L’Imperi dels Àustries

Introducció

L’imperi dels Habsburg

• A principis del segle XVI, Carles I va ocupar el tron de la monarquia hispànica i va instaurar la dinastia anomenada d’Habsburg o d’Àustria.
• Carles I ostentà el títol d’emperador per la seva herència alemanya, però en el regnat del seu successor, Felip II, els territoris austríacs van quedar deslligats de la Corona espanyola.
• Amb els monarques del segle XVII, Felip III, Felip IV i CarlesII, l’imperi va començar una lenta decadència.

Els Àustries espanyols

1. L’Imperi Universal: Carles I

1.1. Carles d’Habsburg, hereu d’un imperi

Carles I d’Espanya i V d’Alemanya (1516-1556) va acumular una gran herència:
– Per part materna (era fill de Joana de Castella, hereva dels Reis Catòlics) va heretar el regne de Castella, Navarra, la Corona d’Aragó, els territoris italians i les possessions americanes.
– Per part paterna (era fill del príncep alemany Felip d’Habsburg) va heretar els Països Baixos, Luxemburg i el Franc Comtat.

L’imperi europeu de Carles I

1.2. Els problemes interns

Carles I, educat a Flandes, va arribar a la Península el 1517, sense parlar castellà i envoltat de consellers flamencs.
El 1520 va anar a Alemanya, enmig del malestar cada vegada més gran de la població, que va esclatar en diverses revoltes:
– La revolta de les Comunitats (1520-1521) va tenir lloc en diverses ciutats de Castella com a protesta dels gentilhomes, els artesans i els comerciants per la política econòmica.
– Les Germanies (1519) van esclatar a la Corona d’Aragó. Va ser una revolta d’artesans i de pagesos que demanaven l’accés als càrrecs municipals i la millora dels arrendaments del camp.

1.3. Els conflictes exteriors

La defensa de l’autoritat imperial i del catolicisme va fer que Carles I mantingués nombroses guerres:
– Es va enfrontar a França (1525-1544), el seu gran rival a Europa.
– Va mantenir una sèrie de guerres contra els turcs (1529-1541), que amenaçaven la zona del Danubi i el Mediterrani.
Una part dels prínceps alemanys va donar suport a les posicions de Luter (protestantisme) i es van enfrontar a l’autoritat política de l’emperador.
Es van iniciar llargues guerres de religió. Malgrat els èxits inicials, l’emperador va haver d’acceptar finalment, a la Pau d’Augsburg, la igualtat del catolicisme i del protestantisme.

Les guerres de religió

2. L’Imperi Hispànic: Felip II

2.1. El govern de Felip II

Felip II va regnar sobre un imperi en el qual els dominis americans van assolir la màxima expansió.
Com que no era emperador, va poder governar per als interessos de la monarquia hispànica.
El monarca s’encarregava personalment del govern des de Madrid, que va convertir en capital el 1561.
El poder del monarca va augmentar i es va accentuar la centralització.
Felip II va ampliar el sistema de consells amb la funció d’assessorar-lo.

2.2. La defensa de l’ortodòxia catòlica

A la Península, Felip II va imposar l’esperit de la Contrareforma i la seva lluita contra el protestantisme.
L’existència de molts conversos va propiciar encara més la persecució per motius religiosos. Amb aquesta finalitat es va impulsar l’actuació de la Inquisició.
Els problemes més greus es van produir per la persecució dels moriscos granadins, als quals es va prohibir l’ús de la llengua i dels vestits i conservar els seus costums.
Això desencadenà la Insurrecció de las Alpujarras (1567), que va ser sufocada després de tres anys de lluites.

La rebel·lió de les Alpujarras

2.3. La política exterior

Felip II, per mantenir l’hegemonia política i imposar el catolicisme a Europa:
Es va enfrontar als francesos i els va derrotar a la batalla de Saint-Quentin (1557).
Per frenar l’expansió musulmana pel Mediterrani, va organitzar una gran flota aliada que es va enfrontar als turcs (batalla de Lepant, 1571).
Contra Anglaterra, que donava suport als protestants i atacava la flota espanyola que comerciava amb Amèrica, va enviar una enorme flota, l’Armada Invencible (1588).
La rebel·lió de Flandes (1568).
L’annexió de Portugal (1580).

L’Imperi europeu dels Àustries: possessions de Carles I i de Felip II
Els terços de l’exèrcit de la monarquia hispànica
El Monestir d’El Escorial, construït per commemorar la victòria a la Batalla de Sant Quintí
La Guerra de Flandes

3. Economia i societat hispànica al segle XVI

3.1. L’arribada de plara i d’or

Durant el segle XVI es va produir una gran demanda de productes per a les noves terres d’Amèrica, un gran creixement del comerç, i una ingent aportació d’or i plata d’Amèrica.
Aquesta situació no va millorar les condicions econòmiques i socials de la població.
L’entrada d’enormes quantitats de metall preciós va provocar un efecte de pujada dels preus, que va fer disminuir el poder adquisitiu de les classes populars i va reduir el seu nivell de vida.

Revolució dels preus del segle XVI

3.2. L’economia

La demanda de productes agrícoles amb prou feines va poder ser coberta amb la producció dels regnes hispànics.
La indústria artesana també va veure augmentar la demanda de productes, però la política de la monarquia va afavorir els exportadors de llana.
El comerç va ser el sector que va experimentar un desenvolupament més gran.

3.3. La demografia

Durant el segle XVI, la població dels regnes hispànics va augmentar, especialment a Castella.
La població urbana era escassa i poques ciutats superaven els cinc mil habitants.

Població espanyola al segle XVI

3.4. La societat

El predomini social radicava en la noblesa, especialment en els títols de Castella i dels Grans d’Espanya.
Juntament amb el clero, la noblesa acumulava un percentatge altíssim de les rendes i riqueses del regne i no pagaven impostos.
Els no privilegiats eren majoritàriament pagesos, subjectes al pagament de tributs i tota mena d’obligacions: rendes senyorials, delmes, etc.
A la societat espanyola hi havia grups diferenciats per la seva procedència ètnica o religiosa: els moriscos i els jueus conversos.

Uns habitatges al segle XVI
Un corral de comèdies

4. El segle XVII: el declivi de l’Imperi

4.1. Felip III: el govern dels privats

Felip III, fill i successor de Felip II, va inaugurar una nova etapa política dels Habsburg espanyols. Va renunciar a exercir personalment les tasques del govern.
Les tasques del govern van passar a mans de ministres omnipotents, els validos o privats.
Felip III va tenir un regnat breu i pacífic. Va lliurar el govern al duc de Lerma, que va aconseguir mantenir la pau a l’exterior.
A l’interior, el fet més rellevant va ser l’expulsió dels moriscos (1609), que va agreujar els problemes agrícoles.

4.2. Felip IV: la fi de l’hegemonia a Europa

Amb Felip IV, Espanya va tornar a involucrar-se en els conflictes europeus. Les causes d’aquest canvi s’han de buscar en l’esclat de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
El comte-duc d’Olivares, privat del rei, era partidari de la guerra amb la qual pretenia mantenir l’hegemonia dels Habsburg a Europa. Malgrat algunes victòries inicials, aviat es van succeir les derrotes.
La Pau de Westfàlia (1648) va posar fi a la guerra.
A Catalunya les autoritats van demanar ajuda a França i la guerra es va allargar fins al 1652. La pau es va firmar amb França el 1659 (Pau dels Pirineus), però va significar el lliurament del Rosselló i part de la Cerdanya als francesos.

El declivi de l’Imperi dels Àustries

4.3. Carles II: la fi de la monarquia dels Habsburg

El regnat de l’últim rei dels Habsburg, Carles II, va constituir el moment més crític de l’imperi. Es van unir la pròpia incapacitat del rei, la corrupció dels validos, etc.
Carles II va morir sense descendència, cosa que va provocar un greu conflicte successori entre els partidaris del candidat francès (Felip de Borbó) o del candidat austríac (Carles d’Àustria).
El triomf francès va suposar la fi dels Habsburg a Espanya.

Carles II

5. La crisi social i econòmica del segle XVII

5.1. La crisi demogràfica

• El segle XVII es va caracteritzar per una forta recessió demogràfica, general arreu d’Europa, però greu als regnes hispànics.
• La població va registrar un retrocés important.
• Les causes són: el flux migratori al nou continent, les baixes ocasionades per les guerres, l’expulsió dels moriscos i les pestes i epidèmies ocorregudes entre 1601-1685.

5.2. La crisi econòmica

L’agricultura va empitjorar la precària situació que arrossegava.
La ramaderia va veure com es reduïa el nombre de caps de bestiar, a causa d’una sequedat molt gran de les pastures i de la destrucció provocada per diverses guerres peninsulars.
La indústria i el comerç van patir una disminució profunda. La causa va ser la competència dels productes estrangers i l’escassa capacitat de compra d’una població arruïnada.
Ni l’augment dels impostos ni les constants devaluacions de la moneda van poder salvar la Hisenda Reial, que es va declarar en fallida en diverses ocasions.

5.3. Els problemes socials

• El flux de riquesa que provenia d’Amèrica durant el segle XVI es va fer servir per consolidar un model social de tipus nobiliari en què els capitals es dedicaven a la compra de terres, cases, etc.
• Davant d’uns pocs privilegiats hi havia una enorme massa de població empobrida: els pagesos havien perdut les seves terres, els artesans s’havien empobrit, etc.
• No hi havia sectors que mantinguessin una vida digna com a producte del treball.
• Només els territoris perifèrics, especialment la Corona d’Aragó, marginats de l’aventura americana, no van notar tant la crisi.

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s