Arxiu de la categoria: Història Contemporània

La Segona Guerra Mundial (1939-1945)

Introducció

La Segona Guerra Mundial (1919-1945)

• La Segona Guerra Mundial (1939-1945) va ser el conflicte més brutal i devastador del segle XX, tant per la duració i la intensitat com pels recursos que s’hi van utilitzar i la pèrdua de vides humanes.
• El desencadenant de la guerra va ser per l’expansionisme nazi i la incapacitat de les democràcies occidentals per frenar-lo.
• Aquest conflicte va ser una “guerra total” que va tenir com a víctima principal la població civil. També fou una guerra ideològica i racial, que perseguia l’anihilament total de l’enemic; i una guerra econòmica, que va posar la ciència, la tècnica i sistemes socials al servei de les necessitats bèl.liques. Finalment, va ser una guerra civil, perquè a l’interior de determinats països va significar un duríssim enfrontament entre els defensors de la democràcia i del socialisme i els partidaris del feixisme.

1. Causes i contendents de la Segona Guerra Mundial

1.1. Les causes del conflicte

• Les causes de la Segona Guerra Mundial s’han de buscar, sobretot, a l’escalada bèl·lica que, durant la dècada de 1930, van dur a terme els països autoritaris com Itàlia, Alemanya i el Japó.
– El Tractat de Versalles no va crear un clima de reconciliació sinó un clima de ressentiment entre nacions. Alemanya i Itàlia no van acceptar les imposicions de Versalles.
– La crisi del 29 va crear un context de depressió que va afavorir els feixismes.
– Mussolini, a Itàlia, i Hitler, a Alemanya, van desenvolupar una política exterior agressiva que es justificava per necessitats econòmiques o per prestigi històric.

• Davant de la política agressiva dels règims autoritaris, les democràcies no van intervenir en els problemes del món. Els països democràtics practicaven una política d’apaivagament amb Alemanya, i la Societat de Nacions va ser incapaç de propiciar un clima d’entesa entre els seus membres.

1.2. La marxa cap a la guerra

• Des de principis de la dècada de 1930, els estats autoritaris van impulsar agressions bèl·liques cap a altres països:
– A Àsia, el Japó buscava ampliar els seus territoris a costa de la Xina. El 1937 va iniciar la invasió de la Xina.
– A l’Àfrica, el 1935, Itàlia va ocupar Etiòpia. A Europa, va envair Albània.
– Itàlia i Alemanya van intervenir a la Guerra Civil espanyola, facilitant soldats i armament als militars sublevats.
– Alemanya va desenvolupar una política d’expansió territorial amb la idea de crear un gran imperi (el Tercer Reich).

El camí cap a la guerra

1.3. Les aliances i l’esclat del conflicte

• Aquesta política expansionista es va sostenir en tractats internacionals de suport mutu:
– El 1936, Alemanya va signar una aliança amb Itàlia, coneguda com l’Eix Roma-Berlín. Aquesta es va renovar el 1939 amb el nom de Pacte d’Acer.
– Alemanya, el 1936, va signar amb el Japó el Pacte Antikomintern.
– França i Gran Bretanya es van mantenir al marge d’aquestes aliances, i només van signar un tractat defensiu amb Polònia.
– Per evitar que l’URSS s’aliés amb França i la Gran Bretanya per ajudar Polònia, Hitler va signar amb Stalin el Pacte Germanosoviètic.
• Després d’un període de tractats i aliances entre potències, el 1939 Hitler va envair Polònia i es va iniciar la guerra.
• El conflicte va enfrontar les potències de l’Eix (Alemanya, Itàlia i el Japó) amb les aliades (URSS, França i la Gran Bretanya).

2. El desenvolupament del conflicte (1939-1945)

2.0. Les fases de la Segona Guerra Mundial (1939-1945)

• La Segona Guerra Mundial va tenir diferents etapes:
– Les ofensives alemanyes: la “guerra llampec” (1939-1941)
– La mundialització de la guerra (1941-1942)
– El viratge de la guerra (1943-1944)
– La derrota de l’Eix i el final de la guerra (1944-1945)

Eix cronològic de la Segona Guerra Mundial

2.1. Les victòries de l’Eix (1939-1941)

• Des de 1939 fins a finals de 1941 el conflicte es va decantar a favor de l’Eix (només la Gran Bretanya va poder resistir a Alemanya); Hitler va iniciar l’atac a la URSS i el Japó va destruir la flota dels EUA a Pearl Harbour. D’aquesta manera, el conflicte es va mundialitzar.
– Amb la invasió de Polònia, Hitler va iniciar la guerra llampec, que va permetre l’atac sorpresa i avançar amb rapidesa. Polònia es va enfonsar i el país es va dividir entre Alemanya i l’URSS.
– El 1940, els exèrcits alemanys van envair la major part de l’Europa occidental, destacant l’ocupació de França. El nord i oest francès va ser ocupat pels nazis i la resta restà dominat pel govern pronazi de Vichy.
– L’aviació alemanya va bombardejar els ports i ciutats britàniques: va ser la batalla d’Anglaterra.
– Hitler va desencadenar la batalla de l’Atlàntic per bloquejar les Illes Britàniques.
– El 1941, amb l’Operació Barba-roja va atacar Rússia.
– A finals del 1941, el Japó va destruir la flota dels Estats Units a Pearl Harbour.

