Arxiu de la categoria: General

Introducció a l’Art

L’art

L’art és el procés o el producte deliberat de l’organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions. Abasta una àmplia gamma d’activitats humanes, de creacions i de maneres d’expressar-se, de camps com la música, la fotografia, la literatura, el cinema, l’escultura i la pintura.

La història de l’art

La història de l’art es una branca de les ciències socials que estudia l’evolució de l’art a través del temps.

Les arts plàstiques

Història de les arts plàstiques:

Anàlisi de les obres d’art

Una obra d’art és un producte o missatge humà que copia, imita, imagina o transcendeix la realitat i és una creació realitzada per a esdevenir bella o ser una manifestació de significat simbòlic. Aquest producte acostuma a suggerir la visió de l’artista de la realitat exterior i com se sent aquest dins d’aquesta realitat; les obres d’art són productes d’un temps i un context concret.

a) Arquitectura

1. Definició d’arquitectura  
Art de projectar i construir edificis, estructures o espais.
2. Els sistemes constructius
2.1. Arquitravat
2.2. Voltat
2.3. Nous materials (estructura interna)
3. La representació de l’edifici
3.1. Planta o pla (horitzontal; longitudinal / centralitzada)
3.2. Alçat (vertical)
3.3. Secció (transversal)
4. Elements materials i tècnics
4.1. Elements materials
      4.1.1.  Constructius
      4.1.2.  Ornamentals
4.2. Elements sostenidors (suports)
      4.2.1.  El mur (irregular / regular)
      4.2.2.  La columna
      4.2.3.  El pilar
      4.2.4.  La pilastra
      4.2.5.  Altres: mènsula, petxina…
4.3. Elements sostinguts (coberta)
      4.3.1.  La llinda o arquitrau
      4.3.2.  L’arc (de mig punt, apuntat, de ferradura, peraltat)
      4.3.3.  La coberta
         – Arquitravada o plana
         – De volta o corbada (volta -de   canó, d’aresta, de creueria- i cúpula)
5. Les tipologies arquitectòniques
5.1. Arquitectura civil
      5.1.1.  Domèstica
      5.1.2.  Lúdica
      5.1.3.  Institucional
      5.1.4.  Commemorativa
      5.1.5.  Comercial
      5.1.6.  D’infraestructures
5.2. Arquitectura religiosa (temples, santuaris, tombes, mausoleus…)

b) Escultura

1. Definició d’escultura
Art d’esculpir obres tridimensionals, exemptes o en relleu.
2. Formes de representació
2.1. Exempta o de ple volum (unifacialitat / multifacialitat)
2.2. Relleu (alt / mig / baix)
3. Les tècniques escultòriques
3.1. Modelatge
3.2. Tallat
3.3. Buidatge o fosa
3.4. Forjat
3.5. Assemblatge
3.6. Encofrat
4. Les tipologies escultòriques
4.1. Escultura figurativa (naturalista / esquemàtica)
4.2. Escultura abstracta

c) Pintura

1. Definició de pintura
Art de pintar, d’expressar-se sobre una superfície a través de formes i colors.
2. La profunditat
2.1. El clarobscur
2.2. La perspectiva (lineal / aèria)
3. La matèria pictòrica
3.1. El pigment
3.2. L’aglutinant
4. Les tècniques pictòriques
4.1. Fresc
4.2. Tremp
4.3. Oli
4.4. Aquarel.la
4.5. Mosaic

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Introducció a la Geografia

La geografia

  • La geografia és la ciència que descriu i explica l’aspecte actual, natural i humà, de la superfície de la Terra.
  • Estudia els paisatges terrestres.
  • Té dues branques:
    Geografia física: estudia els components del medi natural (relleu, aigües, clima, etc.). Estudia els paisatges naturals.
    Geografia humana: estudia els components del medi humà (població, economia, territori, etc.). Estudia els paisatges humans.

