L’economia espanyola

Introducció

L’economia espanyola

Espanya està integrada a la Unió Europea. L’esforç de l’economia espanyola per aproximar-se a les xifres europees ha estat el gran repte de la democràcia i la política econòmica d’Espanya.
• Espanya era un dels països de la UE que tenia la renda més baixa i, per aquest fet, des que va ingressar a la Unió ha rebut ajudes econòmiques.
• Tal com s’esdevé als altres països de la UE, la riquesa d’Espanya prové bàsicament de les activitats terciàries o de serveis.

1. L’agricultura i la ramaderia a Espanya

1.1. El sector primari a Espanya

• Tradicionalment el sector primari ha estat el més important de l’economia espanyola.
• Des de mitjan segle XX, i com a conseqüència del desenvolupament de la indústria i els serveis, ha perdut pes econòmic.

1.2. Principals conreus

Els conreus més importants són:
Cereals. Destaquen l’ordi, el blat i el blat de moro.
Olivera i vinya
Fruiters. Cal distingir entre els cítrics i els no cítrics.
Flors. És un conreu en expansió.
Hortalisses d’hivernacle. Per mantenir la producció de verdura fresca al llarg de l’any és necessari conrear hortalisses d’hivern.

1.3. Principals regions ramaderes

• Les regions ramaderes principals són la franja cantàbrica, Catalunya, Aragó, Navarra, el nord de la Comunitat Valenciana, la Meseta i Andalusia.
– La franja cantàbrica està especialitzada en bestiar boví, per a la producció de llet i carn.
– Catalunya, Aragó, Navarra i el nord de la Comunitat Valenciana concentren bestiar porcí, boví i animals de granja, per a la producció de carn, llet i ous.
– A gairebé tota la Meseta, el bestiar oví és el més generalitzat. La part central i occidental de les dues submesetes estan especialitzades en bestiar boví, orientada a la producció de carn i llet.
– Andalusia és una regió ramadera on predomina la cria de bestiar oví i porcí.

1.4. La integració d’Espanya a la política agrària comunitària

• La integració d’Espanya a la Unió Europea ha suposat principalment:
– Una oportunitat i un esforç per modernitzar les explotacions agràries.
– Ajuts financers importants i un gran mercat per als productes espanyols.
– L’entrada al mercat espanyol de productes de la UE amb els quals cal competir.
• Espanya ha rebut ajudes financeres. Però la incorporació a la UE de països més pobres i amb un important sector agrari comportarà una reducció de les subvencions.

Distribució de conreus a Espanya

2. Els paisatges agraris a Espanya

2.1. Tipus de paisatges agraris

• A Espanya s’hi distingeixen quatre dominis climàtics que es corresponen amb quatre tipus de paisatges agraris:
– El paisatge agrari continental o d’interior és el propi de l’interior peninsular. Hi predomina l’agricultura de secà i la ramaderia ovina, malgrat que les hortes dels grans rius es dediquen a regadiu.
– El paisatge agrari atlàntic ocupa el nord de la Península. Hi predomina la ramaderia bovina i es caracteritza també per una explotació forestal en què el bosc caducifoli ha estat substituït per eucaliptus i pins i per una agricultura que ocupa poca extensió i conrea blat de moro, patata, etc.
– El paisatge agrari mediterrani s’estén per tota la costa. Es caracteritza per una agricultura de fruites, hortalisses i flors, i una ramaderia porquina i avícola intensiva, que es cria en granges.
– El paisatge agrari de les illes Canàries està condicionat pel relleu abrupte i l’escassetat d’aigua. Quan es pot disposar d’aigua apareixen terres fèrtils que produeixen hortalisses (tomàquets, cebes), plàtans, fruits tropicals i tabac.

• Tanmateix, noves tècniques agrícoles, les demandes del mercat i les normes de la UE estan modificant aquests tipus de paisatge.

Paisatges agraris a Espanya

3. La pesca a Espanya

3.1. Espanya, una potència pesquera

• Espanya és una potència pesquera mundial, perquè les seves captures tenen un gran valor comercial, la seva flota és nombrosa i competitiva, i el sector pesquer té una gran capacitat empresarial i disposa i disposa de mà d’obra qualificada.

3.2. L’expansió i la crisi del sector pesquer

• Amb la Llei de renovació i protecció de la flota pesquera del 1961 i fins a la dècada de 1970, la flota pesquera espanyola va assolir un gran desenvolupament: va modernitzar la seva flota, amplià els caladors i multiplicà les captures.
• Actualment, el sector pesquer espanyol s’enfronta a una crisi a causa de factors diversos:
– L’esgotament dels caladors més pròxims.
– Els països on Espanya fa la pesca d’altura limiten les captures.

3.3. La pesca espanyola a la Unió Europea

• Inicialment s’esperava que el fet de ser membre de la Unió Europea afavorís el sector pesquer espanyol, però no ha estat així per diverses raons:
– La capacitat de captures dels països comunitaris ja era excessiva en relació amb els recursos disponibles. La Unió Europea regula la pesca limitant les captures.
– La política d’obertura total del mercat fa que els pescadors europeus hagin de competir amb els d’altres països.
– Les ajudes econòmiques concedides han estat per renovar la flota. En el cas d’Espanya comportava adoptar vaixells més petits i perdre capacitat pesquera.
– Espanya confiava millorar els seus acords amb tercers països, però les negociacions són difícils per l’esgotament dels caladors.

3.4. Les regions pesqueres

• Les regions pesqueres principals d’Espanya són:
– Nord-oest (costes gallegues).
– Cantàbrica (litoral cantàbric).
– Mediterrània (costes mediterrànies).
– Sud-atlàntica (litoral atlàntic andalús).
– Canària (illes Canàries).

La pesca a Espanya

4. Mineria, energia i construcció a Espanya

4.1. La mineria a Espanya

• Espanya ha estat un país amb recursos miners i amb grans reserves. La seva explotació va començar ja a l’Antiguitat.
• Al segle XIX, com que no tenia una demanda industrial pròpia que en fes rendible l’explotació, Espanya es va convertir en el país europeu que exportava més mineral, cosa que portà a un esgotament dels millors jaciments.
• La producció minera actual resulta escassa i insuficient per cobrir la demanda de la indústria espanyola, de manera que la importació de minerals d’altres països ha esdevingut una necessitat inevitable.

4.2. L’energia a Espanya

• Espanya és deficitària en fonts d’energia i per això és necessari importar-ne algunes, com per exemple el petroli i el gas.
• Les fonts d’energia amb què compta Espanya actualment són el carbó, l’energia nuclear, l’energia hidràulica i les energies alternatives (solar i eòlica).
• El consum d’energia a Espanya es pot veure frenat perquè les reserves energètiques utilitzades fins ara són limitades.
• Els grans problemes energètics que es plantegen a Espanya són:
– El creixement del consum energètic causat per l’augment de la població, pel creixement de les zones urbanitzades o l’expansió econòmica i industrial.
– La dependència energètica d’Espanya en relació amb uns altres països, produïda per la manca de fonts d’energia.
En no disposar de jaciments de carbó de qualitat, petroli i gas natural, ha de comprar-los a l’exterior.
• Per resoldre aquests problemes cal consumir menys energia i crear aparells, màquines i mitjans de transport que l’aprofitin més bé.

4.3. La construcció a Espanya

• La construcció és un sector clau per a l’economia espanyola.
• Des dels anys 1980 hi ha un creixement constant de l’obra pública (equipaments i infraestructures)
• A partir dels anys 1990 la construcció d’habitatges es converteix en el motor del sector, degut a factors demogràfics (augment de la població jove i arribada d’immigrants) i socials (increment de llars) i a la facilitat d’obtenir una hipoteca. Entre 1998 i 2007, els treballadors del sector van arribar al 12,1% de la població total ocupada.
La gran demanda de vivendes va generar una “bombolla immobiliària especulativa“, amb una alça constant dels preus i l’obtenció de ràpids i grans beneficis per a les immobiliàries.
• La crisi financera del 2007 ha afectat de ple el sector: els bancs van tallar la concessió de crèdits per a la compra d’habitatges. A més a més, des del 2010, les administracions han retallat les inversions en obra pública.

Energia i mineria a Espanya

5. La indústria a Espanya

5.1. El desenvolupament de la indústria a Espanya

• El desenvolupament industrial espanyol va començar al segle XIX, amb un cert retard respecte d’altres països de l’Europa occidental. 
• A la segona meitat del segle XX s’assolí un creixement i una expansió notables de l’activitat industrial i es va estendre a nous territoris.
• La crisi del petroli (1973) va arruïnar les indústries poc productives o antiquades i l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea obligà a una reconversió industrial, amb la introducció de noves tecnologies.

5.2. Principals sectors industrials

• Segons el volum de la seva producció i el nombre de treballadors que presenten, destaquen els següents sectors d’activitat:
– Indústria siderúrgica (en recessió).
– Indústria metal·lúrgica de transformació.
– Indústria naval (afectada).
– Indústria de l’automòbil (molt ben implantada).
– Indústria química.
– Indústria alimentària (a tot el país)
– Indústria d’alta tecnologia.
– Altres sectors: destaquen, a més, els sectors tèxtil, del cuir i del calçat, com també el paper i les arts gràfiques.   

5.3. Espanya dins la xarxa industrial europea

• El teixit industrial espanyol està molt relacionat amb les grans àrees urbanes i amb la xarxa de comunicacions.
• La indústria espanyola es concentra a quatre grans àrees industrials (Catalunya, Madrid, el País Basc i la Comunitat Valenciana) i uns quants nuclis industrials (Saragossa, Gijón, Sevilla, Vigo…). 
• Aquestes concentracions arriben a formar eixos industrials que uneixen entre si les àrees i els nuclis importants. Destaquen l’eix de l’Ebre i l’eix del Mediterrani.
• La Unió Europea ha finançat infraestructures de transport i comunicacions que connecten el teixit industrial espanyol al propi territori i amb les xarxes industrials europees.
• Espanya ocupa una posició discreta dins la xarxa industrial europea.

Lo indústria a Espanya

6. Comerç, transports i comunicacions a Espanya

6.1. El comerç espanyol i la Unió Europea

• L’activitat comercial espanyola es desenvolupa sobretot en l’àmbit de la Unió Europea. Està afavorida per les normes comunitàries, la lliure circulació interna i la moneda comuna, l’euro.
• La balança comercial espanyola és negativa, però la balança de pagaments és positiva:
– Balança comercial negativa: els productes que es compren a uns altres països valen més que els productes que es venen.
– Balança de pagaments positiva: gràcies als ingressos del turisme, les inversions estrangeres, etc.

6.2. Xarxa de transports i comunicacions

• S’han fet grans inversions per modernitzar la xarxa de transports i de comunicacions.
Xarxa de carreteres. Des de fa dècades, és la infraestructura de transport que ha rebut més renovacions i millores. El transport per carretera, però, té els inconvenients d’una densitat molt elevada a alguns llocs que origina congestions als desplaçaments quotidians i provoca una elevada contaminació i molts accidents.
Xarxa de ferrocarrils. La inversió en infraestructures ferroviàries és la gran aposta per als propers anys per millorar el transport per ferrocarril i fer-lo competitiu. Està en procés de millora. Hi destaquen les inversions en l’alta velocitat (AVE).
Transport marítim. S’utilitza per al comerç exterior i el tràfic de passatgers i de mercaderies. Facilita la circulació de viatgers a les illes, a Ceuta i a Melilla. S’estan realitzant inversions en infraestructures i equipaments portuaris.
Transport aeri. El seu desenvolupament a Espanya és cada vegada més gran i obliga a grans inversions per al millorament dels aeroports i de les aeronaus.

Xarxa de transports a Espanya

7. El turisme a Espanya

7.1. El model turístic espanyol actual

• A Espanya, el turisme es va convertir en un fenomen de masses a partir del 1960. Es tractava d’un turisme estranger, de sol i platja.
• A les últimes dècades s’ha afegit el turisme interior espanyol, que ha suposat un augment de les ofertes i de les activitats turístiques.
• Es manté el model de turisme basat en unes vacances massives a preus assequibles a causa de l’acció dels tour operators, que aconsegueixen unes tarifes molt baixes.
• Malgrat que el turisme predominant és el d’estiu, també s’aprecia un lent increment del turisme de temporada baixa, el turisme rural i el cultural.

7.2. Procedència i destinació del turisme exterior

• Els principals punts de procedència del turisme exterior que visita Espanya són el Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia, els Estats Units i Portugal.
• Les destinacions turístiques preferides són Catalunya, Canàries, les Illes Balears, Andalusia i la Comunitat Valenciana.

7.3. Infraestructura hotelera

• La major oferta d’hotels i hostals se situa a les Illes Balears i Catalunya, on hi ha una major concentració de places hoteleres, seguides d’Andalusia, les Canàries i la Comunitat Valenciana.
• Això ens indica que la distribució dels establiments hotelers encara respon al model de turisme massiu exterior.

7.4. Turisme interior i mobilitat temporal

• Actualment, els serveis vinculats al temps lliure impliquen una gran mobilitat de la població del propi país.
• Actualment s’han introduït noves formes de lleure en els costums dels ciutadans espanyols: esports d’aventura, esquí, golf, turisme rural…
• Aquestes activitats comporten desplaçaments que generen, al seu torn, altres serveis com els vinculats al transport i a l’hostaleria.

El turisme a Espanya

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s