L’expansió de les potències de l’Eix
L’expansionisme nazi per Europa
L’expansionisme japonès pel Pacífic

2.2. Europa sota el nazisme

• Els territoris ocupats per Alemanya (Bohèmia, Moràvia, Eslovàquia…), Itàlia (Etiòpia i Albània) i el Japó (Manxúria i la Xina) es van organitzar en funció dels interessos particulars dels ocupants.
En funció d’això, els nazis van organitzar els territoris conquerits en regions incorporades al Reich, regions colonitzades i Estats satèl·lits.
• L’ocupació va significar també l’extensió del terror i la repressió sobre la població sotmesa. Els alemanys van trobar col·laboracionistes entre la població civil.

• Els nazis van implantar un règim de violència i terror, per mitjà de la Gestapo i les SS, i ho van fer especialment sobre els resistents i els jueus, que van ser traslladats en massa a camps de concentració (Holocaust).

Els camps de concentració nazis

2.3. El triomf aliat (1942-1945)

• El juny de 1942, la situació de la guerra va fer un tomb quan l’URSS i els Estats Units van reforçar els aliats. S’iniciava un canvi de tendència: els aliats van començar a frenar l’avenç de les potències de l’Eix:
– Amb les batalles de Midway i Guadalcanal, els nord-americans van frenar l’avenç japonès al Pacífic.
– Al Nord d’Àfrica (El-Alamein), els britànics van derrotar els alemanys.
– Els soviètics van resistir l’assalt alemany a Stalingrad, van passar a l’ofensiva i van recuperar Ucraïna i van alliberar Leningrad. Stalingrad va ser escenari del primer gran fracàs de Hitler.
• A partir d’aquest moment, els aliats van començar la seva ofensiva:
– L’any 1943 els aliats alliberen el nord d’Àfrica i Itàlia (caiguda del règim feixista de Mussolini, executat el 1945). 
– L’alliberament d’Europa es va confirmar amb el desembarcament anglonord-americà de Normandia (juny de 1944), que va culminar amb l’alliberament de París (agost 1944) 
– A partir de llavors, els aliats van avançar per l’oest (els angloamericans) i l’est (els russos) i van iniciar l’ocupació d’Alemanya. A l’abril de 1945 Hitler es va suïcidar i Alemanya va capitular.
– Per tal de precipitar la rendició del Japó, el president dels Estats Units, Truman, va decidir utilitzar la bomba atòmica, que va ser llançada sobre les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki. Davant de l’horror nuclear, el setembre de 1945 el Japó es va rendir.

Les victòries aliades
L’alliberament de París
L’ocupació de Berlín

3. Les conseqüències de la guerra

3.1. L’impacte de la guerra

• La gravetat i intensitat del conflicte armat va generar importants conseqüències:
– La mort de al voltant de 50 milions de persones, la majoria civils.
– La pràctica destrucció de l’economia dels països bel·ligerants (ciutats, indústria, agricultura…). Les destruccions materials van ser importants. Els països que van quedar al marge de la guerra van ser subministradors i van experimentar un gran creixement econòmic.
– Un fort impacte moral entre la població pels horrors de la guerra (Holocaust, bomba atòmica, deportacions, desplaçaments…)
• Quan es va acabar la Segona Guerra Mundial, Europa estava materialment i moralment destrossada.

• Llavors van emergir dues noves potències, els Estats Units i l’URSS, que van relegar a Europa a un segon pla.

Víctimes de la Segona Guerra Mundial
Mortalitat a la Segona Guerra Mundial, per països i població militar/civil
Cementiri de Normandia

3.2. Les conferències de pau

• A les conferències de Teheran, Jalta, Potsdam i París es va iniciar el disseny d’un nou ordre mundial marcat per les dues noves superpotències. Europa, destrossada, va deixar pas al lideratge dels Estats Units i l’URSS,
– Els tres grans aliats (la Gran Bretanya, els Estats Units i l’URSS) es van reunir per primera vegada a la Conferència de Teheran (1943).
– La segona conferència va ser la de Jalta (febrer de 1945), on es va decidir l’eliminació del règim nazi a Alemanya.
– La tercera conferència va ser la de Potsdam (agost de 1945), on es va establir la línia Oder-Neisse com la frontera entre Alemanya i Polònia.
– A la Conferència de París (1946) es van elaborar els tractats de pau amb la resta d’aliats d’Alemanya.

Stalin, Roosevelt i Churchill
Europa després de la guerra

3.3. La creació de l’ONU

L’ONU (Organització de les Nacions Unides) es va fundar a la Conferència de San Francisco (1945) per substituir la Societat de Nacions.
• La nova organització va comptar amb 46 estats fundacionals i el seu objectiu era el manteniment de la pau i la seguretat internacional, així com la cooperació entre els països.
• A l’ONU, tots els estats membres estan representats a l’Assemblea General i per adoptar una decisió és necessària una majoria de dos terços.
• També existeix un Consell de Seguretat.

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Els feixismes

Introducció

Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
(1919-1945)

• El període d’entreguerres s’estén des del final de la Primera Guerra Mundial fins a l’inici de la Segona.
• És una de les èpoques més inestables política i econòmicament, tant a Europa com als Estats Units.
• Aquesta etapa va estar marcada per tres fets decisius: l’esclat de la Revolució Russa, el crac de la Borsa de Nova York i l’ascens de règims totalitaris.
• El 1939 va esclatar a Europa la Segona Guerra Mundial. Es va produir per l’expansionisme nazi i la incapacitat de les democràcies occidentals per frenar-lo.

1. Característiques del feixisme

1.1. La gènesi dels feixismes

• Els feixismes apareixen a Europa (neix a Itàlia) i s’estendran durant el període d’entreguerres.
• Apareixen com a reacció a la debilitat de les democràcies, impotents per a resoldre la crisi econòmica de postguerra i, sobretot, la dels anys trenta, i a l’empenta del comunisme com a alternativa. Així, el feixisme se situa com la tercera alternativa en el panorama polític europeu d’entreguerres.
• Els feixismes seran règims totalitaris, que acabaran amb la seva derrota en la Segona Guerra Mundial, amb les excepcions d’Espanya, Portugal i Grècia (feixismes residuals).

Panorama polític a l’Europa d’entreguerres
Els règims feixistes a Europa

2. El feixisme italià

2.1. Itàlia en la postguerra

• Les conseqüències demogràfiques i econòmiques de la Primera Guerra Mundial a Itàlia van ser desastroses, i els tractats de pau van significar un desengany nacional, cosa que va provocar que anés guanyant adeptes l’irrendemptisme (incorporació a l’Estat d’un territori que es considera propi).
– La fi de la Gran Guerra va deixar a Itàlia greus seqüeles humanes i econòmiques.
– Al Tractat de Londres es van realitzar uns acords de pau que no es van complir per a Itàlia. Es va estendre la idea que la participació italiana a la guerra havia estat un engany.
– L’irredemptisme va anar guanyant adeptes.
• A aquesta situació s’hi afegí la inestabilitat política: es van succeir molts governs diferents.
• La crisi econòmica va generar tensió social. La por a l’esclat d’una revolució social va començar a espantar les classes conservadores.

La Itàlia de la postguerra

2.2. L’ascens del feixisme

• En aquesta situació de crisi, va aparèixer la figura de Mussolini, que, el 1919, va crear els Fasci de combat, els anomenats camises negres. Pretenien frenar el moviment obrer.
• El 1921, els fasci es van transformar en el Partit Nacional Feixista: prometien un Estat fort, expansionista i que garantís l’ordre social i la propietat privada.
• Aquest partit va comptar amb el suport de la petita burgesia, amb el finançament de grans propietaris agrícoles i industrials i amb la tolerància de l’Església catòlica i el monarca.
• A les eleccions de 1922, el Partit Feixista va aconseguir pocs diputats al Parlament. Però aquell any, amb els camises negres va esclafar la vaga dels sindicats socialistes i anarquistes.
• El mateix 1922, en un context de vagues propiciades per l’esquerra, Mussolini va organitzar la Marxa sobre Roma i va exigir al rei que li lliurés el govern. L’octubre de 1922, el monarca el nomenà cap del govern.

La Marxa sobre Roma (1922)

2.3. La dictadura feixista

• Entre el 1922 i el 1925, Mussolini va desenvolupar un procés  de restricció de les llibertats i de persecució dels seus adversaris.
• Després de les eleccions de 1924, Mussolini va establir un règim autoritari: s’atorgava prioritat a l’Estat i s’establia un govern de les elits, els partits polítics es van il·legalitzar i l’Estat va exercir un fort control econòmic i social.
– Els partits polítics van ser prohibits, els seus líders, perseguits i empresonats, i el Parlament, substituït per una Cambra dels fasci.
– L’Estat exercia un control fort a través del partit, que dirigia tots els aspectes de la vida social i dominava els mitjans de comunicació.

3. La instauració del nazisme a Alemanya

3.1. La República de Weimar

• El 1918, a punt d’acabar la Primera Guerra Mundial, el kàiser Guillem II va abdicar del seu càrrec i es va proclamar la República, que va establir la seva capital a Weimar. Alemanya es va organitzar de forma democràtica en la denominada República de Weimar.
• Alemanya va assumir la derrota militar i va haver d’acceptar les dures condicions de pau imposades pels vencedors en el Tractat de Versalles. Molts alemanys el van considerar humiliant, un “diktat”.
• Els anys de postguerra van ser per a Alemanya de crisi econòmica. Hi havia misèria, atur i descontentament social, que es va traduir en moviments de caràcter revolucionari (espartaquistes) i la formació de grups d’extrema dreta.
• La República de Weimar, dirigida per democratacristians i socialistes, va haver de fer front a aquesta dura situació.