Els sectors econòmics

  • La geografia econòmica és la branca de la geografia humana que estudia les activitats econòmiques, la seva localització en l’espai i la seva problemàtica.
  • Estudia el procés de producció de béns i serveis destinats a satisfer les necessitats humanes.
  • Es divideix en tres sectors econòmics (o productius):
    primari, secundari i terciari.
SectorActivitatsExemples
PrimariActivitats relacionades amb l’obtenció i producció d’aliments.Agricultura
Ramaderia
Pesca
Explotació forestal
SecundariActivitats relacionades amb l’obtenció de productes a través d’un procés de transformació.Mineria
Producció d’energia
Indústria
Construcció
TerciariActivitats relacionades amb la prestació de serveis a la població.
No produeixen béns materials
.
Comerç
Transport

Sanitat
Educació
Altres serveis

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Història contemporània d’Espanya i Catalunya

Història contemporània d’Espanya

Etapes polítiques de l’Espanya contemporània

1a etapa: Crisi de l’Antic Règim (1808-1833)

1. La guerra del Francès (1808-1814)
Josep I / Junta i Regència

2. Regnat de Ferran VII (1814-1833)
– Restauració absolutista (1814-1820)
– Trienni Liberal (1820-1823)
– Dècada Ominosa (1823-1833)

2a etapa: Construcció de l’Estat liberal (1833-1874)

1. El regnat d’Isabel II (1833-1868)
1.1. L’època de les regències (1833-1843)
– Regència de Maria Cristina (1833-1840)
– Regència d’Espartero (1840-1843)
1.2. Majoria d’edat d’Isabel II (1843-1868)
– Dècada Moderada (1843-1854)
– Bienni Progressista (1854-1856)
– Governs Unió Liberal i moderats (1856-1868)

2. El Sexenni revolucionari (1868-1874)
– Revolució i govern Serrano (1868-1870)
– Monarquia d’Amadeu I (1871-1873)
– Primera República espanyola (1873-1874)
– Segon govern Serrano (1874)

3a etapa: La Restauració (1874-1931)

1. El regnat d’Alfons XII (1875-1885)

2. Regència de Maria Cristina (1885-1898)

3. La crisi de la Restauració (1898-1931)
3.1. Regnat d’Alfons XIII (1902-1931)
– Crisi del règim (1898-1923)
– Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
– Caiguda de la monarquia (1930-1931)

4a etapa: La Segona República (1931-1936)

1. Govern Provisional (1931)
2. Bienni Reformador (1931-1933)
3. Bienni Negre (1933-1936)
4. Govern del Front Popular (1936)

5a etapa: La Guerra Civil espanyola (1936-1939)

– L’Espanya republicana
– L’Espanya nacional

6a etapa: El franquisme (1939-1975)

1. Autarquia i aïllament (1939-1951)
2. Obertura i transició (1951-1959)
3. Modernització i desenvolupament (1959-1973)
4. Crisi del règim (1973-1975)

7a etapa: Transició cap a la democràcia (des de 1975)

1. Regnat de Joan Carles I (1975-2014)
2. Regnat de Felip VI (des de 2014)

Presidents del Govern de l’Estat:

PresidentPartitPeríodeObservació
Carlos Arias NavarroMN1975-1976Continuïtat franquista
Adolfo SuárezUCD1976-1981Constitució de 1978
Leopoldo Calvo-SoteloUCD1981-1982A investidura,
cop d’estat 23-F
Felipe GonzálezPSOE1982-1996Retorn al poder
de les esquerres
José María AznarPP1996-2004
José Luis Rodríguez ZapateroPSOE2004-2011
Mariano RajoyPP2011-2018Repressió Catalunya
(des de 2017)
Pedro SánchezPSOEdes de 2018Govern coalició
amb Podemos

Història de Catalunya

La Generalitat contemporània

La Generalitat de Catalunya, la institució de l’autogovern del país, ha passat per diverses etapes des dels seus orígens (segle XIV).
Etapes de l’època contemporània:
Generalitat republicana (1931-1939)
– Generalitat a l’exili (1939-1977)
– Generalitat actual (des de 1977)

Presidents de la Generalitat:

PresidentPartitPeríodeObservació
Francesc MaciàERC1931-1933Estatut de 1932
Lluís CompanysERC1933-1940Empresonat (1934-1936)
A l’exili (1939-1940)
Executat pel franquisme (1940)
Josep IrlaERC1940-1954A l’exili
Josep TarradellasERC1954-1980A l’exili fins 1977
Estatut de 1979
Jordi PujolCiU1980-2003
Pasqual MaragallPSC2003-2006Govern tripartit
(PSC+ERC+ICV-EUiA)
Estatut de 2006
José MontillaPSC2006-2010Govern tripartit
(PSC+ERC+ICV-EUiA)
Artur MasCiU2010-2016Inici procés sobiranista
Carles PuigdemontCiU
JxSí
2016-2017Referèndum 1-O
Destituït pel govern central
(art. 155 Constitució),
marxa a l’exili (2017)
Joaquim TorraJxCatdes de 2018

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Introducció a la Història

La història

La història és una de les ciències socials, juntament amb les ciències polítiques, l’antropologia, la sociologia, l’economia, les ciències de la comunicació, la pedagogia i la psicologia. En concret, la història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d’acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Les edats històriques

La història de la humanitat es divideix, convencionalment, en cinc períodes històrics o edats:

  • Prehistòria (3 milions d’anys fins 3000 aC): des de l’aparició dels primers homínids (3000000 aC) fins al sorgiment de l’escriptura (3000 aC). Inclou l’edat de la pedra i l’edat dels metalls. El canvi més important fou la pràctica de l’agricultura i la ramaderia (revolució neolítica).
  • Edat Antiga (3000 aC fins 476 dC): des de l’aparició de la civilització i la difusió de l’escriptura, fins a la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident l’any 476 o la presència islàmica a Europa vers el 711. És l’edat dels grans imperis esclavistes: Egipte, Grècia i Roma.
  • Edat Mitjana (segle V fins segle XV): des de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident l’any 476 fins al descobriment d’Amèrica l’any 1492 o, segons altres fonts, fins a la caiguda de Constantinoble l’any 1453. Inclou el feudalisme, un nou sistema d’organització social.
  • Edat Moderna (segles XVI-XVII-XVIII): des del descobriment d’Amèrica l’any 1492 fins a la Revolució Francesa l’any 1789. Inclou l’absolutisme polític i els grans avenços científics. És l’epoca del Renaixement, el Barroc i la Il·lustració.
  • Edat Contemporània (segles XIX, XX i XXI): des de la Revolució Francesa l’any 1789 fins als nostres dies. Inclou la Revolució Industrial, l’aparició dels Estats liberals, les dues guerres mundials, la guerra freda i el món present.

Una altra periodització, basada en criteris econòmics, divideix la història en tres grans etapes:

  • Etapa preagrària: des de l’aparició dels primers homínids fins al descobriment de l’agricultura.
  • Etapa agrària: des de la pràctica de l’agricultura (revolució neolítica) fins al descobriment de la màquina de vapor al segle XVIII i l’esclat de la revolució industrial.
  • Etapa industrial: inclou tot el procés d’industrialització amb els corresponents canvis econòmics i socials (revolució industrial) fins als nostres dies.

El pas del Paleolític al Neolític
El naixement de la societat agrària

EtapaPrehistòria
Paleolític
Prehistòria
Neolític
CronologiaDes de fa uns
3 milions d’anys aC
Des del VIII mil·lenni aC
EconomiaEconomia depredadora
(caça, pesca i recol·lecció)

REVOLUCIÓ NEOLÍTICA
Economia productora d’aliments
(agricultura i ramaderia)
SocietatNomadisme
Sedentarisme
Divisió social del treball

Primers poblats

El pas de l’Antic Règim al Nou Règim
El naixement de
la societat industrial

EtapaEdat Moderna
Antic Règim
REVOLUCIONS
BURGESES
Edat Contemporània
Nou Règim
CronologiaSegles XVI-XVII-XVIIISegles XIX-XX-XXI
PolíticaEstat absolutistaREVOLUCIÓ
LIBERAL
Estat liberal
Economia


Societat
Predomini de l’economia feudal

Societat estamental

REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
Consolidació de l’economia capitalista

Societat de classes

Les fonts històriques

Els historiadors, per tal d’estudiar el passat i poder-ne donar explicacions, utilitza qualsevol font (document) que pugui donar-li informació. Les fonts històriques, per tant, representen la matèria primera de la història.

