La Segona República (1931-1936)

Introducció

La Segona República (1931-1936)

• La crisi de la dictadura va conduir al derrocament de la monarquia i el 1931 es va proclamar la República.
• Els governs republicans van emprendre un programa de reformes que va trobar l’oposició dels grups socials més conservadors.

Eix cronològic de la Segona República Espanyola (1931-1936)

1. De la Monarquia a la República

1.1. La proclamació de la República

• Les eleccions municipals d’abril de 1931 es van presentar com un plebiscit entre monarquia o república
• La coalició republicanosocialista va triomfar a les grans capitals i a les regions industrials.
• El resultat evidenciava un rebuig a la monarquia i un desig de canvi polític. Milers de ciutadans van sortir al carrer per demanar  la proclamació de la República.
• Davant de la nova situació, el rei Alfons XIII va suspendre la potestat reial i va abandonar el país cap a l’exili. El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la República.

Al·legoria de la República espanyola (Teodoro Andreu, 1931)

1.2. El govern provisional

•Immediatament es va formar un govern provisional, integrat per republicans, socialistes i catalanistes d’esquerra, que va tenir el poder entre l’abril i el juny de 1931.
• En aquest temps, aquest govern va iniciar les primeres reformes. Entre les seves accions, es poden destacar:
– Una amnistia política per als presos polítics i llibertat de partits i sindicats.
– Unes lleis socials per millorar la situació dels jornalers.
– L’establiment d’una Generalitat Provisional de Catalunya.
– La convocatòria d’eleccions a Corts Constituents.

El Govern Provisional de la Segona República
Eleccions generals del juny de 1931

1.3. La Constitució del 1931

• Els principis de la nova Constitució van ser:
– Consolidació de la democràcia: es reconeixia el sufragi universal masculí i femení i s’establia la divisió de poders. El poder legislatiu residia a les Corts, el poder executiu, en el Consell de Ministres i en el President de la República.
– Reconeixement d’alguns governs autònoms. L’Estat es configurava de forma integral, però s’acceptava la possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions.
Aconfessionalitat de l’Estat. Es proclama la separació de l’Església i l’Estat.
– Drets individuals i àmplies llibertats públiques i privades. 
•Una vegada aprovada la Constitució, Niceto Alcalá Zamora va ser elegit president de la República.

2. El Bienni Reformista (1931-1933)

2.1. Les reformes republicanes

• El nou govern es va imposar modernitzar el país en un sentit democràtic, laic i descentralitzat:
Reforma militar: Azaña va iniciar la reforma de l’exèrcit, elaborant una llei de retirs que va possibilitar la jubilació de la meitat dels oficials; es va sotmetre l’exèrcit al poder civil; i es van substituir els comandaments considerats contraris a la República.
– Reforma religiosa i educativa: es va intentar disminuir la influència de l’Església i es va promoure una educació pública laica.
– Reforma territorial: es va iniciar la descentralització de l’Estat obrint diversos processos autonòmics, oferint la possibilitat d’elaborar estatuts d’autonomia i crear governs autònoms.
Reforma agrària: es va intentar posar fi al problema del latifundisme i de l’atur dels jornalers, i incrementar la capacitat adquisitiva dels pagesos.

Reformes del govern republicanosocialista
La reforma militar
La reforma agrària del 1932

2.2. L’oposició a les reformes

• Però aquestes reformes no van satisfer gairebé ningú: els sectors conservadors s’hi van oposar i els sectors obreristes i pagesos es van radicalitzar davant de la lentitud d’alguns canvis.
• D’una banda, el reformisme republicà es va trobar amb l’oposició dels grans propietaris agraris, la jerarquia de l’Església catòlica, una part de l’exèrcit i sectors de les classes altes i mitjanes.
-El 1932, un cop d’Estat dirigit pel general Sanjurjo, va ser frenat pel govern. 
– Les forces de la dreta es van reagrupar en la Confederación Española de Derechas Autónomas.
– Va sorgir un grup de caràcter feixista, la Falange Española.
– Els monàrquics i els carlistes es van unir a l’oposició.
• Des de l’obrerisme, la UGT es va radicalitzar i un grup d’anarquistes van apostar per la insurrecció armada. Hi va haver aixecaments (com el de Casas Viejas, 1933).

Fets de Casas Viejas (1933)

3. La Catalunya republicana

3.1. La Generalitat provisional

• En les eleccions del 1931 Esquerra Republicana va esdevenir el partit hegemònic de Catalunya. Després de la victòria electoral, Francesc Macià, principal dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya, va proclamar la República Catalana dins la Federació Ibèrica i assumí la sobirania de Catalunya.
• Es va negociar amb el govern de la República Espanyola la creació de la Generalitat, que va iniciar un govern provisional que aconseguí aprovar, el 1932, l’Estatut d’Autonomia. Així, es van celebrar les primeres eleccions al Parlament, que donaren la presidència a Macià.

3.2. L’Estatut d’Autonomia del 1932

• Es va elaborar un projecte d’estatut (Estatut de Núria, 1931), aprovat en referèndum. A les Corts de Madrid, però, l’Estatut va ser considerablement retallat.
• Pel setembre de 1932 es va aprovar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que presentava les següents característiques:
– L’Estatut del 1932 reconeixia Catalunya com una regió autònoma dins de l’Estat espanyol.
– Les institucions bàsiques de la Catalunya autònoma eren el Parlament, el Consell Executiu o govern de la Generalitat i el President.
– La Justícia quedava en mans del govern de Madrid, tot i constituir-se el Tribunal de Cassació de Catalunya.
– El català i el castellà eren reconeguts com a llengües oficials.

Manifestació en favor de l’Estatut de Catalunya
Campanya en contra de l’Estatut català
Celebració de l’Estatut a la Plaça de Sant Jaume (1932)

3.3. Les forces polítiques

• L’etapa republicana remodelà l’estructura de partits a Catalunya:
– L’hegemonia estava en mans d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), liderada per Macià i Companys. A la dreta hi havia la Lliga Regionalista, que va passà a denominar-se Lliga Catalana.
– Al centre es trobaven Acció Catalana Republicana (ACR) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC).
– Entre l’obrerisme, el sindicalisme anarquista (CNT) era la força majoritària.
– També hi havia partits de caire marxista, com el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
•Les primeres eleccions al Parlament es van celebrar el 1932 i van donar la victòria a Esquerra Republicana.

3.4. L’obra de la Generalitat

• L’etapa de la Generalitat també va permetre continuar i ampliar l’obra de la Mancomunitat: foment de l’agricultura, la protecció social, l’ensenyament i la llengua catalana.
– Va crear i organitzar les institucions pròpies de l’administració catalana.
– La Generalitat va crear escoles i centres d’ensenyament secundari i professional, com també la Universitat Autònoma.
– Es van millorar les condicions laborals i salarials dels mestres, es va introduir la coeducació i es van engegar moviments de renovació pedagògica.
– Pel que fa a la llengua, es va aprofundir en la normalització del català i es va publicar el diccionari de la llengua catalana de Pompeu Fabra.

Presidents de la Generalitat republicana: Francesc Macià i Lluís Companys
La Generalitat republicana

4. El Bienni Conservador i el Front Popular (1933-1936)

4.1. Els governs conservadors

• El govern reformista va entrar en crisi per culpa de la repressió de Casas Viejas. Azaña va presentar la seva dimissió i el president de la República, Alcalá Zamora, va dissoldre les Corts i va convocar noves eleccions per al novembre de 1933.
• Les eleccions van ser guanyades pels partits de dreta i de centre, i Alejandro Lerroux, del Partit Radical, va ser elegit president amb el suport parlamentari de la CEDA.
• El nou govern va iniciar un procés de desmantellament de l’obra reformista del bienni anterior, cosa que va provocar una radicalització més gran de les esquerres.

Eleccions generals del novembre de 1933
El Bienni Negre: Azaña-Gil Robles-Alaclá Zamora

4.2. Les revoltes del 1934

• El 1934 hi va haver una remodelació del govern, que va donar entrada a tres ministres de la CEDA. Això va encendre l’esclat de revoltes a tot el país, especialment a Astúries i Catalunya, que van ser durament reprimides.
– A Astúries, la revolució va tenir un caràcter més social.
– A Catalunya, va ser el mateix president Lluís Companys qui va encapçalar la insurrecció, proclamant l’Estat Català dins de la República Espanyola. La rebel·lió va ser sufocada.

Els Fets del Sis d’Octubre a la premsa

4.3. El Front Popular (1936)

• Les desavinences entre els partits de la coalició governamental (Partit Radical i CEDA) i els escàndols de corrupció al govern van portar a la convocatòria de noves eleccions al febrer de 1936.
– Les forces de centreesquerra es van agrupar al Front Popular.
– La dreta hi va acudir dividida entre el Bloc Nacional, la CEDA i Falange Española. El seu programa pretenia modificar la Constitució en un sentit conservador.
•Va guanyar les eleccions el Front Popular. Manuel Azaña va ser nomenat nou president de la República.

Eleccions generals del febrer de 1936
Comparativa eleccions 1933 i 1936

4.4. La preparació del cop d’Estat

• La divisió entre dretes i esquerres es va deixar sentir al carrer.
– Els sectors més radicals de l’esquerra propugnaven la revolució social.
– Els extremistes de dretes defensaven la necessitat d’un cop d’Estat que posés fi a la República i al procés de reformes.
• Les tensions entre els blocs oposats va desencadenar un clima de violència social.
• Aquest clima de violència va ser el pretext a partir del qual les forces conservadores van decidir interrompre per les armes el procés reformista republicà.
• Les conseqüències del cop serà l’esclat de la guerra civil espanyola.

Cap a la guerra civil

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s