La crisi econòmica a l’Alemanya de la postguerra

3.2. Hitler i el partit nazi

Hitler va fundar el 1920 el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d’Alemanya, del qual se’n va erigir líder.
• Després de protagonitzar el putsch de la cerveseria (Munic, 1923), va ingressar a la presó, on va escriure La Meva Lluita (Mein Kampf). En aquest llibre
hi va expressar el seu ideari antidemòcrata, antibolxevic, antisemita i partidari d’un gran imperi alemany (Reich).
– La seva ideologia expressava el seu menyspreu per la democràcia parlamentària i el seu odi al bolxevisme.
– Defensava l’antisemitisme, la superioritat de la raça ària i la necessitat de forjar un gran imperi (Reich) que unís els pobles de parla alemanya.
• Hitler va fer servir la demagògia per captivar les classes treballadores.
• Les milícies nazis es van oposar violentament a la república i van protagonitzar diversos intents insurreccionals.

3.3. El nazisme al poder

• El període 1924-1929 va ser de millora relativa de les condicions econòmiques i d’estabilitat social. Però les conseqüències de la crisi de 1929 van resultar dures a Alemanya.
• La retirada del capital americà va arrossegar bancs a la fallida, i això va provocar el tancament de fàbriques, atur i descontentament social.
• El malestar social va decantar una bona part de la població cap a les propostes dels partits extremistes.
• A les eleccions de 1932, el partit nazi va aconseguir 12 milions de vots, i el 1933 Hitler va ser nomenat canceller d’Alemanya.
• El 1934, Hitler es va proclamar Führer i canceller del III Reich.

Escons del Partit Nazi al Parlament alemany (Reichstag)

4. El Tercer Reich alemany

4.1. La dictadura nazi

• A partir de 1934, el Partit Nacionalsocialista va transformar Alemanya en un dictadura:
– Es va suprimir tot vestigi democràtic, es van dissoldre els partits i els sindicats i es va clausurar el Parlament. Només va quedar autoritzat el partit nazi.
– Es va perseguir l’oposició (Estat policial, camps de concentració).
– Es va depurar l’administració pública.
– El poder judicial es va sotmetre al partit.

• La societat estava controlada pel nazisme, que aspirava a una cohesió total de la societat alemanya, cosa que significava:
– La superioritat de la raça ària i la difusió de la ideologia nacionalsocialista.
– L’adoctrinament de la joventut (Joventuts Hitlerianes).
– La marginació de la dona. El nazisme atorgava a la dona un paper social molt marginal.

Un dels mítings de Hitler

4.2. Un règim de terror

• L’Estat alemany es va convertir en un Estat policíac que va imposar el seu règim mitjançant el terror.
• Es perseguia qualsevol tipus d’oposició mitjançant uns cossos policials (les Secciones de Seguretat i la GESTAPO).
• El manteniment de la puresa racial de la societat alemanya va comportar la persecució dels jueus.
• A partir del 1933, es van crear els camps de concentració per recloure els opositors i enemics del Reich.

Camps de concentració al Tercer Reich
Mauthausen
Auschwitz

4.3. Autarquia econòmica i rearmament

• Es va instaurar una economia autàrquica, un pla ambiciós d’obres públiques, i es va reforçar la indústria bèl·lica per donar suport als projectes expansionistes de Hitler.
• El III Reich es va proposar promoure un rellançament que fes d’Alemanya una potència econòmica mundial.

– La política econòmica nazi responia als projectes militaristes i expansionistes de Hitler.
– L’Estat nazi va exercir un fort dirigisme econòmic, que volia aconseguir l’autarquia econòmica i convertir Alemanya en un Estat autosuficient.
• Hitler va iniciar una política militarista: va reforçar l’exèrcit.
• Hitler es va sentir preparat per a la construcció d’un gran imperi i a la conquesta de l’“espai vital” cap a l’est d’Europa.

Un dels lemes del nazisme: ‘Un poble, un imperi, un líder’

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb


L’economia d’entreguerres (1918-1939)

Introducció

Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
(1919-1945)

• El període d’entreguerres s’estén des del final de la Primera Guerra Mundial fins a l’inici de la Segona.
• És una de les èpoques més inestables política i econòmicament, tant a Europa com als Estats Units.
• Aquesta etapa va estar marcada per tres fets decisius: l’esclat de la Revolució Russa, el crac de la Borsa de Nova York i l’ascens de règims totalitaris.
• El 1939 va esclatar a Europa la Segona Guerra Mundial. Es va produir per l’expansionisme nazi i la incapacitat de les democràcies occidentals per frenar-lo.

1. Els feliços anys vint

1.1. Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial

• La Primera Guerra Mundial va beneficiar els Estats Units d’Amèrica (EUA). Durant aquest període va vendre una gran quantitat de productes als aliats i va patir pèrdues humanes reduïdes. En acabar la guerra, es va convertir en la primera potència mundial.
• La seva producció agrícola era molt elevada i la industrial representava el 44,8% de la producció mundial.
• A més, molts països d’Europa estaven endeutats amb els Estats Units com a conseqüència dels préstecs de guerra.

