Els descobriments geogràfics: l’imperi americà

Introducció

Els grans descobriments geogràfics

• A finals del segle XV, els progressos en la construcció de vaixells i en les tècniques de navegació van permetre que els navegants europeus anessin a descobrir noves rutes marítimes.
• En un període de temps breu, s’arribà al continent americà i es donà la primera volta al món.
• Els grans descobriments geogràfics, realitzats fonamentalment per portuguesos i castellans, van obrir noves rutes comercials i van reactivar els intercanvis.
• L’arribada a Amèrica de Cristòfor Colom va ampliar els horitzons geogràfics coneguts.

L’era dels descobriments
Principals rutes dels descobriments

1. Els grans descobriments geogràfics

1.1. Els objectius dels grans viatges

A l’Edat Mitjana, el comerç europeu amb Orient es realitzava a través de la ruta de la seda que recorria el Mediterrani, arribava a Constantinoble i travessava Àsia central.
El 1459, els turcs van conquerir Constantinoble i van obstaculitzar les vies tradicionals de comerç amb Orient. Per això es va fer necessari trobar noves vies marítimes.
A partir del segle XV, es van desenvolupar una sèrie d’expedicions marítimes que van obrir noves rutes comercials, van arribar a nous continents i van ampliar el món fins aleshores conegut.

1.2. Les expedicions portugueses

Els navegants portuguesos van ser els primers a aventurar-se cap al sud per l’Atlàntic, obrint noves rutes:
La ruta africana. Van arribar a les illes Madeira (1418) i a les Açores (1431). Més tard, van costejar la costa africana cap al sud i van arribar al golf de Guinea (1460), on van establir colònies comercials.
La ruta de l’Índia. L’expedició dirigida per Vasco da Gama, va arribar fins a la costa de l’Índia (1498), obrint el camí posterior cap a les illes de les Espècies.

Rutes portugueses cap a l’Índia

2. Castella troba un nou continent

2.1. El projecte de Colom

Cristòfor Colom, un mariner possiblement genovès, pensava que podia arribar a Àsia navegant cap a l’oest, a través de l’Atlàntic, sense haver de costejar Àfrica.
Colom va presentar el seu projecte als Reis Catòlics, i Isabel va accedir a finançar l’expedició, firmant les Capitulacions de Santa Fe (1492).

Cristòfor Colom
El projecte de Colom

2.2. Els quatre viatges colombins

El primer viatge. La primera expedició de Colom va sortir del port de Palos l’agost de 1492. Les embarcacions van iniciar la travessia de l’Atlàntic, i el 12 d’octubre de 1492 van veure terra.
Van descobrir la petita illa de Guanahaní, a les Bahames, que Colom va anomenar San Salvador. Més tard van explorar l’illa de Cuba i Haití. A principis de 1493 l’expedició va tornar a Espanya.
Els altres viatges de Colom. La segona expedició va sortir el 1493. Es van establir a l’illa anomenada per Colom Hispaniola. Es van establir factories comercials.
Al tercer viatge (1498), Colom va arribar a l’illa de Trinitat. Al quart viatge (1502) va recórrer les costes d’Amèrica Central.

Els viatges de Colom i el repartiment del Nou Món

2.3. El repartiment entre Espanya i Portugal

Els Reis Catòlics van demanar al papa la sobirania de les terres descobertes per Colom per explorar-les i evangelitzar-les.
Però Portugal també aspirava al control dels mars i les terres explorades pels seus mariners. Per evitar conflictes, es va firmar el Tractat de Tordesillas (1494).
Aquest document establia una línia imaginària 370 llegües a l’oest de les illes del Cap Verd que repartia les terres que s’havien de colonitzar: les situades a l’oest del meridià serien per a Castella, i les de l’est, per a Portugal.

3. Els pobles precolombins

3.1. El continent desconegut

Quan van arribar els europeus al continent americà, els pobles que l’habitaven havien desenvolupat civilitzacions pròsperes i alguns havien creat grans imperis: asteca, maia i inca.
Feien servir la pedra com a material bàsic.
Quan Colom i els seus homes van arribar a aquest Nou Món es pensaven que havien arribat a l’Índia. Per això, van anomenar les Índies a aquests territoris i indis als seus habitants.
Aquestes cultures indígenes també són conegudes com a precolombines, és a dir, anteriors a l’arribada de Colom.

3.2. Les civilitzacions precolombines

Els maies. La civilització maia es va estendre pel sud de la península del Yucatán entre els segles V i XV.
Eren agricultors que vivien del conreu del blat i s’organitzaven en ciutats Estat independents. Van desenvolupar grans coneixements d’astronomia i de matemàtiques.
Els asteques. Van ser un poble guerrer i van conquerir un gran imperi, que s’estenia pel centre i el sud de Mèxic. L’agricultura i el comerç eren les seves principals activitats econòmiques.
Els inques. La civilització inca es va desenvolupar a Amèrica del Sud. Van crear un imperi amb centre a la regió de Cuzco.

Les civilitzacions precolombines
Un temple maia

4. Conquesta i organització de l’imperi americà

4.1. Les grans expedicions

La conquesta de Mèxic. El 1518 una expedició dirigida per Hernán Cortés va desembarcar en territori mexicà i va fundar Veracruz.
La conquesta del Perú. El 1531, Francisco Pizarro va dirigir la conquesta de l’imperi inca (actual Perú, Equador i part de Bolívia).
Altres conquestes. A la mateixa època, Núñez Cabeza de Vaca va explorar Florida, Texas i Califòrnia. Més cap al sud, Almagro i Pedro de Valdivia van conquerir Xile.
Es va fundar Buenos Aires i, finalment, a Àsia, van ser conquerides les illes Filipines.

Conquesta i expansió de l’imperi americà al segle XVI

4.2. L’organització dels territoris conquerits

Els territoris conquerits van ser incorporats a la Corona de Castella, que havia finançat el descobriment i que va controlar la seva colonització.
Immediatament s’hi van introduir la llengua, la cultura, i la religió i les lleis de Castella.
Es van fundar dos virregnats: Nova Espanya i el Perú. A cadascun hi havia un virrei al capdavant. Els virregnats tenien diverses províncies regides per governadors.
També s’hi van instaurar els municipis, amb ajuntaments per governar les ciutats, i les audiències per a les qüestions legals i de justícia.

5. La colonització de l’Amèrica espanyola

5.1. L’explotació dels recursos

• Els nous territoris americans van representar una font d’ingressos important per a Castella, i especialment per a la Corona.
• Una vegada s’hi van haver establert, els colonitzadors van buscar fonts de recursos estables i van exigir a la Corona la concessió de terres i mines.
• Les terres es van repartir entre els colonitzadors i per treballar-les es va establir el sistema d’encomienda.
• El ràpid descobriment d’or i plata va fer que es dictessin normes per a l’explotació i la comercialització d’aquests metalls.

Una encomienda americana
Treball en una encomienda

5.2. El comerç americà

Les Índies van ser una font d’intercanvis comercials.
El monopoli de tot aquest comerç es va concedir al port de Sevilla, des del qual salpaven i al qual arribaven tots els vaixells.
El 1503 es va crear la Casa de Contratación de Sevilla, per controlar el tràfic comercial.

El port de Sevilla

5.3. La societat colonial

• El poder polític i econòmic es trobava en mans dels espanyols, que arribaven de la Península per exercir-hi tot tipus de càrrecs.
• Però la majoria de la població estava formada per amerindis, d’ètnies molt diferents.
• Els criolls, descendents dels colonitzadors, eren ja a finals del segle XVI molt nombrosos.
• A les zones on la mà d’obra nativa era escassa s’hi va transportar població negra d’Àfrica perquè hi treballés com a esclava.

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s