El món actual

Introducció

El món actual

• L’esfondrament de l’URSS va donar lloc a la desaparició dels blocs i a una nova era en les relacions internacionals.
• Els Estats Units s’han confirmat com l’única superpotència i el capitalisme s’ha imposat com l’únic model econòmic.
• Una frontera imaginària, alhora que real, divideix el món en un Nord i un Sud: en el primer hi ha riquesa, benestar i recursos; en el segon, escassetat i necessitat.
• Aquest “nou ordre” internacional suposa el triomf d’una organització del món que coneixem com a globalització.

Eix cronològic del Món actual

1. Un nou ordre internacional

1.1. Una única superpotència: els Estats Units

• En el sistema internacional nascut l’any 1945 hi havia dues superpotències, els Estats Units i l’URSS. L’esfondrament del comunisme a l’URSS va modificar el panorama: es va iniciar una nova etapa en les relacions internacionals en què els EUA es van erigir garants de la pau mundial.
• En realitat, ha quedat com a superpotència única, que actua com a gendarme mundial per organitzar el món i intervenir política i militarment on els seus interessos siguin vulnerats.

El nou ordre internacional

1.2. Les intervencions militars dels Estats Units

• El 1990 van alliberar Kuwait de la invasió de l’Iraq en la Guerra del Golf. Van continuar les intervencions a Somàlia, Haití i el Sudan, que també foren consensuades per la comunitat internacional. L’esclat de la Guerra del Golf va ser un punt decisiu en la definició del nou paper dels Estats Units.
• El 2001 van obrir una nova etapa d’intervencionisme unilateral que ha provocat que l’opinió pública reclami més protagonisme a l’ONU.
• L’atac terrorista de l’11 de setembre del 2001, a les Torres Bessones de Nova York, va desencadenar una política molt dura d’intervenció militar americana al món.
• L’octubre del mateix any, els Estats Units van respondre amb un atac a l’Afganistan, el règim islamista del qual acollia camps d’entrenament d’Al-Qaida, responsable de l’atemptat.
• El març del 2003, els Estats Units van atacar l’Iraq per destruir el règim de Saddam Hussein i aquest va ser deposat, detingut i ajusticiat, i el seu règim va ser desmantellat.

Guerra del Golf

2. Conflictes al món actual

2.0. Mapes dels conflictes al món actual

Conflictes al món actual
Situació l’any 2010
Les missions de l’ONU

2.1. Els conflictes a Àfrica

• L’Àfrica subsahariana és una de les zones del món més violentes. La misèria extrema de sectors de la població molt amplis, les dictadures militars i les rivalitats ètniques han dut a enfrontaments.
• Las persecucions i les massacres sobre la població civil han comportat l’èxode de milers de refugiats.
• Els conflictes més cruents es donen als països que envolten el golf de Guinea, a la banya d’Àfrica i a l’Àfrica equatorial.

2.2. Els conflictes nacionalistes

Iugoslàvia i l’URSS van conèixer una sèrie de conflictes nacionalistes en enfonsar-se el comunisme.
– A Iugoslàvia, la crisi va desembocar en una guerra entre les nacionalitats que formaven l’antic Estat iugoslau. El 1991, Croàcia i Eslovènia es van independitzar.
– Però el conflicte més cruent es va produir a Bòsnia, amb enfrontaments de caràcter ètnic i religiós entre serbis i musulmans. El 1995 es va assolir un acord.
– La dissolució de l’URSS va comportar rivalitats entre les diferents repúbliques del Caucas.

Guerra de Txetxènia

2.3. El fonamentalisme islàmic

• El fonamentalisme islàmic defensa sistemes polítics basats en una interpretació extremista de la religió i s’oposa a l’expansió del model occidental. Està lligat a l’aparició d’organitzacions terroristes.
• L’expansió de moviments islamistes radicals, integristes, s’ha convertit en un focus de tensió internacional.
• Aquests grups defensen una observació estricta de l’Alcorà, propugnen sistemes polítics basats en l’islamisme i s’oposen a qualsevol ingerència occidental.
• Actualment, és rellevant l’aparició d’organitzacions terroristes islamistes, que actuen a escala internacional contra interessos occidentals.
• L’activitat terrorista islàmica ha provocat la reacció d’Occident, especialment dels Estats Units.
• L’atemptat d’Al-Qaida contra les Torres Bessones de Nova York el 2001 va commoure el món i va provocar la reacció dels EUA, que van envair l’Afganistan i l’Iraq. Però aquesta invasió va provocar, alhora, una greu escalada d’atemptats fonamentalistes (Madrid, Londres…) i l’expansió de l’obsessió per la seguretat entre els països occidentals.

Fonamentalisme islàmic

3. Europa després de la caiguda del mur de Berlín

3.1. L’Europa de l’Est

• Després de la caiguda del mur de Berlín va començar una nova etapa de la història d’Europa.
Rússia, amb Boris Ieltsin, va tenir un procés de transició aparentment democràtic, però amb elements autoritaris en política i neoliberals en economia. Vladímir Putin no millorà la democratització del país, però li va fer fer un gir econòmic que inicià una etapa de creixement econòmic.
• La majoria dels països del bloc de l’Est es van anar democratitzant. Hi van ressorgir els nacionalismes, que havien estat silenciats durant el comunisme; alguns Estats es van independitzar (Eslovènia), en altres hi van esclatar greus conflictes (Iugoslàvia), i va tenir lloc també la reunificació d’Alemanya.

La reunificació alemanya

3.2. La Unió Europea

• El Tractat de Maastricht (1992) va iniciar un procés d’integració política i es van establir eixos comuns:
– Els Estats van cedir sobirania a la UE.
– Es va crear la Política Exterior i de Seguretat Comuna, la ciutadania europea, l’euro i el Banc Central Europeu.
• A partir del 1995 la UE es va anar ampliant fins al 2013 i actualment la formen 28 Estats.

La Unió Europea

4. La globalització

4.1. Cap a un món globalitzat

• El colonialisme impulsat per l’expansió dels europeus va imposar un primer ordre mundial dominat per Europa.
• Durant el segle XX els Estats Units, el Japó i la Unió Europea es van consolidar com les grans potències econòmiques internacionals.
• La globalització és la interdependència de les economies nacionals:
– Es fa evident en l’augment del comerç internacional i de les inversions a l’exterior.
– Ha estat possible gràcies al desenvolupament dels transports, de les comunicacions i de la tecnologia.
– La globalització es caracteritza també per una reducció de les barreres a la mobilitat de mercaderies, capitals i persones.

Àrees dominants de l’economia mundial

4.2. L’emergència de nous centres econòmics

• A partir del 1990, la caiguda del bloc comunista va establir un nou sistema mundial, organitzat al voltant dels pols econòmics  del capitalisme: els EUA, el Japó i la Unió Europea.
• Però a les darreres dècades han emergit unes altres economies que ja tenen un paper important en el segle XXI. Són el Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina (països BRIC).
• Això ha estructurat el món actual de manera multipolar, amb més agents protagonistes.
• Malgrat les diferències, els països BRIC comparteixen característiques: una població elevada, un augment fort del PIB, una taxa de creixement propera al 10% anual i una millora progressiva del nivell de vida.
• Aquests països han d’afrontar desafiaments com la falta de democràcia autèntica, l’escassetat de drets laborals, els dèficits medioambientals, educatius i sanitaris i la dificultat per mantenir el creixement.

L’ordre mundial multipolar

4.3. El fenomen de la mundialització

• El progrés tècnic i la liberalització dels intercanvis han permès l’expansió i la mundialització del comerç.
– El mercat s’ha mundialitzat ja que els béns es produeixen i consumeixen en qualsevol lloc del món.
– Aquest gran salt respon a la possibilitat de concentrar i transmetre ràpidament una gran quantitat d’informació. A això s’afegeix el desenvolupament del transport.
• Algunes conseqüències de la mundialització o de l’economia globalitzada són:
– La consolidació de centres de decisió i d’altres nuclis dependents.
– L’acceleració del creixement econòmic.
– La incorporació als circuits internacionals de països que se n’havien mantingut al marge.
– L’augment de l’activitat financera especuladora.
• En definitiva, les economies nacionals són cada vegada més dependents de les xarxes econòmiques mundials i s’ha desencadenat una creixent divisió i deslocalització del treball.
• Des del 2008 una crisi financera i bancària va traslladar els seus problemes a l’economia real. Va tenir l’origen als Estats Units i es va estendre a Europa:
– Van injectar diners públics als bancs, frenaren els crèdits, plegaren moltes empreses i l’atur cresqué.
– L’eurozona té el problema del deute públic; per reduir-lo es necessita frenar la despesa pública.

El deute públic a la zona euro

5. Un món desigual

5.1. El centre i la perifèria

• En el sistema actual, els països desenvolupats constitueixen el centre, una àrea on el desenvolupament econòmic i la industrialització han permès millors condicions de vida.
• A aquesta zona es contraposa un món subdesenvolupat, o perifèria, amb greus problemes de retard econòmic i social i una forta dependència i endeutament. És el Tercer Món.
• Actualment, s’anomena Nord a la zona desenvolupada i Sud a la subdesenvolupada.
• Presenta l’avantatge de ser un criteri geogràfic i descriptiu, davant del concepte desenvolupament-subdesenvolupament.

El Nord i el Sud
El creixement econòmic mundial
Països més endeutats del món el 2005

5.2. Cap a un augment de la desigualtat

• Les desigualtats al món actual són encara enormes.
• Es calcula que 850 milions de persones passen gana.
• A més, existeixen diferències abismals de renda i no tots els països tenen el mateix accés a l’escolarització i la cultura.
• També els països desenvolupats concentren la major part de les  noves infraestructures de transport i dels punts d’accés complexos.
• Així mateix, el “centre” manté un paper de predomini en els fluxos financers.

La desigualtat urbana

5.3. Desigualtat i conflictes socials

• La mundialització ha reforçat les desigualtats socials i les diferències territorials, a vegades fins i tot en un mateix país. Al món les diferències de renda entre les classes socials són abismals i hi ha 850 milions de persones que passen fam.
Àfrica és el continent que presenta més problemàtiques: desigualtat (misèria d’àmplies capes de la població), conflictes bèl·lics i milers de refugiats, dependència econòmica, dictadures militars, etc.
• Al món àrab també hi ha desigualtat i endarreriment social, tot i que alguns països tenen grans riqueses. Un altre problema és la tensió política i religiosa: als darrers anys s’han produït les “primaveres àrabs” per enderrocar els governs dictatorials i els partits islamistes s’han fet forts.
• Als països desenvolupats la desigualtat que ja hi havia entre la població més pobra i la més rica ha augmentat amb la crisi i les polítiques d’austeritat.

Distribució de la renda mundial
Comparativa Espanya-Etiòpia

6. La societat del segle XXI

6.1. Panorama general

• Als països industrialitzats s’ha desenvolupat un tipus de societat que presenta algunes transformacions:
– Hi ha crescut el procés d’urbanització i pràcticament n’ha desaparegut la pagesia.
– La classe obrera tradicional ha retrocedit davant el gran desenvolupament del sector terciari i ha augmentat el nombre de professions en què es necessiten estudis secundaris o superiors.
– Les dones s’han incorporat massivament al món laboral i a la formació.
– Hi ha canviat el model social (famílies reduïdes, natalitat baixa…) i els valors (individualisme, èxit).
• Als països pobres aquests canvis han sigut menors:
– No hi ha tants pagesos, però la societat és rural.
– Les ciutats han crescut de manera ràpida i caòtica.
– La societat i els valors són tradicionals (famílies extenses, natalitat elevada, vida comunitària, etc.).
• Les desigualtats han fet néixer moviments que reivindiquen una societat més justa.

La pobresa als Estats Units

6.2. Un temps de canvis

• El primer gran canvi ha estat la gairebé total desaparició de la pagesia al món industrialitzat.
• El fenomen també afecta societats menys industrialitzades.
• La disminució de la població pagesa ha provocat la urbanització creixent.
• Un altre gran canvi social ha estat l’augment de les professions i oficis que requereixen estudis secundaris o superiors.
• La tradicional classe obrera ha retrocedit actualment al 24% de la població activa.

La població urbana al món
Projecció de la població urbana per continents

6.3. El nou paper de la dona

• A partir de la meitat del segle XX, la incorporació de les dones al món laboral es va generalitzar als països industrials, en les classes treballadora, mitjana i alta.
• La combinació d’independència econòmica i accés a la formació superior va atorgar una rellevància extraordinària als moviments feministes cap als anys seixanta.
• Amb tot, encara existeixen diferències rellevants entre homes i dones en l’àmbit laboral o polític.

6.4. La transformació dels models socials

• Els països industrialitzats, amb formes de vida occidental, presenten una forma de vida urbana, de famílies reduïdes, amb una natalitat baixa i una esperança de vida alta.
• En aquestes societats, les relacions socials estan basades en la llibertat de decisió personal.
• En altres zones del món, on predominen les societats rurals, subsisteix el model de les famílies àmplies, amb una natalitat elevada.
• En elles existeix encara un gran respecte per les tradicions.

7. La revolució tecnològica

7.1. Ciència i poder

• El desenvolupament científic actual es deu als enormes capitals destinats a la investigació.
• Són els governs i les grans empreses els que poden finançar les costoses instal·lacions i els grans equips d’investigació.
• Els recursos dedicats a la investigació poden assolir avui dia, als països desenvolupats, de l’ordre del 2 o el 3% del PIB.

7.2. Els canvis científics i tècnics

• Els principals camps d’investigació són:
– La biologia, lligada a la medicina.
– La física nuclear, iniciada amb el descobriment de la desintegració de l’àtom.
– L’electrònica.
– La informàtica.

La investigació científica

7.3. L’era de les comunicacions

• Els darrers decennis, una sèrie d’innovacions tecnològiques han permès una autèntica revolució en els transports.
– Els satèl·lits de comunicacions i els cables de fibra òptica han permès un increment de la velocitat i la quantitat d’informació que es pot transmetre.
– Les noves xarxes de comunicació (Internet) posen a disposició dels usuaris un volum enorme d’informació a temps real.
• Tot això ha comportat una “explosió de la comunicació”.

Un tren d’alta velocitat
Xarxes socials a Internet

8. Els reptes del món actual

8.1. La necessitat d’un creixement sostenible

• Les conseqüències ecològiques del creixement descontrolat són evidents: augment de la contaminació atmosfèrica, canvi climàtic, etc.
• Des dels anys 70 del segle XX, s’ha anat imposant la necessitat de protegir el medi ambient.
• La Primera Conferència de l’ONU sobre el Medi Ambient va insistir en la necessitat de preservar el planeta.
• Els progressos de l’embriologia i la genètica comporten problemes ètics i jurídics nous, que han portat a parlar de bioètica.

8.2. En cerca d’un ordre social més just

• A zones extenses del món, la pobresa, malaltia i violència són greus. Per això, es manté un clima de conflicte amb l’existència de guerres i de violència institucionalitzada.
• Nombrosos grups del Tercer Món emigren cap als països desenvolupats, en condicions precàries.
• Aquesta situació provoca problemes a les societats occidentals, amb dificultats per absorbir l’allau de població immigrada.
• Davant d’aquestes circumstàncies, certs moviments socials intenten respondre de forma crítica al model social dominant.

Una cimera del G-20

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s