L’hegemonia de l’economia dels EUA

1.2. La prosperitat americana

• La dècada de 1920 va ser d’una gran prosperitat per als EUA: la transformació del procés de producció, gràcies a les noves fonts d’energia, les noves indústries, etc., i la millora del nivell de vida van comportar l’aparició de la societat de consum.
• L’expansió dels Estats Units es va basar en una profunda transformació en el procés de producció de béns, dominat per la innovació tècnica.
– El taylorisme i el fordisme van contribuir a incrementar la productivitat i a reduir costos.
– Es va iniciar l’era del consum de masses.
– La prosperitat es va reflectir en una gran puixança de la Borsa. L’eufòria borsària va generar una gran bombolla especulativa.
• El consumisme, com a base del model de vida americà, va passar a ser un somni per a milions d’emigrants de tot el món.
• L’economia dels països europeus, en canvi, estava en retrocés, especialment la d’Alemanya, que no podia pagar les reparacions de guerra. La situació va començar a millorar gràcies al Pla Dawes i als Acords de Locarno.

Els feliços anys 20
Manifestació de protesta contra el Tractat de Versalles a Alemanya
Acudit satíric de l’especulació borsària a la Borsa de Nova York

1.3. La crisi de superproducció

• La prosperitat no va beneficiar tothom per igual i es va produir una crisi.
• Els pagesos van ser els primers perjudicats ja que durant la Guerra Mundial s’havien endeutat per adquirir noves terres i màquines per augmentar la producció.
• Acabat el conflicte, les exportacions van disminuir i el mercat americà no podia absorbir tota la producció.
• Davant de l’augment de l’oferta, els stocks es van acumular, els preus van baixar i els camperols no van poder tornar els préstecs.
• A la indústria va passar un fenomen similar.

2. El crac del 29 i la Gran Depressió

2.1. El crac del 1929

• Els orígens de la crisi van ser la sobreproducció i l’especulació borsària, que va provocar un cicle de desconfiança entre els inversors. A la Borsa de Nova York es va iniciar una onada de venda d’accions que va generar que el seu preu caigués en picat.
– El 24 d’octubre de 1929 una gran onada venedora va afectar la  Borsa de Nova York. La gran oferta d’accions va fer que el seu valor s’esfondrés, ocasionant el crac borsari del 29.

Evolució del valor de les accions a la Borsa de Nova York
Evolució de l’índex Dow Jones entre 1929 i 1930
Acudit satíric sobre els efectes mundials del crac del 29

2.2. La Gran Depressió

• El crac de la Borsa va obligar els bancs a tancar per falta de fons. Així, també va disminuir el consum i la producció, i va augmentar l’atur. Des dels Estats Units, la crisi es va estendre a la resta del món.
– Molts inversors es van arruïnar i els ciutadans van acudir als bancs per retirar els seus diners. Aquests van haver de tancar. El crac de la borsa va precipitar la fallida de molts bancs.
– En pocs anys, es va produir una recessió econòmica generalitzada (Gran Depressió).
– El consum va disminuir i moltes fàbriques van tancar.
– Des dels Estats Units, la crisi es va propagar a la resta del món.

Evolució de l’atur als EUA
Imatges de la Gran Depressió als Estats Units d’Amèrica

3. La lluita contra la crisi: el “New Deal”

3.1. La lluita contra la crisi: el “New Deal”

• El 1932 va guanyar les eleccions Roosevelt, que proposava un programa per afavorir la recuperació econòmica del país.
• Va ser l’anomenat New Deal, que defensava la intervenció de l’Estat per reactivar l’economia.
– Les mesures econòmiques que es van proposar eren ajudes a les empreses, destrucció dels stocks agrícoles acumulats, etc. L’Estat va establir un control sobre els bancs.
– Entre les reformes socials es va impulsar un gran pla d’obres públiques, una política de suport als preus agrícoles, etc.
• Es va produir un rellançament de l’economia nord-americana.

El president Franklin Delano Roosevelt
Obres públiques, en plena execució del New Deal
La sortida de la crisi dels països industrials

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

La Revolució Russa i l’URSS

Introducció

La Revolució Russa i l’URSS

• Des del 1917 va tenir lloc un fet decisiu: l’esclat de la Revolució Russa, que portaria l’Imperi Rus a uns canvis radicals en poc temps: de l’autocràcia tsarista a una república burgesa, i finalment a una república socialista.
• D’aquesta manera, Rússia es convertiria en el primer país socialista de la història. Lenin serà l’artífex de la revolució que portarà els comunistes al poder i a la creació de l’URSSStalin consolidarà el nou estat i obrirà la via comunista com a alternativa al liberalisme capitalista. En poc temps, la dictadura comunista soviètica tindrà prou empenta econòmica com per arribar a equiparar-se als Estats Units en molts aspectes.

1. La Rússia tsarista

1.1. L’autocràcia tsarista

• Al començament del segle XX, a l’Imperi dels tsars hi perdurava un règim autocràtic, una forma d’absolutisme monàrquic.
• El tsarisme era una autocràcia. El tsar governava per decret, no estava subjecte a cap constitució ni havia de respondre davant d’un Parlament.
• El tsar controlava l’Imperi ajudat per la burocràcia, l’exèrcit i l’Església ortodoxa.
• Entre els obrers s’havia difós el marxisme. El marxisme rus s’havia escindit entre menxevics, que volien establir aliances amb els burgesos, i bolxevics, partidaris de la revolució obrera.

