La transició democràtica (1975-1986)

Introducció

Transició, democràcia i autonomia

• A Catalunya i a Espanya, al llarg de les darreres dècades s’han recuperat les llibertats democràtiques, hi ha hagut una descentralització de l’Estat i s’ha configurat un país modern.
• Aquests objectius s’han aconseguit per mitjà d’una sèrie de reformes legislatives: reformes polítiques, reformes en l’organització territorial i mesures socials i econòmiques.

Eix cronològic de la Transició i la Democràcia

1. La instauració de la democràcia

1.1. La transició a la democràcia

• Després de la mort de Franco, el novembre del 1975, Joan Carles I va jurar el seu càrrec com a rei d’Espanya, amb la voluntat de promoure un canvi polític.
• Però el nou govern, presidit per Arias Navarro, es va mostrar incapaç de dur a terme reformes democràtiques i el rei va forçar la seva dimissió.
• El juliol del 1976 va ser nomenat nou president del govern Adolfo Suárez, un polític oberturista que va iniciar el camí legal per desmantellar el franquisme.
• El govern va buscar el suport de l’oposició, que va acceptar una reforma pactada.
• El 1976 es va aprovar la Llei per a la Reforma Política, que establia la sobirania popular i unes Corts elegides per sufragi universal, i el 1977 es van celebrar les primeres eleccions lliures.

1.2. Les primeres eleccions democràtiques

• El 15 de juny de 1977 es van celebrar a Espanya les primeres eleccions democràtiques des de feia més de quaranta anys.
• Els resultats van donar la majoria a Unión de Centro Democrático (UCD), partit liderat per Adolfo Suárez.
• El Partido Socialista Obrero Español (PSOE), encapçalat per Felipe González, va quedar consolidat com a partit de l’oposició.
• El Partido Comunista de España (PCE), liderat per Santiago Carrillo, i Alianza Popular (AP), liderat per Manuel Fraga, van quedar a una major distància electoral.

Cartell electoral del 1977

1.3. El primer govern de la UCD (1977-1979)

• El nou govern d’UCD va marcar una política de consens i va emprendre mesures urgents:
– Es va plantejar la redacció d’una Constitució democràtica: es va nomenar una ponència, en la qual estaven representades totes les forces parlamentàries, que va redactar una Constitució.
– Es va abordar la crisi econòmica: es van firmar els Pactes de la Moncloa amb l’objectiu d’estimular la recuperació de l’economia.
– Es va realitzar una reforma fiscal progressiva per incrementar els ingressos de l’Estat.
– Es va decretar una segona amnistia per als presos polítics.

1.4. La Constitució del 1978

• Elaborada i aprovada per les Corts, va ser ratificada en referèndum, el 6 de desembre de 1978 i va entrar en vigor el 29 de desembre.
• Els trets essencials de la Constitució de 1978 són:
– Defineix Espanya com un Estat social i democràtic de Dret, organitzat en una monarquia parlamentària.
– Declara que la sobirania resideix en el poble i garanteix els drets i llibertats fonamentals.
– Recull la divisió de poders.
– Reconeix l’existència de nacionalitats i regions, que es poden constituir en Comunitats Autònomes.

2. L’Espanya de les Autonomies

2.1. Les reivindicacions autonomistes

• El franquisme no va aconseguir anul·lar els sentiments nacionalistes a Catalunya, el País Basc i Galícia, on la defensa de la democràcia es va acompanyar de la reivindicació d’autonomia.
• Després de la mort de Franco es van produir demandes d’autonomia en altres regions espanyoles, on es reivindicaven les identitats pròpies.
• Els primers governs de la democràcia van replantejar la conveniència d’una reorganització territorial de l’Estat amb la creació d’un sistema generalitzat d’autonomies.

2.2. Les primeres autonomies

• El reconeixement de l’autonomia a la Constitució va comportar la descentralització del sistema polític espanyol i l’inici d’un procés preautonòmic anterior a l’aprovació de la Constitució a Catalunya, el País Basc i Galícia:
– L’any 1977 Suárez va pactar el restabliment de la Generalitat de Catalunya en la figura de Josep Tarradellas.
– Al País Basc es va formar un Consell General Basc el 1978.
– A Galícia la primera Xunta es va formar també el 1978.

2.3. La consolidació del mapa autonòmic

• Va quedar configurat un nou model d’Estat que es va anomenar Estat de les Autonomies.
• A més de les tres nacionalitats històriques, es van constituir 14 comunitats autònomes, regulades pels seus Estatuts d’Autonomia, que contenen les competències que assumeix cada comunitat.
• Els Estatuts de cada Comunitat van ser aprovats, de forma gradual, entre els anys 1979 i 1983, tret dels de Ceuta i Melilla, que ho van ser el 1995.

L’Estat de les Autonomies

3. La crisi del govern de la UCD (1979-1982)

3.1. El segon govern de Suárez

• Després que va ser aprovada la Constitució, el 1979 es van celebrar eleccions generals, que van ser guanyades per la UCD.
• Aquell any hi va haver també eleccions municipals. Va triomfar la UCD.
• Aquesta segona etapa de govern de la UCD va estar marcada per la fi del consens parlamentari i per les dificultats per governar.
• El descens de vots de la UCD a les eleccions municipals es va veure agreujat pels resultats de les eleccions autonòmiques al País Basc i a Catalunya (1980), on va retrocedir.

3.2. Els enemics de la democràcia

• La fragilitat de la democràcia espanyola es va evidenciar també per l’assetjament de grups d’extrema esquerra i de neofranquistes. Aquests sectors van optar per la violència per obstaculitzar la democràcia, com els Guerrilleros de Cristo Rey i Triple A, d’extrema dreta, i ETA, el FRAP i el GRAPO, d’extrema esquerra.
Organitzacions terroristes com ETA, que defensava la independència del País Basc, i el GRAPO o el FRAP, anticapitalistes, no acceptaven la Constitució.
– Grups d’extrema dreta nostàlgics del franquisme van protagonitzar aldarulls al carrer.
• Entre el 1977 i el 1981 el nombre d’atemptats terroristes va augmentar.

3.3. El cop d’Estat del 23-F

• Davant la crisi d’UCD, els socialistes van promoure una moció de censura contra Suárez, que va dimitir com a president del govern i va ser substituït per Calvo Sotelo.
• Però el 23 de febrer de 1981, mentre es desenvolupava al Congrés la investidura del nou president, es va produir un intent de cop d’Estat que pretenia restringir la democràcia.
• El tinent coronel Tejero va ocupar la cambra i va mantenir segrestat el govern durant gairebé tot un dia.
• L’actitud ferma del rei Joan Carles en el suport de la democràcia, l’oposició d’alguns comandaments militars i la unitat de les forces polítiques democràtiques van fer fracassar el cop d’Estat.

El cop d’Estat del 23-F
Els colpistes amb Gutiérrez Mellado i (esquerra) Adolfo Suárez

4. L’etapa socialista (1982-1996)

4.1. La victòria electoral

• El PSOE va guanyar les eleccions el 1982 i es va nomenar Felipe González president del govern.
• El PSOE pretenia unir la idea d’un canvi polític i de reformes socials amb una imatge de moderació.
• Aquestes eleccions van suposar un canvi respecte a les forces de la transició. La UCD va anar desapareixent.
• El PCE, per la seva banda, també va rebre un notable descens electoral, i la principal oposició va passar a ser Alianza Popular (més endavant, PP).

