcionament de les indñústries, els transports i l’ús domèstic
Segons la possibilitat que s’exhaureixin:
renovables (Sol, vent, aigua…)
no renovables (carbó, petroli, gas natural, urani…)
Segons la importància econòmica:
– tradicionals (carbó, petroli, gas natural, hidràulica i nuclear)
alternatives (solar, geotèrmica, eòlica, mareomotriu i biomassa)

4. La indústria

4.1. La indústria

• La indústria és el conjunt d’activitats dedicades a la transformació de matèries primeres en productes elaborats (destinats als consumidors) o semielaborats (destinats a d’altres indústries).

4.2. Història de l’activitat industriaI

• El treball artesà. Abans del desenvolupament de la indústria, els artesans elaboraven els seus productes manualment als tallers, encara que s’ajudaven de les eines pròpies del seu ofici.
• La industrialització va començar a mitjan segle XVIII. El treball artesà va ser substituït per la maquinària industrial, primer moguda per l’energia hidràulica i després per màquines de vapor. L’ús de màquines instal·lades en fàbriques va augmentar la rapidesa i l’eficàcia dels processos d’elaboració. Això va fer possible l’augment de la productivitat.
– Les màquines es van instal·lar en fàbriques o factories situades a les ciutats en utilitzar el carbó com a font d’energia.
• La indústria actual. Es caracteritza per l’automatització i sofisticació dels seus processos, la reducció de mà d’obra i la fabricació de productes cada cop més diversos.

5. Classificació de les indústries. L’empresa industrial

5.1. Tipus d’indústries

• Les indústries presenten característiques diverses i admeten nombroses classificacions.
• Segons la destinació final del producte, les indústries poden ser:
Indústries de béns de producció o indústries pesants: fabriquen productes semielaborats (que no es consumeixen directament), serveixen com a matèria primera d’altres indústries); necessiten grans instal·lacions, molt capital i mà d’obra. Exemple: la siderúrgica o la del ciment.
Indústries de béns d’ús i consum o indústries lleugeres: fabriquen productes acabats que van destinats directament al mercat i als consumidors; necessiten instal·lacions reduïdes. Exemple: la del calçat.
•Les indústries també es poden classificar segons el seu nivell tècnic. Són les indústries punta: utilitzen les tecnologies més avançades i recents; requereixen un personal molt preparat i especialitzat i mantenen equips d’investigació nombrosos que comporten invertir molt capital. Exemple: la microelectrònica, les telecomunicacions, la informàtica, etc.

Tipus d’indústries

PRODUCTES INDUSTRIALS Productes semielaborats: matèria primera per a una altra indústria (teles, planxes de ferro, taulons de fusta…)
Productes elaborats: destinats al consum directe (aliments, cosmètics, mobles…)
TIPUS D’INDÚSTRIES Indústries pesants: fabriquen productes semielaborats
Indústries de base (transformen matèries primeres en productes semielaborats)
(siderúrgia, metal.lúrgica pesant, química pesant…)
Indústries de béns d’equipament (transformen productes semielaborats en eines i maquinària per a altres indústries)(siderúrgia, metal.lúrgia de transformació, construcció…)
Indústries lleugeres: fabriquen productes de consum directe
Indústries de consum (tèxtil, aliments, química lleugera, farmacèutica…)
Indústries punta: utilitzen alta tecnologia
Indústries tecnològiques (informàtica, microelectrònica, telecomunicacions…)

5.2. L’empresa industrial

• La unitat bàsica de l’activitat industrial és l’empresa. Les empreses poden classificar-se amb criteris diferents:
– Segons la dimensió: petites empreses, empreses mitjanes o grans empreses.
– Segons l’organització: societats limitades o societats anònimes.
– Segons la procedència del capital: públiques o privades.

5.3. La concentració empresarial

• Les empreses s’especialitzen i s’agrupen amb altres de relacionades per fer-se més competitives.
• La concentració de l’empresa industrial pot ser horitzontal o vertical.
– Concentració horitzontal: s’uneixen diverses empreses d’un mateix sector, com per exemple l’agrupació d’empreses que exploten el carbó o el petroli.
– Concentració vertical: s’agrupen empreses que fabriquen diversos productes d’un mateix sector. Per exemple, en el sector tèxtil s’agrupen empreses de filatures, confecció, etc.

6. El procés i el treball industrial

6.1. Elements del procés industrial

• El procés industrial combina una sèrie d’elements la finalitat dels quals és obtenir un producte industrial
• Els principals elements del procés industrial són els següents:
– Les matèries primeres i les fonts d’energia.
– La força del treball (mà d’obra).
– El capital (els diners, les instal·lacions…).
– La tecnologia (maquinària, tècniques i materials).
– L’organització de l’empresa (gestió i organització de la producció).
• Al final del procés s’obté un producte industrial que es ven al mercat. Quan es ven aquest producte, la diferència entre el cost de producció i el preu de venda són els beneficis, una part dels quals es reinverteixen en l’empresa.

6.2. La divisió tècnica o social del treball

• Una indústria necessita treballadors que realitzin un treball indispensable per obtenir el producte final, però també unes persones que realitzin treballs de manteniment de les màquines, administració, vendes, etc.
• Aquesta divisió tècnica del treball impedeix que el treballador pugui iniciar i acabar el procés productiu per si mateix. En la divisió tècnica del treball es coordina l’actuació d’equips i maquinària.
• La divisió tècnica del treball a l’empresa industrial comporta a la vegada una divisió social del treball. En la divisió social del treball s’estableixen jerarquies de comandament i de presa de decisions.

7. Localització de la indústria al món

7.1. Factors de localització industrial

• Les empreses busquen les localitzacions millors per reduir costos, ser més competitives i augmentar els beneficis.
• Les indústries es localitzen a:
– Algunes indústries mantenen la seva localització tradicional, ja que disposen de bones infraestructures, d’indústries complementàries i de serveis tècnics de tota mena. Seria el cas dels Estats Units i Europa.
– Les indústries que necessiten molta mà d’obra poc especialitzada se situen freqüentment a països amb mà d’obra barata.
– Les indústries que requereixen tecnologia i recerca s’instal·len als països amb mà d’obra especialitzada, a prop d’universitats o a parcs tecnològics. 

7.2. Regions industrials

• Les regions industrials principals són:
– Europa, sobretot la zona que comprèn del Regne Unit al nord d’Itàlia, passant per la conca del Ruhr.
– Els Estats Units (costa nord-oest i Califòrnia).
– La Xina, el Japó i el sud-est asiàtic (Corea del Sud…).
– Altres regions industrials importants es troben a l’Índia, Mèxic, el Brasil, el sud-est d’Austràlia o la República sud-africana.

La indústria al món

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s