El tsar Nicolau II i família

1.2. L’economia i la societat sota el tsarisme

• Es mantenia un règim gairebé feudal a les zones rurals. L’agricultura era la principal activitat econòmica. La terra estava en mans d’uns quants terratinents aristòcrates i la majoria de la població era pagesa, sotmesa a unes condicions de vida miserables.
• El desenvolupament industrial va propiciar un augment del proletariat, però el creixement de la burgesia va ser dèbil.

2. La Revolució de Febrer de 1917

2.1. La Revolució de Febrer

La conjuntura de la Primera Guerra Mundial va crear a Rússia les condicions per a un esclat revolucionari.
• La Primera Guerra Mundial va agreujar els problemes de Rússia.
– Els desastres militars es van succeir.
– Hi va haver un descens de la producció agrícola a causa de la mobilització de milions de pagesos, escampant-se la misèria.
– Es va estendre el malestar entre obrers i pagesos. 
• Tot això va desacreditar el tsar Nicolau II i el seu govern i va facilitar la Revolució de Febrer de 1917, que va fer caure el tsarisme i es va instaurar una república dirigida per un govern provisional. Rússia es va convertir en una República democràtica.
• El nou govern continuava a la guerra i no va poder fer front a la sublevació dels soviets que, sota control bolxevic, prometien pa i pau.

Lenin, líder dels bolxevics

3. La Revolució d’Octubre de 1917

3.1. La Revolució d’Octubre

• A l’octubre de 1917 es va produir una nova revolució, impulsada pels bolxevics amb el suport dels soviets.
• La lentitud de la reforma agrària i el manteniment de Rússia en guerra van fer augmentar el descontentament popular i la influència dels bolxevics, que volien instaurar el socialisme.
• Els bolxevics aspiraven a la formació d’un govern de soviets obrers i pagesos.
• El 25 d’octubre, els soviets es van sublevar i en deu dies es van fer amb el poder i van destituir el govern provisional.
• Amb el suport del Congrés dels Soviets de Rússia, Lenin va formar un govern obrer i es van establir les primeres mesures revolucionàries. A més, Rússia va firmar la pau amb Alemanya a canvi de territoris.

Pèrdues territorials de Rússia amb la Primera Guerra Mundial

4. La guerra civil i la creació de l’URSS

4.1. La guerra civil

• Entre 1918 i 1921 es va desenvolupar una guerra civil entre el nou govern i els sectors tsaristes i burgesos. Els bolxevics es van imposar, i el Partit Comunista va aconseguir el monopoli del poder.
– Una fracció de l’exèrcit tsarista va organitzar l’Exèrcit Blanc, que es va alçar en armes.
– Els bolxevics van crear l’Exèrcit Roig que, dirigit per Trotski, va aconseguir imposar-se. Al llarg del conflicte, el partit bolxevic va anar monopolitzant el poder.
• Durant la guerra es va aplicar la política econòmica del comunisme de guerra, que Lenin va substituir, en acabar el conflicte i comprovant la desfeta de l’economia, per la NEP (Nova Política Econòmica), que combinava liberalisme i socialisme.

Evolució de l’economia russa entre 1913 i 1928

4.2. La creació de l’URSS

• El 1922 es va crear l’URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques), un Estat federal que reunia totes les nacionalitats del vell imperi dels tsars.
• El nou Estat, organitzat de forma federal i amb un parlament (Soviet Suprem), estava però sota el control absolut del PCUS, perquè la resta de partits polítics van ser prohibits. Es tractava, per tant, d’un sistema totalitari.

L’URSS, un nou Estat

4.3. La pugna pel poder

• Lenin va morir el 1924 en un moment en què es debatia quin era el millor camí per consolidar la revolució.
• Diferents propostes van enfrontar els dirigents del partit, en especial a Trotski i Stalin.
– Trotski mantenia que era necessari exportar la revolució. Stalin proposava la “construcció del socialisme en un sol país”, transformant l’URSS en una gran potència.
– Stalin, que s’havia convertit en Secretari General del PCUS, es va fer amo de la situació a partir de 1927 i es va convertir en el principal dirigent de l’URSS.

Trotski i Stalin

5. L’URSS de Stalin

5.1. L’estalinisme

• En morir Lenin, Stalin va arribar al poder: va imposar una dictadura personal (estalinisme) i va exercir una dura repressió, que va afectar el conjunt de la població, inclòs el mateix Partit Comunista, que controlava tots els òrgans de l’Estat. 
• El lideratge de Stalin va quedar reforçat pel culte a la personalitat del dictador.

Stalin, successor de Lenin
La repressió estalinista

5.2. La planificació econòmica

• La política estalinista va imposar una economia i una societat col·lectivistes, amb l’objectiu de provocar un creixement que fes de l’URSS una gran potència industrial. 
Per això:
– Es va prohibir la propietat privada i les terres, fàbriques, bancs, transports… van esdevenir propietat estatal.
– Es va donar prioritat a la indústria pesant per construir les infraestructures necessàries.
– Es va instituir una economia dirigida per l’Estat, que elaborava plans per planificar la producció agrícola i industrial.
• En definitiva, el model econòmic de la URSS es sostenia sobre tres grans pilars:
– Una economia planificada i dirigida per l’Estat, que elaborava plans quinquennals de producció.
– La col·lectivització de la propietat (terres, fàbriques, banca, transports…)
– Un model productiu basat en la indústria pesant, la producció d’energia i la construcció d’infraestructures.

L’economia estalinista

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

Art del segle XIX

Introducció

L’art del segle XIX

• El segle XVIII va ser una època de trànsit en la qual es van mantenir les formes estètiques i culturals de l’Antic Règim (Barroc i Rococó).
• Però la influència de la Il·lustració i de les idees revolucionàries va forjar un nou estil basat en el classicisme i la racionalitat, el Neoclàssic.
• A partir del 1830 va aparèixer el Romanticisme, que apel·lava al sentiment i la passió. Més tard va sorgir el Realisme.
• Cap a finals de segle van entrar nous corrents arquitectònics i l’Impressionisme.

El Pensador (Rodin)

1. Antecedents: el segle XVIII – Barroc i Rococó

1.1. La pervivència del Barroc

• Durant el segle XVIII, a molts llocs d’Europa hi va perdurar l’estil Barroc.
– En arquitectura, es va assistir a una complicació i la profusió de la decoració, especialment de portalades i elements interiors.
– En escultura va sobresortir Francisco Salzillo. Les seves obres es distanciaven del dramatisme dels artistes del segle XVII i anunciaven la nova estètica rococó i clàssica del segle XVIII.

1.2. El Rococó

• Durant el segle XVIII es va originar a França i es va estendre per Europa l’estil Rococó, decoratiu i sobrecarregat.
• L’arquitectura rococó va seguir els models estètics del Barroc i va aportar una profusa ornamentació d’interiors basada en línies ondulants i en l’asimetria.
• L’escultura va destacar pel descobriment de la tècnica de la porcellana, amb un tipus d’obres de petit format.
• La pintura va reflectir l’ambient refinat i despreocupat de les classes privilegiades.El predomini del color sobre el dibuix va afavorir el desenvolupament d’una nova tècnica: el pastel.
• A Espanya també es va desenvolupar el Rococó, que es va fer notar en les diferents arts (arquitectura, escultura i pintura).

2. El Neoclassicisme

2.1. El Neoclassicisme

• El Neoclassicisme va ser un estil artístic inspirat en l’art clàssic (grecoromà), desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
• L’estil neoclàssic reivindicava la tornada a la racionalitat del classicisme, influït per l’expansió de les idees de la Il·lustració, la Revolució francesa i el descobriment de jaciments arqueològics de l’antiguitat.
• L’arquitectura neoclàssica va utilitzar elements dels models grecs i romans (columnes, arcs, cúpules, frontons, pòrtics, etc.) i va cedir el protagonisme a la construcció d’edificis de caràcter públic.
• L’escultura es va centrar sobretot en la temàtica mitològica, i buscava la bellesa i la perfecció de les figures. Imitava l’estatuària grega i romana.
• La pintura va recuperar l’Antiguitat a través de la utilització de temes mitològics i històrics, amb el predomini del dibuix sobre el color i una composició ordenada.

El Panteó de París
Eros i Psique (Canova)

3. El Romanticisme

3.1. El moviment romàntic

• En les primeres dècades del segle XIX es va expandir per Europa el Romanticisme. Va ser un ampli corrent intel·lectual amb evidents connotacions polítiques.
• El Romanticisme va significar una nova estètica i un nou sentiment. Tenia com a valors l’amor a la llibertat, l’exaltació de l’individualisme i la defensa dels sentiments davant del racionalisme de la Il·lustració.
• Van reivindicar com a model l’Edat Mitjana i van proclamar el nacionalisme.

3.2. La pintura romàntica

• La majoria dels pintors romàntics reflecteixen a les seves obres els valors de l’època: la diversitat, l’aspiració a la llibertat individual, l’historicisme, la comprensió de la natura i la predilecció per allò imaginari.
• Els principals trets de la pintura romàntica són:
– Moviment. Suposa una ruptura amb l’estil neoclàssic, solemne i immòbil.
– Color i llum. Utilitzen colors brillants, aplicats amb pinzellades soltes, i els quadres s’omplen de llum.
– Paisatge. La natura és la protagonista de la majoria dels quadres.