Una font històrica és quasevol testimoni (escrit, oral, material) que permet la reconstrucció, l’anàlisi i la interpretació dels fets del passat.

Tipus de fonts històriques

Atesa la gran diversitat de fonts podem fer-ne diferents classificacions: 

1. Segons el seu origen o procedència

a) Fonts primàries o directes
Són fonts de l’època, originals, testimonis de primera mà contemporanis als fets.
Exemples: lleis, tractats, memòries, censos de població, articles de premsa, imatges, objectes de la vida quotidiana, etc. 

b) Fonts secundàries, indirectes o historiogràfiques
Són fonts elaborades amb posterioritat als fets.
Exemples: llibres de text, manuals, estudis científics, articles de revistes especialitzades.També gràfics i mapes temàtics realitzats amb dades primàries. 

2. Segons el seu suport

a) Fonts escrites o textuals
Són les fonts més habituals.
Poden ser manuscrites, impreses, microfilmades o informatitzades.
N’hi ha de primàries i secundàries.
– Primàries: documents jurídics (lleis i testaments), textos oficials, memòries, cròniques, censos i registres parroquials, cartes, diaris privats, premsa, assajos de l’època, textos literaris, etc.
– Secundàries: llibres d’història, treballs d’historiadors, etc.

b) Fonts gràfiques i estadístiques
Normalment són fonts secundàries.
Mostren dades numèriques sobre un temes determinats, de caràcter econòmic, demogràfic, climàtic, etc.
Són fonts d’informació quantitativa i es representen habitualment en forma de taula de dades o gràfics.

c) Fonts iconogràfiques o audiovisuals
Són fonts primàries.
Inclouen qualsevol tipus d’imatges.
Exemples: pintures, fotografies, pel·lícules i documentals, gravats, il·lustracions i cartells, caricatures, còmics, etc.

d) Fonts cartogràfiques
Són els mapes.
Rarament són fonts primàries.
Els mapes tenen un llenguatge específic que cal poder interpretar; per això s’hi afegeix una llegenda amb el significat dels símbols, els colors o les trames utilitzades en la seva realització.
Els mapes històrics són temàtics i de dos tipus:
– Sincrònics o estàtics: expliquen la situació en un moment determinat.
– Diacrònics o dinàmics: expliquen l’evolució d’una situació històrica i quins han estat els canvis produïts.

e) Fonts materials o arqueològiques
Són fonts primàries.
Inclouen qualsevol resta o objecte. Proporcionen informació sobre diversos aspectes (poder, riquesa, societat, vida quotidiana, costums, gustos, modes, etc.).
Exemples: restes materials i construccions, ossos, objectes personals, teixits, eines, monedes, armes, objectes decoratius, etc.

f) Fonts orals
Són fonts primàries.
Poden ser testimoniatges directes o gravacions en diferents suports. L’entrevista és la font més habitual.
Exemples: entrevistes personals (testimonis directes), discursos, programes de ràdio, cançons, contes, llegendes, mites, refranys, etc.

3. Segons la seva temàtica

Segons la informació que ens ofereixin (sobre algun o diversos aspectes, com política, economia, societat, ciència i tècnica, religió, cultura, art…), poden ser: fonts polítiques, econòmiques, tècniques i científiques, socials, religioses, militars, etc.
Les lleis, en qualsevol de les seves formes (pragmàtica, decret, constitució…) són fonts jurídiques o legislatives.

4. Segons la seva intencionalitat

Tot i que la major part de les fonts històriques són informatives, en algunes, com les caricatures, els discursos polítics o determinats articles de premsa, s’observa una intencionalitat crítica, satírica o panegírica (d’elogi a a algú) que si resulta molt evident és convenient destacar.
Igualment, les fonts jurídiques o legislatives tenen una intencionalitat (i funció) normativa, reguladora.

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb