Art del segle XX

Introducció

L’art del segle XX

• L’art del segle XX va suposar una gran ruptura amb els corrents dels segles precedents.
• Es dóna una proliferació de corrents que busquen noves formes artístiques més enllà de les representacions figuratives i experimenten amb nous materials.
• L’art es reclama com un mecanisme de reflexió sobre l’ésser humà i un element de provocació i de crítica social.

Exemples d’art del segle XX

1. La ruptura artística del segle XX

1.1. La revolució estètica de l’art

El segle XX és el de la gran revolució estètica de l’art, que va abandonar la imitació de la natura per centrar-se en el llenguatge de les formes, els colors i les idees.
• L’art actual exigeix a l’espectador una nova actitud davant l’obra.
• No es tracta d’admirar la fidelitat del quadre amb l’original o la combinació de colors.
• Els artistes esperen que l’espectador s’enfronti a la seva obra sense prejudicis i doni llibertat a la seva imaginació per captar les realitats i els sentiments que li transmet.

1.2. L’art com a reflex de les inquietuds del seu temps

Els grans conflictes bèl·lics del segle XX, els avenços científics i tècnics i els canvis socials han dut els artistes a plantejar-se novament la funció i el sentit de l’art.
• Alguns descobriments com el microscopi, la fotografia i el cine mostren amb precisió la realitat.
• Com a conseqüència, la reproducció de l’entorn perd sentit i els artistes han indagat en els aspectes més ocults de l’ésser humà i de la natura.
• La psicoanàlisi de Freud posa de manifest que existeix un inconscient on s’amaguen les angoixes de l’ésser humà.
• Les noves tecnologies de la informació i la comunicació han obert noves dimensions.

2. La nova arquitectura

2.1. El funcionalisme i l’organicisme

El primer gran corrent innovador del segle XX va ser el funcionalisme, que va tenir lloc els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial. Aquest estil es basa en la recreació de simples formes geomètriques pures, sense decoració, i concebien l’obra arquitectònica com un element útil i bell alhora.
– El desenvolupament d’aquesta nova arquitectura va estar unit a autors com Le Corbusier o l’escola de la Bauhaus, fundada a Alemanya, que va tenir en Mies Van der Rohe un dels seus membres més destacats.
• Paral·lelament al funcionalisme, als Estats Units es va desenvolupar l’arquitectura organicista en la qual els edificis són com organismes, la forma dels quals ha d’adequar-se als materials emprats.
Frank Lloyd Wright, un dels seus autors, pretenia que els edificis s’adeqüessin als materials utilitzats i al medi natural.

2.2. Les últimes tendències

L’arquitectura de les últimes dècades s’ha caracteritzat per l’experimentació i l’aplicació de noves tècniques i materials constructius.
• Entre les primeres experiències innovadores destaca la construcció metàl·lica, exemplificada en el gratacels de vidre i acer.
• A la dècada de 1960 van triomfar les noves idees arquitectòniques caracteritzades com a manieristes, per la seva tendència subjectiva i antinaturalista.
• A partir de la dècada del 1970 va aparèixer l’arquitectura postmoderna. Aquesta tendència mesclava elements decoratius d’èpoques anteriors amb nous materials i noves tècniques.
• Paral.lelament va sorgir l’estil High-tech es caracteritza per exhibir els components tecnològics i estructurals o de serveis dels edificis.
• Durant els darrers anys apareixen el deconstructivisme, amb dissenys per ordinador, i l’arquitectura d’autor.

Casa de formigó i acer

3. Les primeres avantguardes del segle XX

3.1. Les avantguardes artístiques

• Les avantguardes artístiques, moviments essencialment pictòrics, van aparèixer a l’inici del segle XX.
• Encara que amb plantejaments diferents, tots aquests corrents artístics van tenir en comú la negació de l’art del passat, el rebuig de la imitació de la realitat i l’experimentació amb nous materials i noves tècniques.
• El Fauvisme (Matisse, Derain) va proclamar la llibertat d’expressió a través de la utilització subjectiva el color i l’exageració del dibuix i les perspectives.
• L’Expressionisme (Kirchner), per mitjà de línies trencades, formes corbes i anguloses, i de colors contrastats, reflectia els problemes de la seva època. Pretenia commoure l’espectador llançant missatges de tipus emocional.
• El Cubisme (Picasso, Braque) pretenia descompondre els objectes en formes geomètriques per tal de mostrar-ne el volum, la tercera dimensió. Els objectes es defineixen a partir de plans lluminosos i transparents que semblen formats per cubs petits.
• El Futurisme (Boccioni, Balla) rebutjava l’art del passat i volia aconseguir la sensació de moviment.
• El Dadaisme (Duchamp) va proposar un art irracional, absurd i provocatiu que reflectia la capacitat autodestructora de l’ésser humà durant la Primera Guerra Mundial. No hi havia significat racional en les seves manifestacions.
• L’abstracció (Kandinski) va abandonar la figuració i es va concentrar en els colors i les línies. A partir de les primeres experiències, van aparèixer diversos corrents de tendència geomètrica:
Constructivisme.
Suprematisme.
Neoplasticisme.
• La Nova Objectivitat (Otto Dix) mostra amb detall les atrocitats de la Primera Guerra Mundial, i l’Expressionisme vienès mostra el turment i la desesperació de l’ésser humà.
• El Surrealisme (Miró, Dalí, Magritte) va buscar la creació artística a partir del subconscient. Cercava l’irreal i inconscient a través del món dels somnis. Es distingeixen dos corrents principals:
– Automatista, de tendència abstracta.
– Oníric, de tendència figurativa.

Picasso

4. Les tendències abstractes

4.1. Les diferents escoles

• Es considera Vasili Kandinski el primer artista que va realitzar, cap al 1910, una pintura no figurativa. La seva obra s’emmarca en l’abstracció lírica.
Piet Mondrian representa l’abstracció geomètrica, que redueix la pintura a trets horitzontals i verticals que tanquen plans de color pur.
Paul Klee també va unir abstracció i geometria.
• El català Joan Miró va crear un univers propi de signes, formes i colors vius que, impregnats de surrealisme, responen a l’expressió plàstica d’un nen.

4.2. Les noves abstraccions

• La tradició abstracta va experimentar un renaixement als Estats Units, a finals de la dècada de 1940, amb el moviment action painting promogut per Pollock.
• A partir de 1950 va aparèixer l’art òptic, que pretén produir efectes visuals de relleu, profunditat i moviment mitjançant línies, colors i plans estàtics.
• A la dècada següent va sorgir l’art minimalista.
• L’informalisme és una tendència no figurativa que sorgeix també del rebuig a l’art convencional. Utilitza la tècnica del collage i barreja la pintura amb tot tipus de textures o objectes enganxats a la tela.

Pollock

5. Les segones avantguardes del segle XX

5.1. Les segones avantguardes artístiques

• Després de la Segona Guerra Mundial van sorgir l’Informalisme a Europa i l’Expressionisme abstracte als EUA. Ambdues tendències es van caracteritzar per l’expressivitat de la matèria pictòrica.
• El Pop-art va aparèixer cap a la dècada de 1960 als Estats Units, que es va convertir en el centre neuràlgic de l’art. El pop-art  va reflectir la societat de consum de masses reprenent la figuració.
– Els artistes es van inspirar en imatges i temes del món de la comunicació de masses, però tractats de manera irònica i crítica.
Andy Warhol va representar retrats seriats de personatges del moment, col·laborant en la seva mitificació, però denunciant la banalitat del seu origen.
• L’abstracció postpictòrica i el seu equivalent escultòric, el Minimal art, es van caracteritzar per l’ús de formes geomètriques simples.
• L’art acció va afegir el temps a l’obra artística mitjançant el concepte de happening.
• L’art pobre utilitza materials senzills en un intent de fugir de la comercialització de l’objecte artístic.
• L’art conceptual sosté que la idea de l’obra es més important que la seva realització. Aquest tipus d’art destaca la part intel·lectual i reflexiva de l’obra, davant del seu aspecte formal o estètic.
– Dins d’aquesta tendència s’inclouen el Body art y el Land art, dues modalitats d’art efímer.
• L’art cinètic va incorporar el moviment real a l’obra d’art.
• L’hiperrealisme és un corrent que intenta la reproducció manual de fotografies en color. Va voler reproduir la realitat amb la major objectivitat possible.
– Els artistes treballen sobre temes banals i de la vida quotidiana per fer-nos reflexionar sobre la realitat que ens envolta. A Espanya destaca Antonio López.

5.2. L’art com a experiència

• Durant els últims anys, es produeixen noves tendències en les quals l’obra d’art deixa de ser un objecte per ser contemplat i es converteix en una experiència artística.
• La creació de happenings consisteix en representacions improvisades a partir d’un petit guió i per part d’un o diversos personatges.
-Es prioritza l’espontaneïtat i la participació del públic per reflexionar sobre el significat de l’artístic.
• A les performances, l’artista crea situacions teatrals en les que barreja objectes diversos amb l’expressivitat del seu propi cos.
– El body art utilitza el cos del artista com a suport.

6. Tendències postmodernes i art digital

6.1. Últimes tendències

• El Neoexpressionisme alemany (Baselitz i Basquiat) i la Transavantguarda italiana (Chia i Clemente) van ser els dos principals moviments de la Postmodernitat.
• Aquests moviments es van caracteritzar per la recuperació de tècniques i models d’èpoques anteriors, el retorn a la bidimensionalitat tradicional del suport de la tela i la figuració com a llenguatge expressiu.
• Altres tendències postmodernes després del 1980 van ser el Neo-pop, el Neominimalisme i l’anomenat Pattern&Decoration.

6.2. L’art digital

• Durant els últims anys, l’ús de les noves tecnologies en l’art ha anat creixent. El videoart ha sigut la tipologia amb més èxit i presenta dues categories: el vídeo acció i el vídeo experimental.

7. L’escultura

7.1. La ruptura amb el naturalisme

Els escultors del segle XX van buscar maneres alternatives d’expressar la seva subjectivitat, allunyant-se del naturalisme imperant.
• Van introduir l’abstracció i van experimentar amb nous materials i tècniques.
• L’impacte del cubisme va deixar la seva empremta a les formes tradicionals de la talla.
• L’escultura del futurisme italià va aportar dinamisme i sensació de moviment als principis cubistes de descomposició de perspectives.
• L’art plantejat pels dadaistes i la valoració de la psicologia dels objectes va donar lloc a noves propostes.

7.2. Calder i Moore

Alexander Calder va proposar introduir el moviment a les seves obres. Va ser una innovació que va trencar amb la concepció tradicional de l’escultura com a quelcom estàtic.
– Va definir un nou concepte de volum sense massa i va incorporar el temps en l’art (escultura cinètica).
• L’obra de Henry Moore es caracteritza per la combinació de formes còncaves i convexes, atorgant al buit el mateix valor que a la matèria.

7.3. L’expressivitat dels objectes

• L’era del pop-art va obrir pas a l’exaltació visual d’allò domèstic, exposat de la manera més descarnada.
• L’art minimalista va emprar jocs d’il·luminació i instal·lacions provisionals.
• El land art va proposar la intervenció de l’escultor en la natura per utilitzar-la com a mitjà d’expressió.

8.- L’art del segle XX a Espanya i a Catalunya

8.1. L’arquitectura

El funcionalisme arquitectònic es va introduir a Espanya en la dècada del 1930.
• A partir del 1960 es va estendre un nou moviment basat en la funcionalitat i el racionalisme, impulsat per arquitectes com Oriol Bohigas, Rafael Moneo i Ricard Bofill.
• Els darrers anys Santiago Calatrava s’ha caracteritzat per la construcció de grans obres, amb formes sobretot orgàniques, que expressen un gran moviment.

8.2. La pintura

• L’avantguardisme pictòric espanyol està vinculat als grans creadors espanyols del cubisme, del surrealisme i de l’abstracció. Destaquen tres figures universals: Pablo Picasso,la pintura del qual el converteix en una de les màximes figures de l’art del segle XX, i Salvador Dalí i Joan Miró, figures cabdals del Surrealisme.
• A mitjan de segle, l’Informalisme es va desenvolupar amb els grups Dau al Set (Antoni Tàpies) i El Paso. 
– El grup Dau al Set va trencar amb la pintura figurativa espanyola i es van internar en l’informalisme. Antoni Tàpies representa aquesta tendència.
– El grup El Paso inicia també una renovació dels estils.
• Més tard, l’Equip Crònica va apropar-se al Pop art. En la dècada del 1960 sorgeix l’Hiperrealisme d’Antonio López, i actualment destaquen les obres postmodernes de Miquel Barceló i les creacions videoartístiques d’Antoni Muntadas.

8.3. L’escultura

• En l’avantguarda escultòrica destaca l’obra de Pau Gargallo, vinculada al cubisme, que va introduir el buit a les seves composicions.
• La utilització del ferro com a material i la soldadura autògena va ser l’aportació de Julio González, que combina elements del cubisme i l’abstracció.
• A la darreria del segle, Jorge de Oteiza és considerat com un dels pioners de l’escultura abstracta. Va combinar l’avantguardisme amb l’arcaisme.
Eduardo Chillida destaca per la realització de grans escultures, que es confonen amb l’arquitectura, i s’integren en contextos urbans o en espais oberts.

Tàpies

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s