Cartell electoral del 1982

4.2. Les reformes socialistes

• El canvi socialista es va concretar en un programa de reformes amb diversos objectius: reestructuració industrial, gran impuls a les obres públiques, increment dels serveis públics i les prestacions socials, ingrés d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea.
– La lluita contra la crisi. Es va aconseguir en aquest període una disminució de la inflació i una modernització de l’estructura econòmica.
– Per reduir els efectes socials de la crisi, es van incrementar els serveis públics i les prestacions. Es van impulsar obres públiques.
– Política interior. Es va impulsar una reforma de l’exèrcit i es van prendre mesures contra el terrorisme.
– Política internacional. El 1985 es va firmar el Tractat d’Adhesió a la Comunitat Econòmica Europea. Es va decidir la permanència definitiva d’Espanya a l’OTAN (1986).

4.3. La crisi i el relleu al poder

• Els últims anys de govern socialista van estar marcats per un empitjorament de la situació econòmica i pels escàndols polítics, que van dur a la convocatòria d’eleccions anticipades al març de 1996.
– Es van produir casos de corrupció relacionats amb el finançament irregular del partit.
– També es van descobrir casos de complicitat d’alguns cossos policials amb la guerra bruta protagonitzada pels GAL (Grupos Antiterroristas de Liberación) contra ETA.
• El Partido Popular va iniciar una dura oposició parlamentària contra Felipe González. Davant la debilitat del govern, es van convocar eleccions anticipades el març de 1996.

5. L’etapa del PP (1996-2004) i el retorn del PSOE

5.1. El govern del PP en minoria

• L’acció de govern del Partido Popular en la seva primera legislatura va tenir una orientació centrista per donar una sensació de continuïtat en relació amb l’etapa socialista anterior.
• El primer govern del Partit Popular, sense majoria absoluta, es va centrar en la reducció de dèficit de l’Estat, la disminució de l’atur i la integració d’Espanya a l’Europa de l’euro.
– El nou executiu va mantenir una política social que assegurés l’Estat del benestar, va iniciar un diàleg amb els sindicats i una aproximació als partits nacionalistes.
– En política internacional, es va intentar la consecució de la integració monetària d’Espanya a l’Europa de l’euro.
– El 1997, Espanya es va incorporar a l’estructura militar de l’OTAN.
• Tot i això, les relacions amb els partits nacionalistes van empitjorar.

5.2. El govern del PP en majoria

• A les eleccions generals de març de 2000, el PP va aconseguir majoria absoluta i José María Aznar va formar nou govern i va poder modificar lleis del període socialista.
– Es van dur a terme reformes en matèria educativa, laboral, de política migratòria i de lluita antiterrorista.
– La bona conjuntura econòmica va ajudar a consolidar la disminució de la inflació i de l’atur, el creixement de la renda per habitant, etc.
– En política exterior, es va produir un apropament als Estats Units,  que va comportar el suport d’Espanya a la guerra a l’Iraq (2003). Però la seva participació, al costat dels Estats Units, a la invasió de l’Iraq va generar una important oposició.
• El març de 2004 es van convocar eleccions generals. Tres dies abans, un atemptat terrorista a Madrid, d’orientació islamista, va originar una situació de commoció nacional.

5.3. El retorn del PSOE

• Després de l’atemptat de l’11 de març de 2004, el PSOE va guanyar les eleccions, i José Luis Rodríguez Zapatero es va situar al capdavant del nou govern.
– Una de les primeres accions va ser la retirada de les tropes espanyoles d’Iraq. 
– Va propiciar un procés de pau al País Basc, amb una treva indefinida d’ETA, que més tard es va trencar.
– Zapatero va impulsar lleis socials, com la Llei de matrimonis homosexuals i la Llei d’igualtat entre homes i dones.
• El març de 2008 es van convocar eleccions generals, que van ser guanyades novament pel PSOE, i Zapatero va formar un nou govern.
• La segona legislatura socialista va estar molt marcada per la crisi econòmica mundial. En aquest context ETA va anunciar un alto el foc permanent i, el 2011, Zapatero es va veure obligat a convocar eleccions anticipades. El Partit Popular va obtenir la majoria absoluta i Mariano Rajoy va ser nomenat president.

Eleccions generals a Espanya entre 1977 i 2011

6. Espanya en l’esfera internacional

6.1. L’ingrés a la CEE i a l’OTAN

• L’ingrés d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea va suposar importants reestructuracions en l’economia i la legislació espanyoles per acostar-les a les dels països comunitaris: reconversió industrial, ajustaments en la producció agropecuària, descens de la inflació i del dèficit, inversió en el sector públic…
• El Tractat d’Adhesió d’Espanya a la Comunitat Europea es va produir el 12 de juny de 1985. Això va suposar la integració en un mercat de grans dimensions i ser l’estat més beneficiat pels fons de cohesió.
• Espanya va ingressar a l’OTAN el maig de 1982 i es va incorporar a la seva estructura militar el 1997.

6.2. La projecció internacional d’Espanya

• L’ingrés d’Espanya a la Comunitat Europea va afavorir la seva projecció internacional: l’ha convertit en el nexe principal en les relacions de la Unió Europea amb Amèrica Llatina, ha participat en diverses missions militars internacionals (Afganistan, Iraq, Líbia…), en missions humanitàries, etc.

Ajudes de la Unió Europea

7. Desenvolupament econòmic i estat del benestar

7.1. La situació econòmica

• Després del franquisme, que va deixar una economia endarrerida i poc competitiva, els primers governs democràtics van engegar mesures urgents per modernitzar el país.
• El creixement econòmic va començar el 1986 i va tenir el seu auge entre 1996 i 2008, malgrat que es mantenien problemes estructurals (dèficit de la balança comercial, productivitat baixa, endarreriment tecnològic…).

7.2. L’Estat del benestar

• Amb la millora econòmica es va donar una consolidació de l’Estat del benestar, amb la generalització dels serveis i polítiques assistencials: augment de les cobertures socials, atenció sanitària pública, ensenyament obligatori i gratuït, serveis d’ajuda a les famílies, etc.

7.3. La crisi del 2008

• El 2008 es va iniciar una profunda crisi financera als Estats Units, que es va estendre ràpidament per Europa. A Espanya, la crisi també ha afectat el sector financer, així com la construcció i la indústria:
– Europa ha hagut d’intervenir per evitar la fallida de moltes entitats bancàries. S’ha produït una disminució radical dels préstecs (cosa que repercuteix en el finançament de les empreses i en el consum).
– L’increment dels pressupostos en serveis socials, infraestructures, funció pública, etc., ha elevat l’endeutament de l’Estat. Davant de les dificultats de finançament s’ha reduït la inversió i s’han realitzat retallades generalitzades.
– Com a conseqüència, s’ha produït un increment espectacular de l’atur (més de 5 milions de persones el 2011).

Evolució de l’atur a Espanya, 1976-2012

8. La Catalunya autònoma

8.1. El restabliment de l’autonomia catalana

• El retorn de Tarradellas. L’any 1977, el president Suárez va pactar el restabliment de la Generalitat de Catalunya i el retorn de l’exili del seu president, Josep Tarradellas.
• L’Estatut de Sau. El 1979 el poble català va ratificar l’Estatut d’Autonomia, redactat per parlamentaris i aprovat (molt retallat) pel Congrés de Diputats de Madrid. El nou Estatut definia Catalunya com una nacionalitat i reconeixia la Generalitat com la institució política de l’autogovern.
Segons l’Estatut:
– El poder legislatiu està en mans del Parlament, elegit per sufragi universal.
– El poder executiu és exercit pel President de la Generalitat i un Consell executiu.
– Al cim del poder judicial hi ha el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
• Les primeres eleccions autonòmiques. El 1980 van celebrar-se les eleccions autonòmiques i van suposar el triomf de Convergència i Unió i Jordi Pujol va ser elegit president de la Generalitat.
• A partir de 1980 hi va haver tres períodes:
– Governs de Convergència i Unió, presidits per Jordi Pujol (1980-2003).
Governs tripartits (PSC, ERC i IC-V), presidits per Pasqual Maragall i per José Montilla (2003-2010).
– Des de 2010: govern de CiU presidit per Artur Mas.

8.2. El sistema de partits a Catalunya

• El sistema de partits de Catalunya és força més plural que el del conjunt d’Espanya, que cada cop més està dominat per dos grans partits, el PSOE i el PP.
• L’espectre polític de Catalunya està integrat per cinc formacions amb representació parlamentària:
Convergència i Unió (CiU), el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), la coalició Iniciativa per Catalunya Verds (IC-V) i el Partit Popular (PP).

Eleccions catalanes fins al 2011
Escons per províncies a Catalunya i a Espanya (2010-2011)

8.3. Els governs de Convergència i Unió

•El govern de la Generalitat ha estat en mans de Convergència i Unió durant vint-i-tres anys.
• El seu líder, Jordi Pujol, ha estat elegit president de la Generalitat en sis ocasions consecutives.
– Les principals actuacions del govern de CiU van anar dirigides a consolidar les institucions catalanes, a dissenyar un model sanitari i educatiu propis i a impulsar l’ús de la llengua catalana.
– També cal remarcar la Llei d’ordenació territorial (1987), que va significar la creació de 41 comarques, i el desenvolupament d’una policia autonòmica (Mossos d’Esquadra).

8.4. Els governs tripartits

• Com a resultat de les eleccions autonòmiques del 2003 es va constituir un govern de coalició tripartit integrat pel PSC, ERC i IC-V i presidit pel socialista Pasqual Maragall.
• El govern es va proposar l’elaboració d’un nou Estatut d’Autonomia.
• L’Estatut, notablement retocat per les Corts espanyoles, va ser aprovat pels catalans en referèndum l’any 2006. El nou Estatut estableix la consideració de Catalunya com a nació, més altres competències.
• La complexa elaboració de l’Estatut provocà una crisi en el govern de Maragall. Convocà eleccions anticipades el 2006 i es tornà a reconstruir un govern tripartit amb José Montilla com a president.
• El 2010 el Tribunal Constitucional va retallar el nou Estatut.
• Després de les eleccions de novembre de 2010, Artur Mas, de CiU, va ser escolit nou president de la Generalitat.

9. L’evolució de la societat catalana i espanyola

9.1. Els canvis demogràfics i econòmics

• Tant a Espanya com a Catalunya s’han produït canvis demogràfics importants:
– El descens de la natalitat. Les taxes de fecunditat han estat molt baixes i el creixement natural escàs. S’ha produït un descens de la taxa de fecunditat i un retard en l’edat de matrimoni i de reproducció. Aquestes pautes són fruit d’un millor nivell de vida.
– Ha augmentat l’esperança de vida, la qual cosa ha comportat l’envelliment de la població.
• Des de mitjan dècada del 1990 fins el 2008, Espanya i, sobretot, Catalunya han esdevingut zones receptores d’emigrants procedents, principalment, de l’Amèrica Llatina, del Magrib i de l’Europa de l’Est. Però la crisi ha frenat les arribades i moltes famílies han retornat al seu país d’origen.
• La consolidació de l’Estat del benestar. A les últimes dècades el consum i la renda nacional bruta han augmentat. Això situa Espanya entre els 15 estats més rics del món.

Població estrangera a Espanya i a Catalunya

9.2. Les noves pautes socials

• Socialment els canvis han estat molt decisius:
– Creixement significatiu de la participació de la dona a la vida política, social i cultural.
– Variacions en l’estructura familiar (creixement de les famílies monoparentals, parelles de fet, augment de l’adopció de nens i nenes d’altres països…).
– Notable secularització de la societat.

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s