La llibertat guiant el poble (Delacroix)

4. El Realisme

4.1. L’estil realista

• Durant la segona meitat del segle XIX es va desenvolupar un nou moviment que pretenia descriure la realitat concreta de la seva època: el Realisme.
• El Realisme va sorgir per diversos motius:
– El fracàs de les revolucions de 1848, que va qüestionar les premisses romàntiques.
– L’avenç de la industrialització, que generava problemes socials significatius (misèria, treball infantil…)
– L’avenç de la ciència, que va imposar l’observació i la descripció com a mètode per conèixer la realitat.
• En pintura, el Realisme no va suposar una innovació profunda respecte al Romanticisme. La gran diferència era en els temes que tractava: es va mostrar el desencantament a través dels retrats de la vida quotidiana i els problemes socials de la industrialització.
• A Espanya, el Realisme va ser tardà i va influir en pintors com  Eduardo Rosales, Joaquin Sorolla, etc.

5. L’arquitectura i l’escultura del segle XIX

5.1. L’arquitectura historicista

• En la primera meitat del segle, l’arquitectura s’inspirava en models històrics.
• Així, es continuaven construint edificis d’estil clàssic, però també van aparèixer per influència del romanticisme els estils neogòtic, neoromànic, neomudèjar, etc.
– Seguint la cerca de les pròpies arrels va sorgir l’arquitectura historicista, que recreava manifestacions artístiques d’altres èpoques (neogòtic).

5.2. L’arquitectura del ferro i del ciment

• A la meitat del segle XIX, van aparèixer nous materials industrials que es van produir massivament.
• Així, la utilització del ferro i l’acer, la invenció del formigó armat i la popularització del vidre van permetre idear i construir edificis molt diferents. Els edificis eren funcionals, adaptats a les noves ciutats sorgides de la Revolució Industrial.
• La indústria, les comunicacions i les noves ciutats tenien necessitat d’edificis i construccions funcionals, pràctics, espaiosos i de construcció ràpida i barata.

La Torre Eiffel (París)

5.3. L’escultura romàntica

• L’escultura romàntica expressava un moviment més gran de les figures i expressió dels sentiments als rostres. Utilitzava materials com la pedra, i va plasmar nombrosos temes patriòtics.
• S’apreciava la influència del Romanticisme en l’aparició de nombrosos temes patriòtics.

5.4. L’escultura realista

• L’escultura realista va imposar una captació del detall més gran en els rostres i els cossos i es van mostrar temàtiques relacionades amb qüestions socials, així com retrats de personatges destacats.
• A Espanya hi va tenir una importància relativa l’escultura  realista.

6. L’art i la tècnica al segle XIX

6.1. L’art en l’època industrial

• L’aplicació del ferro a la construcció es va intensificar a finals del segle XIX, quan va ser possible produir acer en grans quantitats.
• El ferro permetia cobrir espais amplis amb pocs suports intermedis.
• En la construcció dels nous edificis hi van intervenir alhora enginyers i arquitectes.
• Així, l’arquitectura del ferro va inaugurar una nova època, en la qual tecnologia i art van juntes en l’arquitectura per produir edificis funcionals i estètics.

El Palacio de Cristal de Madrid

7. L’art en el canvi de segle

7.1. L’Impressionisme

•A finals del segle XIX, l’Impressionisme va revolucionar el món de l’art, sobretot per la pintura.
• El seu objectiu fonamental no era pintar el que veia l’artista, sinó reflectir com ho veia. Per això:
– Es basava en la representació dels efectes canviants de la llum sobre els objectes. D’aquesta manera, el treball a l’aire lliure va ser imprescindible. Això significava que la pintura abandonava els temes històrics per mostrar paisatges i escenes a l’aire lliure.
– S’utilitzava una tècnica de pinzellades soltes i ràpides, juxtaposant els colors. Els pintors intentaven plasmar la sensació, la impressió d’allò observat, segons la llum, el color o l’atmosferade cada moment.

7.2. El postimpressionisme

• El Postimpressionisme va mantenir l’interès per la llum i el color, però va explorar altres vies com la geometria, la línia i l’expressivitat de les figures i objectes.

7.3. El simbolisme

• El Simbolisme va ser un moviment caracteritzat per la representació de temes bíblics i mitològics, com elements que evoquen el món dels somnis.

8. El Modernisme

8.1. Característiques del Modernisme

• A finals del segle XIX va sorgir a Europa l’Art Nouveau o Modernisme.
• La seva estètica s’inspirava en la natura, de la qual pretenia copiar les formes. En els edificis dominaven les formes corbes i una decoració exuberant i omnipresent.
• La preocupació dels artistes modernistes per fusionar art i vida quotidiana va fer que treballessin no només en la pintura, l’escultura o l’arquitectura, sinó també en artesanies o oficis.
• El Modernisme es va desenvolupar principalment a tres ciutats: Brussel·les, Viena i Barcelona.

8.2. L’arquitecte Antoni Gaudí

Catalunya, i especialment Barcelona, va ser un dels grans centres del Modernisme. Entre els seus artistes destaca el nom d’Antoni Gaudí.
• En moltes de les seves obres, Gaudí va comptar amb el mecenatge de la família Güell. Per a ells va construir el Palau Güell, la Cripta de la Colònia Güell i el Parc Güell.
• També va construir per a altres famílies importants: La Pedrera, construïda per a la família Milà, i la Casa Batlló, realitzada per a una família de fabricants.

La Casa Batlló (Barcelona)
La Casa Milà / La Pedrera (Barcelona)

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb