La Unió Europea

Introducció

La Unió Europea

• La Unió Europea (UE) és una associació d’estats independents formada per 27 membres.
• Va ser establerta el 1992, mitjançant el Tractat de la Unió Europea (TUE) i és la successora de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) creada el 1957.
• La UE té institucions pròpies i un ordenament jurídic comú per als estats que la integren.

1. El procés de construcció: la CEE

1.1. El camí cap a la unitat europea

• Al final de la Segona Guerra Mundial, en un món marcat per l’enfrontament entre els dos blocs, una sèrie de pensadors van creure necessari crear una integració europea.
– Es van crear l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), i el Consell d’Europa.
– El 1951 es va crear la Comunitat Econòmica del Carbó i de l’Acer (CECA).

1.2. El Tractat de Roma: l’Europa dels Sis

• La creació d’un mercat comú europeu va començar amb el Tractat de Roma (1957), que va posar les bases per a la lliure circulació de béns, serveis, persones i capitals, i per al desenvolupament de lleis comunes.
• Això permetia economies d’escala, és a dir, abaratir els productes en augmentar-ne la quantitat total produïda.
• El 25 de març de 1957 es van signar a Roma els tractats fundacionals de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat de l’Energia Atòmica (EURATOM).
• Els signants d’aquest acord històric van ser França, els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Itàlia i la República Federal Alemanya.
• El Tractat de Roma establia en el seu preàmbul l’objectiu polític de la integració progressiva entre els diversos països membres.

1.3. L’ampliació de la CEE

• Durant la dècada de 1960 es va manifestar que l’èxit econòmic assolit pels Estats de la CEE era molt gran.
• El 1973, Gran Bretanya es va integrar a la CEE, amb Irlanda i Dinamarca.
• La caiguda de les dictadures militars a Grècia (1974), Portugal (1974) i Espanya (1975) va propiciar la seva adhesió a la CEE.

2. La creació de la Unió Europea

2.1. L’Acord de Schengen i l’Acta Única

• El 1979 va néixer el Sistema Monetari Europeu per garantir l’estabilitat monetària, i es va crear l’ecu, antecedent de l’euro.
• El 1985, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg, França i Alemanya van signar l’Acord de Schengen.
• Aquest acord garantia la lliure circulació de persones i la gradual supressió de fronteres entre els Estats membres.
• El 1986 es va ratificar l’Acta Única, que implicava la creació d’un únic espai econòmic, però també social, per a tots els països de la Comunitat.

2.2. El Tractat de Maastricht: la Unió Europea

• El Tractat de la Unió Europea, signat a Maastricht el 1992, va decidir la unió monetària, va facilitar la participació ciutadana, va fixar polítiques de solidaritat entre regions i va establir objectius comuns.
•El Tractat de Maastricht va consagrar oficialment el nom d’Unió Europea, i va instaurar tres grans pilars de polítiques comunes:
– El pilar més important agrupa allò establert als tractats comunitaris, així com les institucions i competències supranacionals de la Unió.
– El segon pilar es refereix a la Política Exterior i de Seguretat Comuna, fonamentat en la cooperació entre governs.
– El tercer pilar es basa en la Justícia i els Afers d’Interior.

El Tractat de Maastricht: la creació de la Unió Europea

2.3. La Unió Europea i els seus objectius

• La Unió Europea es regeix per uns valors bàsics: la democràcia, Estat de dret i drets humans.
• Els objectius de la Unió Europea són: impulsar el progrés econòmic i social, afirmar la identitat europea, implantar una ciutadania europea i desenvolupar un espai de llibertat, seguretat i justícia.
• La Unió és un conjunt heterogeni d’estats en els àmbits econòmic, social, cultural i lingüístic.
• La UE encara és feble en política exterior, defensa i alguns aspectes socials i culturals.
• Hi ha una política econòmica regional per reduir les desigualtats i evitar que la liberalització econòmica s’accentuï (fons estructurals i fons de cohesió).

2.4. Els nous membres de la Unió Europea

• L’1 de gener de 1995 va tenir lloc la quarta ampliació de la Unió Europea amb l’entrada d’Àustria, Finlàndia i Suècia. Naixia l’Europa dels Quinze.
• El 2004 es va produir l’adhesió de deu nous estats i el 2013 es va produir la darrera incorporació fins ara, Croàcia.
• La Unió Europea s’ha convertit en una organització de 28 estats.

3. Les institucions europees

3.1. Institucions de la Unió Europea

• La Unió Europea està formada per institucions supranacionals que estan per damunt dels estats.
•  La Comissió Europea. És l’òrgan executiu de la UE: administra les polítiques comunes de la UE, elabora el pressupost i garanteix el compliment d’acords i tractats. Està formada pel president i els comissaris.
•  El Parlament Europeu. És l’òrgan legislatiu: elabora normes i aprova el pressupost, controla els altres organismes de la UE. És elegit per sufragi universal.
• El Consell de la Unió Europea. Exerceix una funció legislativa, juntament amb el Parlament. És el principal organisme de presa de decisions.
Comprèn:
– El Consell Europeu el formen els caps d’Estat o de govern dels estats membres, juntament amb els seus ministres d’afers exteriors. És l’òrgan polític màxim i defineix les orientacions generals.
– El Consell de Ministres el formen els ministres d’afers exteriors i els ministres que hi siguin requerits. S’hi prenen les decisions més importants.
• El Tribunal de Justícia garanteix el respecte, la interpretació i el compliment de les lleis europees.
• El Defensor del Poble pot ser consultat pels ciutadans que creguin que han estat tractats injustament per alguna institució europea.

4. Les polítiques comunes de la U nió Europea

4.1. El pressupost de la Unió Europea

• Per poder finançar-se, la UE compta amb uns ingressos, que provenen de:
– Exaccions agrícoles.
– Drets de duanes.
– Quota sobre l’IVA.
– Quota en relació amb el PIB.
• Els contribuents més grans de la UE són els estats més rics.

4.2. Les polítiques de cohesió

• La política econòmica regional per reduir les desigualtats i evitar que la liberalització econòmica s’accentuï  s’ha concretat en els fons estructurals i els fons de cohesió, que permeten atorgar préstecs a les regions més pobres i crear-hi infraestructures. A més, es dediquen també a cultura i educació, a crear ocupació i a mantenir els sectors agrícola i pesquer.
– Recentment s’ han incorporat països amb un grau de desenvolupament divers, i això ha fet necessari emprar els fons per reduir els desequilibris territorials.
• El 1994 es van crear els Fons de Cohesió com una transferència de recursos financers entre els països pròspers i els menys pròspers.
– Els fons es destinen als estats membres de la Unió amb un PIB per capita inferior al 90% de la mitjana europea.
• Hi ha també els Fons Estructurals orientats a fomentar altres polítiques de cohesió econòmica i social dins de la UE.

Ajudes de la Unió Europea

4.3. La política agrària i pesquera de la Unió Europea

• La Unió Europea va potenciar l’agricultura per no dependre d’altres països.
• La Política Agrària Comuna (PAC), que té com a finalitat l’autoconsum, ha aconseguit un excés de producció.
• El Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrària (FEOGA) decideix com es reparteixen entre els estats els ajuts destinats a l’agricultura i a la ramaderia.
• La Política Pesquera Comuna (PPC) estableix les zones, les captures i els tractats de pesca extracomunitaris.

4.4. La unió econòmica i monetària

• El Tractat de la Unió Europea va establir la Unió Econòmica i Monetària (1999) per la qual es va crear una moneda única, l’euro, que hauria de garantir la lliure circulació de capitals.
• L’euro va entrar en circulació el gener del 2002 a onze països de la UE.
• El Banc Central Europeu s’encarrega de coordinar les polítiques econòmiques i garantir el funcionament de la nova moneda.

La zona euro

5. Els reptes de futur de la Unió Europea

5.1. El Tractat de Reforma

• L’octubre de 2004 es va signar a Roma el Tractat de la Constitució europea.
• El primer país que el va sotmetre a referèndum va ser Espanya i va resultar aprovat. Però va ser rebutjat a França i als Països Baixos.
• Arran d’aquests vots negatius, el Consell va anunciar la paralització del procés i l’obertura d’un període de reflexió.
• El juny de 2007, el Consell Europeu va arribar a un acord per substituir la Constitució Europea per un Tractat de Reforma, que modifica els tractats anteriors i reorganitza les institucions.
• El Tractat va ser aprovat a Lisboa  l’octubre de 2007 i va entrar en vigor el desembre de 2009.

Tractat de Lisboa

5.2. El paper de la Unió Europea al món

• Des d’un punt de vista econòmic, la Unió Europea és el centre mundial de les activitats econòmiques, les finances i el comerç.
• Des d’un punt de vista polític, els països que formen la Unió posseeixen interessos diversos en el camp internacional i les seves polítiques d’aliances són divergents molt sovint.
• La Unió Europea duu a terme polítiques importants de cooperació i d’ajuda al desenvolupament a molts països del Tercer Món.

5.3. Els grans eixos industrials a la Unió Europea

• La indústria és l’origen del desenvolupament econòmic europeu, i ocupa el 25% de la població activa.
• El seu eix principal va des del sud-est del Regne Unit fins al nord d’Itàlia, seguint la vall del Rin (Alemanya).
• A la resta de la UE, al Regne Unit, i a l’Europa de l’Est, les indústries tradicionals es troben en recessió, però les indústries d’alta tecnologia, en canvi, experimenten un gran dinamisme.

5.4. Els serveis, el comerç i les comunicacions a la Unió Europea

• Actualment, els serveis ocupen més del 65% de la població activa de la Unió Europea, i proporcionen la major part de la riquesa.
• El desenvolupament tecnològic ha modernitzat la producció agrària i industrial i ha alliberat mà d’obra per als serveis. A més, sorgeixen activitats noves relacionades amb necessitats socials també noves.
• Els intercanvis comercials de la UE amb la resta del món adquireixen un gran volum.
• La UE compta amb una xarxa potent de transports per a la circulació de persones i de mercaderies:
– El transport sol fer-se per carretera.
– La seva xarxa ferroviària s’està millorant amb les línies del Pla General d’Alta Velocitat.
– El transport marítim de mercaderies representa el 90% del comerç exterior de la UE.
– El transport aeri és fonamental per a la cohesió econòmica i social de la UE.

Xarxa de carreteres a la Unió Europea
Xarxa ferroviària a la Unió Europea

6. La integració d’Espanya a la CEE

6.1. Les negociacions per a l’ingrés a la CEE

• Després del restabliment de la democràcia, a partir de 1977, es va proposar l’ingrés d’Espanya a la CEE.
• Entre el 1977 i el 1980, com a requisits per al seu ingrés a la CEE, Espanya va haver de ratificar diversos convenis internacionals.
• A més, la CEE exigia a Espanya una reestructuració en profunditat de la seva economia i la seva legislació per apropar-les als països comunitaris.

6.2. La reconversió econòmica

• L’adequació de l’economia espanyola als criteris comunitaris va exigir transformacions.
• Espanya va iniciar les negociacions per a la seva adhesió a la CEE l’any 1979. Van durar set anys i van exigir canvis importants en l’economia espanyola.

•En la dècada de 1980 es va realitzar una reconversió industrial important en una sèrie de sectors.
• L’adaptació de l’economia espanyola a l’economia comunitària es va produir sobretot en l’àmbit de la producció agrària i pesquera.
• Havien de produir-se canvis en l’agricultura i la ramaderia. Es van dur a terme ajustaments importants en la producció agropecuària per adequar-la al sistema comunitari.
• Per fer competitiva l’economia espanyola era imprescindible el descens de la inflació i la disminució del dèficit públic.

6.3. Les reformes legislatives i socials

• Per a l’ingrés a la CEE va ser necessària la modificació de lleis i normes per adequar-les al patrimoni comunitari.
• Per aproximar Espanya a la resta dels països, es va realitzar una important inversió en el sector públic, especialment en polítiques socials i infraestructures.

6.4. El Tractat d’Adhesió

• El 12 de juny de 1985, sota la presidència de Felipe González, es va signar el Tractat d’Adhesió d’Espanya a la CEE, i a partir de gener de 1986 va passar a ser-ne membre de ple dret, juntament amb Portugal.
• Això significava integrar-se en un mercat de grans dimensions, en el qual productes, capitals i persones podien circular lliurement per tot el territori comunitari.

7. Espanya, un país de la Unió Europea

7.1. Espanya a la Unió Europea

Espanya és un país amb un gran pes territorial i demogràfic a la Unió Europea.
• La seva economia, encara que territorialment una mica desequilibrada, és en l’actualitat una de les més importants.
• En el marc de la Unió Europea, Espanya ha participat plenament en les seves institucions i ha animat els processos d’integració social i política.
• Ha desenvolupat un paper rellevant en política exterior.

7.2. Les conseqüències econòmiques de la integració

• La integració d’Espanya a la UE ha estat un factor decisiu per a la modernització de la seva economia.
• A partir dels anys 1996-1997, l’economia espanyola va assolir unes quotes de creixement anual superiors al 3%.
• Respecte al comerç, el creixement ha estat espectacular.
• La prosperitat econòmica de la dècada del 1990 va possibilitar la creació de llocs de treball i el descens de l’atur.
• El desenvolupament econòmic i social d’Espanya és degut, en part, al procés d’integració europea. Els fons i les inversions procedents de la UE han fet possible gran part del seu creixement.

7.3. Els fons comunitaris

• Moltes transformacions econòmiques dels últims anys han estat possibles gràcies a la transferència de grans quantitats de diners de la UE cap a Espanya.
• Els fons europeus han servit per finançar infraestructures (autovies, aeroports…), programes educatius i sanitaris, i projectes de conservació i restauració del patrimoni històric i cultural.
• Durant gairebé vint anys ha estat la major beneficiària dels fons comunitaris, amb els quals s’han realitzat fortes inversions en infraestructures.
• També s’han desenvolupat polítiques a favor de l’ocupació i la formació ocupacional.
• L’ampliació de la UE a 27 membres ha suposat l’entrada de països amb una posició econòmica més desafavorida.

7.4. La implantació de l’euro

• Espanya és un dels països de la Unió Europea que han adoptat l’euro com a moneda. Per això, des del 2002 l’euro va substituir la pesseta.
• La implantació de l’euro ha suposat formar part d’una àrea econòmica molt dinàmica del món, amb una moneda forta.
• Com a contrapartida, ha provocat una alça dels preus que porta implícita una reducció de la capacitat adquisitiva de la població.

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s